L'ICAEN presenta el balanç del sistema elèctric català l'any 2024
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) va presentar divendres el balanç del sistema elèctric català l'any 2024 en un acte que va congregar representants de tots els agents del sector elèctric del país amb la intenció d'esdevenir un punt de trobada i d'intercanvi d'impressions. A més de presentar una descripció minuciosa de l'estat de la generació i de la demanda d'electricitat a Catalunya, l'acte també va servir per intercanviar opinions, compartir perspectives de futur i posar sobre la taula els diferents reptes que afronta el país per assolir la descarbonització de la seva matriu elèctrica.
La directora de l'ICAEN, Anna Camp, va voler destacar que l'any 2024 "les energies renovables van generar el 21,6% del total de l'electricitat del país, una dada 4,2 punts superior a la de l'any anterior", la més alta del que portem de segle. Per la seva banda, la directora general d'Energia, Marta Morera, va manifestar la necessitat d'aquesta presentació perquè "les dades, que ens permeten prendre decisions, poques vegades es posen en valor".
El 2024, a Catalunya es van produir 40.481,5 GWh d'energia elèctrica, la xifra més baixa des de l'any 2001. La principal font energètica va ser l'energia nuclear, amb un 56,7% del total, seguida de les energies renovables. El consum d'energia elèctrica va ascendir a 40.834,0 GWh, un 0,5% inferior al de l'any passat i un 5,3% inferior al de 2019. El sector industrial va ser el principal consumidor, amb un 37,8% del total, per davant del sector serveis (33,8%). També es va posar sobre la taula que l'autoconsum fotovoltaic va créixer en 24.610 noves instal·lacions, fins les 126.752 totals, amb una potència acumulada de 1.381 MW.
Un cop fet l'exposició de les principals magnituds del balanç elèctric, es van celebrar dues taules rodones en què van prendre part els principals agents del sector. La primera va concentrar els representants dels principals sectors generadors d'electricitat. Víctor Cusí, president d'EOLICCAT, va refermar el compromís del sector eòlic per assolir els 5.000 MW instal·lats el 2030, per a la qual cosa va demanar accelerar els tràmits administratius, principalment els urbanístics. Salvador Salat, delegat d'UNEFCAT, va reclamar fixar el focus en la part més voluminosa de la generació fotovoltaica, que és la que va a terra, va denunciar el tap per accedir a la xarxa i també va destacar la puixança del sector de les bateries. Virginia Guinda, directora tècnica d'ACOGEN, va lamentar les dificultats que travessa el sector de la cogeneració, i va reclamar que es posin en marxa els mecanismes previstos per aquesta tecnologia, les subhastes. Antonio González, director d'Estudis i Suport Tècnic del Foro Nuclear, va recordar el paper preeminent de l'energia nuclear a Catalunya, i va apuntar que el fet que les altres tecnologies no evolucionin al ritme previst dificulta prescindir-ne amb els calendaris previstos, tot defensant els 60 anys de vida per a les centrals nuclears. Finalment, Xavier Fabregat, secretari general d'APUEE, va exposar els problemes regulatoris que afecten el sector minihidràulic, i en va destacar les seves característiques d'estabilitat i de distribució territorial.
La segona taula va reunir agents del sistema com les distribuïdores, les comercialitzadores, les comunitats energètiques i agregadors. Jordi Casas, director d'operació i manteniment d'Edistribucion a Catalunya, va explicar la complexitat de la xarxa de distribució, i va recordar que calen moltes coses, principalment inversió, per adaptar-la als nous temps. Oriol Xalabarder, president d'ASEME, va exposar la complexitat de gestionar la xarxa en un context de decreixement vegetatiu, i va posar sobre la taula la necessitat d'establir mecanismes per facilitar-ne l'explotació i incentivar l'electrificació. María José García, vicepresidenta primera d'ENTRA, va definir l'incipient sector de l'agregació de la demanda, especificant que és un sector per construir, des del mercat de flexibilitat fins al de capacitat passant per implicar l'usuari. Emili Rousaud, impulsor i membre fundador d'ACIE, va posar l'accent en els canvis que han influït en el mercat, tant d'inflació com de variança en els preus. Per això, va reivindicar nous escenaris de flexibilitat i va reivindicar la importància de la mobilitat elèctrica per tal d'avançar en la transició energètica. Finalment, Ermen Llobet, president d'Osona Energia Cooperativa (OECOOP), va voler posar en valor el paper de les comunitats energètiques en el nou model energètic, ja que arriben directament al ciutadà, i les ha posat com una eina per avançar en la conscienciació i en l'acceptació social de les renovables.
De les dues taules, a més de l'agraïment a l'ICAEN i al Govern per la seva voluntat de dialogar i d'assolir el repte de la descarbonització del sector energètic, se n'han desprès diferents demandes. Millorar i simplificar els tràmits, atraure més inversió, gestionar millor la xarxa o desplegar més infraestructura són algunes de les principals peticions que han fet els ponents a l'administració per tal d'accelerar la transició energètica.
