Lleida recorda els veïns deportats als camps nazis amb la col·locació de tres llambordes stolpersteine
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
El conseller Ramon Espadaler ha presidit la commemoració, impulsada pel Memorial Democràtic: "Les stolpersteine tenen una virtut, que és personalitzar"Cada stolpersteine és una peça única, elaborada a mà, en un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l'extermini sistemàtic del règim nacionalsocialista alemanyAmb 670 llambordes instal·lades, el Memorial Democràtic consolida a Catalunya aquest model de memòria democràtica descentralitzat i participatiu
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest matí a Lleida l'acte institucional de col·locació de tres noves llambordes stolpersteine en homenatge als veïns de la ciutat deportats als camps de concentració nazis.
Durant la cerimònia, el conseller Espadaler ha declarat que "és un acte rellevant per fer justícia, perquè les stolpersteine tenen una virtut, que és personalitzar". A més, ha reblat també que "la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició són essencials per evitar que els horrors del passat tornin a produir-se i per fer realitat el compromís col·lectiu amb el 'Mai Més'."
Espadaler també ha afegit que "el passat no el canviarem, però sí que podem posar-hi la llum", i ha instat a "superar tots aquests anys de silencis" i a "transferir la memòria democràtica a les noves generacions".
El paer en cap, Fèlix Larrosa, també ha intervingut durant l'acte i ha recordat que ell és "nét de l'exili" i ha animat a seguir treballant amb el projecte Stolpersteine, a més d'agrair la feina feta durant tots aquests anys.
També han assistit a l'acte la primera tinent d'Alcaldia, Begoña Iglesias; el regidor de Cooperació, Drets Civils i Igualtat, Roberto Pino; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Anna Miranda, a més del membre de la Junta d'Amical de Mauthausen i del Comitè Internacional de Mauthausen, Josep San Martín, i del membre del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura.
Recorregut commemoratiu
El recorregut commemoratiu ha transcorregut pels diferents punts de la ciutat on s'han instal·lat les llambordes, col·locades just davant dels darrers domicilis coneguts de les víctimes abans de ser detingudes i deportades. En aquest acte, s'ha homenatjat Miquel Bertran Ibars, Julián Estiarte Teixidó i Antonio Giménez Fraile.
A cada parada del recorregut, alumnes dels instituts Almenar, Caparrella, Josep Lladonosa, Manuel de Montsuar, Màrius Torres i Oliana, i el Col·legi El Carme han llegit les biografies de les persones homenatjades, en un gest de memòria col·lectiva i compromís amb la història.
L'acte ha comptat també amb la presència de familiars de les víctimes, representants d'entitats memorialistes, autoritats locals i membres del consistori. En tots els emplaçaments s'ha fet una ofrena floral, i s'han interpretat peces musicals que han contribuït a reforçar el caràcter emotiu de l'homenatge.
El conseller i el paer en cap han compartit el sentit de la trobada i han expressat el "més profund compromís" per continuar treballant colze a colze en polítiques de memòria democràtica i dignificar així totes les víctimes del territori.
Amb aquestes noves incorporacions, la ciutat de Lleida continua ampliant el seu mapa de memòria amb un total de 41 llambordes stolpersteine col·locades en diferents punts del municipi. A més de les tres instal·lades durant l'acte d'avui, recentment se n'han afegit set més en homenatge a Miguel Laguna Cáncer, Enric Maench Silva, Josep Maria Piñol Millàs, Manuel Puertas Marín, Gabriel Andrés Tapia i Antoni Carque Ticó.
Cada stolpersteine és una peça única i s'elabora de forma artesanal. La seva posició a terra, davant dels habitatges, convida a inclinar-se per llegir-ne la inscripció, en un gest simbòlic de reverència i humanitat. Aquesta acció contrasta radicalment amb la fredor i la impersonalitat de l'extermini gairebé industrialitzat del règim nazi.
Un projecte que fa de Catalunya un referent en memòria democràtica
El projecte Stolpersteine és una de les iniciatives més emblemàtiques del Memorial Democràtic, l'entitat de la Generalitat que té per missióla recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya. Amb el suport dels ajuntaments, les famílies i les entitats memorialistes, el projecte s'ha consolidat arreu d'Europa com un model de memòria democràtica descentralitzat i participatiu.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, també present a l'acte, ha subratllat que "la memòria no és només record, sinó compromís. Una responsabilitat col·lectiva que ens interpel·la a mantenir viu el llegat de les víctimes i a defensar els valors democràtics". Font ha remarcat que "les llambordes transformen l'espai públic en escenari de memòria i dignitat".
Amb les col·locades avui, Catalunya arriba a les 670 stolpersteine instal·lades, i es converteix en un dels territoris de l'Estat amb més presència d'aquestes pedres de memòria.
Un projecte europeu amb més de 117.000 llambordes
El projecte Stolpersteine el va crear l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947), que el va iniciar el 1996 amb la col·locació de les primeres llambordes a Berlín, en homenatge a veïns jueus deportats del barri de Kreuzberg.
Actualment, ja hi ha més de 117.500 llambordes instal·lades en 31 països d'Europa. El nom, que en alemany significa literalment pedra que fa ensopegar, evoca una ensopegada simbòlica, no amb els peus, sinó amb la memòria i amb el cor, tal com explica el seu creador.
