El Departament de Cultura organitza la jornada 'Memòria en construcció' per recuperar coneixements del patrimoni cultural immaterial

El Departament de Cultura organitza demà, 16 de juliol, la jornada de treball 'Memòria en construcció. I si l'arquitectura tradicional fos la base de l'arquitectura sostenible del futur?', que reuneix persones i projectes per repensar els coneixements etnològics com a motor d'una nova indústria: arrelada, culturalment viva i ambientalment responsable.

La construcció d'habitatges amb terra i el patrimoni cultural immaterial són el punt de partida per activar propostes transformadores vinculades al territori. L'objectiu és analitzar l'ús dels coneixements populars per desenvolupar nous models i estàndards de construcció resilients, adaptats al canvi climàtic i que afavoreixin la revitalització i la resiliència del món rural, així com identificar possibles iniciatives d'innovació transformativa al voltant d'aquesta tècnica constructiva tradicional.

Es tracta d'un camp d'innovació entorn a l'etnologia per analitzar l'ús dels coneixements tradicional i els recursos propis per fer front als reptes del futur. La sessió tindrà lloc a Cal Sinén, Centre d'Interpretació de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, i s'ha organitzat amb el suport del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, una comarca on l'arquitectura tradicional amb tàpia de terra és present arreu.

Un dels punts forts de la jornada és la taula rodona que compta amb Amanda Rivera, investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya; Àngels Castellarnau, arquitecta a Edra arquitectura Km0 i cofundadora del projecte CRUA; Arnau Bujons, arquitecte a Casetadepalla i secretari de la Red de Construcción con Paja; i Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra. Aquesta taula de caire inspirador analitzarà com la cultura, la indústria, la societat, la investigació i la formació poden recuperar i projectar la construcció amb terra.

La sessió es farà en el marc de l'Estratègia per a l'especialització intel·ligent de Catalunya, la RIS3CAT 2030, i més concretament, del Mecanisme de Descoberta d'Oportunitats del Departament de Cultura, una operació cofinançada per la Unió Europea dins del Programa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2021-2027. La RIS3CAT 2030 promou les transicions mitjançant agendes compartides i iniciatives d'innovació transformativa, que aborden de manera sistèmica i coordinada problemes complexos del territori vinculats amb les transicions verda i justa. Aquests problemes sovint requereixen canvis profunds en visions, comportaments i pràctiques i, per tant, no es poden tractar únicament des de la ciència i la tecnologia o des de la política pública.

Camps d'innovació

Els camps d'innovació són espais de trobada dinamitzats, orientats a abordar els reptes complexos del territori mitjançant aproximacions sistèmiques i l'activació de l'acció col·lectiva transformativa. Els actors analitzen els reptes des de perspectives diferents, desenvolupen visions sistèmiques compartides de la situació actual i de la situació de futur desitjada i identifiquen oportunitats, obstacles, actors i alternatives rellevants per a les transformacions que volen impulsar al territori. Per aquest camp d'innovació les línies de treball o reptes proposats són els següents.

1. Rehabilitació conscient del patrimoni construït amb terra:

Promoure intervencions que valorin tant les dimensions materials dels edificis com els relats, usos i significats que representen per a les comunitats. Aquesta línia de treball vol dotar tècnics, administracions, constructores i agents locals de criteris, referents i eines per actuar sobre el patrimoni amb coneixement i respecte. En aquest cas això és doblement important, atès que estem parlant d'una arquitectura viva, en ús; de persones que viuen en cases de tàpia i de construccions auxiliars de tota mena bastides amb aquesta tècnica i encara en servei actualment. Rehabilitar conscientment vol dir entendre que intervenir en l'arquitectura tradicional és també intervenir en la memòria col·lectiva i en la identitat d'un territori.

1. Formació i professionalització sobre la construcció amb terra:

Impulsar programes de formació i capacitació que posin en diàleg el coneixement tècnic, el saber etnològic i les pedagogies crítiques. Aquesta línia aposta per un enfocament integral que formi professionals i agents locals en les tècniques, valors i potencialitats de la terra com a material constructiu. Educar en la construcció amb terra és garantir el relleu generacional dels oficis, preservar coneixements i contribuir a una arquitectura més sostenible.

1. Divulgació dels beneficis de la construcció contemporània amb terra i del patrimoni construït amb terra:

Fer accessibles al conjunt de la societat els valors ambientals, socials, culturals i tècnics de la construcció amb terra i del patrimoni construït aixecat amb aquesta tècnica. Aquesta línia treballa per revertir el desconeixement i els prejudicis que encara avui envolten els materials tradicionals i per promoure una nova cultura del patrimoni basada en la sostenibilitat i l'arrelament.

1. Conservació i gestió del patrimoni etnològic vinculat a la construcció amb terra:

Reconèixer i preservar els sabers, pràctiques i relats vinculats a la terra com a material de construcció i com a expressió cultural. Aquesta línia aposta per una gestió inclusiva i participativa del patrimoni viu, que doni valor al coneixement oral i popular i que situï les comunitats com a protagonistes de la seva pròpia memòria constructiva.