El Govern es posiciona sobre el pròxim pressupost de la UE, que vol ambiciós i amb les regions al centre
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
L'Executiu ha aprovat el posicionament que guiarà la seva estratègia d'incidència en el procés d'elaboració del Marc Financer Pluriennal 2028-2034El document recull la posició del Govern en àmbits estratègics com la política de cohesió, les polítiques agrària i pesquera i la recerca i la innovació
El Govern ha aprovat el posicionament de l'executiu sobre el pròxim pressupost de la Unió Europea, el Marc Financer Pluriennal (MFP) 2028-2034. La postura del Govern sobre com ha de ser el nou MFP incorpora les aportacions de tots els departaments i guiarà l'estratègia d'incidència en el procés d'elaboració d'aquest pressupost a llarg termini per part de les institucions europees.
Tal com consta a l'informe analitzat, per al Govern, és prioritari contribuir activament en el disseny d'un MFP "a l'altura" dels desafiaments als quals la UE ha de fer front en l'actual context de canvis geopolítics i incerteses globals.
Per això, el posicionament detalla, més enllà dels missatges clau aplicables al conjunt del MFP, la seva posició sobre nou blocs temàtics, entre els quals destaquen la política de cohesió, les polítiques agrària i pesquera i la recerca i la innovació.
Disseny i governança del pressupost
El Govern defensa que el nou MFP sigui "ambiciós" i compti amb una dotació ampliada que permeti a la UE respondre de manera eficaç als reptes actuals, garantir la seva autonomia estratègica i impulsar el seu lideratge a escala global. Per mobilitzar aquests nous recursos, considera "clau" impulsar la Unió d'Estalvis i Inversions (SIU).
També aposta perquè sigui un pressupost "flexible", amb mecanismes de revisió i adaptació, i orientat a la simplificació administrativa.
Reclama, a més, potenciar la governança multinivell i situar les regions "al centre", de manera que participin en el disseny de les polítiques i no només en la seva implementació —un paper rellevant de les regions que, per al Govern, és especialment necessari en la política de cohesió i la política agrària comuna.
Una política de cohesió robusta i participativa
L'Executiu vol que la nova política de cohesió —la principal política d'inversió de la UE, que té per objectiu reduir les diferències estructurals entre les regions i fomentar la igualtat d'oportunitats— sigui "robusta i moderna" i basada en "estratègies més participatives i construïdes des de la base".
En aquest sentit, treballarà perquè les regions tinguin un paper decisiu en el disseny i planificació d'aquestes polítiques, en la decisió d'assignació dels fons a projectes i en el seu seguiment, respectant el marc competencial que tenen reconegut en els ordenaments jurídics interns dels seus estats.
Garantir la competitivitat i la sostenibilitat dels sectors agrari i pesquer
El Govern afirma que el MFP ha de garantir una nova política agrària comuna (PAC) capaç de crear les condicions perquè els agricultors de la UE produeixin de manera sostenible i generin uns ingressos dignes. Això implica, per a l'Executiu, més suport financer, uns preus justos, desburocratitzar procediments, millorar l'accés a formació i tecnologia i promoure el relleu generacional.
En l'àmbit pesquer, defensa mantenir el Fons Europeu Marítim de Pescai d'Aqüicultura i "deixar enrere" una aplicació uniforme de normes i requisits que "no han tingut en compte les particularitats territorials".
La descarbonització, la recerca i la innovació com a prioritats
El Govern defensa vincular la inversió europea als objectius de descarbonització, prioritzant actuacions amb un impacte "real" en la reducció d'emissions de gasos amb efecte hivernacle. També, preveure recursos alternatius, com ara sistemes de crèdits climàtics o mercats voluntaris de carboni, i invertir en tecnologies netes, com l'hidrogen verd.
Pel que fa al transport, considera que el nou MFP ha de permetre impulsar "grans projectes transeuropeus", com el Corredor Mediterrani o l'H2Med.
En l'àmbit de la recerca i la innovació, per altra banda, vol que el pròxim Programa Marc per a la Recerca i la Innovació (FP10) tingui un pressupost "a l'altura" dels reptes científics i una arquitectura independent, i aposta per impulsar sectors com els semiconductors, la biotecnologia, les tecnologies quàntiques, la intel·ligència artificial o l'hidrogen verd.El Govern ha aprovat el posicionament de l'executiu sobre el pròxim pressupost de la Unió Europea, el Marc Financer Pluriennal (MFP) 2028-2034. La postura del Govern sobre com ha de ser el nou MFP incorpora les aportacions de tots els departaments i guiarà l'estratègia d'incidència en el procés d'elaboració d'aquest pressupost a llarg termini per part de les institucions europees.
Tal com consta a l'informe analitzat, per al Govern, és prioritari contribuir activament en el disseny d'un MFP "a l'altura" dels desafiaments als quals la UE ha de fer front en l'actual context de canvis geopolítics i incerteses globals.
Per això, el posicionament detalla, més enllà dels missatges clau aplicables al conjunt del MFP, la seva posició sobre nou blocs temàtics, entre els quals destaquen la política de cohesió, les polítiques agrària i pesquera i la recerca i la innovació.
Disseny i governança del pressupost
El Govern defensa que el nou MFP sigui "ambiciós" i compti amb una dotació ampliada que permeti a la UE respondre de manera eficaç als reptes actuals, garantir la seva autonomia estratègica i impulsar el seu lideratge a escala global. Per mobilitzar aquests nous recursos, considera "clau" impulsar la Unió d'Estalvis i Inversions (SIU).
