Un estudi científic identifica els factors que van portar a la radicalització violenta de la cèl·lula terrorista de Barcelona i Cambrils

. La recerca, publicada a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression,s'ha fet en el marc del projecte Camins, liderat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos

. S'han analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes semi-estructurades realitzades a familiars, amics i persones de l'entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals, i altres informes complementaris

. Els resultats d'aquest treball permetran millorar els actuals plans de prevenció d'extremismes violents #PREV i avançar en el desenvolupament d'eines de suport a l'avaluació per conèixer els mecanismes que es troben en la base de la radicalització violenta

La Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra conjuntament amb el grup de recerca Conflict and Human Security de la Universitat de Còrdova i investigadors de les universitats de Granada i Burgos han analitzat els factors de risc i protecció presents en els membres de la cèl·lula terrorista del 17-A. L'objectiu d'aquesta recerca, publicada a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, ha permès identificar els factors de risc i protecció presents en el procés de radicalització violenta dels autors dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils.

La cèl·lula terrorista formada per deu membres es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Sobre aquestes deu persones, els investigadors han estudiat els factors de risc presents en la seva radicalització i els de protecció que haurien d'haver contrarestat els primers. L'estudi ha demostrat que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017, els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc, generant-se així un desequilibri poder afavorir aquest procés.

Els factors de risc analitzats —especialment els psicològics (com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, l'amenaça simbòlica o realista, la passió obsessiva o l'autoritarisme, la percepció d'amenaça)— i les actituds/creences subjectives, que reflecteixen la perspectiva individual (com les actituds segregacionistes, les actituds antidemocràtiques o radicals i l'extremisme politico-religiós) van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials/actitudinals, especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que haurien pogut evitar la seva radicalització.

L'estudi ha demostrat que el factors de risc estaven més connectats entre sí i mantenien un fort lligam com si es formés una xarxa ben estructurada i compacta. En canvi, els factors protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, de manera que els primers van neutralitzar els segons i el seu possible efecte positiu. Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no va ser suficient per neutralitzar les accions violentes que van cometre.

Un treball empíric sense biaix ni estigmes

La Comissaria General d'Informació va impulsar el projecte Camins després dels atemptats terroristes del 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils amb l'objectiu d'avaluar i millorar els programes de prevenció de l'extremisme violent (#PREV).

L'objectiu era entendre els motius que van portar als membres de la cèl·lula terrorista a iniciar un procés de radicalització violenta i descriure els factors que hi van intervenir. En aquest escenari, es va concretar aquest projecte de recerca liderat conjuntament entre la Comissaria General d'Informació i el doctor Manuel Moyano Pacheco, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Còrdova. Posteriorment, es va configurar un equip de treball en el qual també hi van participar investigadors de les universitats de Granada i Burgos i, d'aquesta manera, s'unia el món policial amb l'acadèmic. Aquesta Investigació liderada per la CGINF es va coordinar des de la Unitat Central de Prevenció d'Extremismes Violents i hi va participar una agent especialitzada en psicologia forense, psicologia social i ciències del comportament.

Per realitzar aquesta recerca, s'han utilitzat dades de la Comissaria General d'Informació les quals van servir per la investigació i elaboració de l'informe policial del "cas Rambles", sota la tutela del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional.

Les dades extretes inclouen 200 declaracions policials, 50 entrevistes semi-estructurades realitzades amb familiars, amics i persones de l'entorn dels individus, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals, i altres informes complementaris vinculats amb els individus.

A nivell metodològic, l'estudi ha combinat diverses estratègies analítiques.

La selecció dels factors es va basar en el meta anàlisi de Wolfowicz et al. (2021), del qual es van excloure aquells que no encaixaven amb les característiques dels materials analitzats. Així mateix, també s'hi van incorporar alguns factors addicionals procedentsde la revisió sistemàtica d'Ohls et al. (2023). Aquests factors es van classificar en cinc dimensions:

· Dimensió factors sociodemogràfics: incloent atributs com l'edat, el gènere, el nivell educatiu, l'estat civil, i l'ocupació i la religió.

· Dimensió factors experiencials/actitudinals: vinculats a la privació relativa, la integració, la confiança i la discriminació.

· Dimensió factors actitudinals/creences subjectives: que reflecteixen la perspectiva individual.

· Dimensió factors criminògens: relacionats amb la influència de companys o xarxes radicals.

· Dimensió factors psicològics: com la recerca de significat personal, la cerca d'emocions i altres trets psicològics o de personalitat.

L'estudi s'ha fet de manera anònima codificant les dades per evitar conflictes ètics iperquè l'equip investigador no tingués cap tipus de biaix i el treball fos absolutament descriptiu i objectiu.

Plans de prevenció des radicalismes violents

Aquesta investigació reforça el lideratge científic de la Comissaria General d'Informació, i exemplifica el valor de la col·laboració acadèmica en la comprensió del fenomen de la radicalització violenta, posicionant el Cos deMossos d'Esquadra com un referent en la prevenció dels extremismes violents.

La lluita contra l'expansió de la radicalització violenta en qualsevol dels seus estadis és un dels principals reptes de seguretat a Catalunya. Des de l'any 2015 fins ara, la Comissaria General d'Informació ha impulsat, juntament amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, diversos plans de prevenció dels extremismes violents, denominats #PREV.

L'objectiu fonamental d'aquests procediments és expandir la xarxa de col·laboració en l'àmbit preventiu i assegurar la participació activa dels sectors de la Comunitat Educativa, la Protecció de la Infància i la Joventut, la Proximitat Policial, els Agents Rurals, l'Execució Penal, els Serveis Socials, les Comunitats Religioses i Associacions Culturals il'esport, cadascun des del seu àmbit d'expertesa. Al llarg dels anys que porten desplegats, els protocols #PREV s'han consolidat com la principal eina per prevenir i detectar la radicalització violenta arreu de Catalunya.

Ara, la rellevància d'aquesta investigació se centra en la possibilitat d'avançar en el desenvolupament d'eines de suport a l'avaluació del risc i en el coneixement dels mecanismes que es troben a la base de la radicalització, un fenomen sobre el qual el coneixement actual encara és limitat. Així mateix, permetrà millorar aquest plans preventius per ajudar a anticipar aquest problema social.

Consulta l'article complet a: https://doi.org/10.1080/19434472.2025.2523590

Oficina de Comunicació

Sabadell, 04 d'agost de 2025