La Generalitat posa en marxa mesures per gestionar millor les interaccions entre la pesca professional i la fauna marina protegida

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El Govern ha presentat avui el pla Bycatch, que inclou un total de 21 mesures que han de permetre donar resposta a les problemàtiques derivades de les interaccions dels arts, els ormejos i els estris emprats per a la pesca marítima professional amb la fauna marina protegida.

El document determina, prenent com a base la recopilació de tot el coneixement tècnic, científic i local existent, així com la percepció del sector pesquer professional català, que la magnitud real d'aquest impacte depèn dels arts i de les tècniques que es facin servir, de l'època de l'any i de les espècies de fauna presents a cada zona.

Efectes del canvi climàtic en les espècies

En aquest sentit, el procés d'elaboració d'aquest pla ha posat de manifest que la competència per l'aliment, cada cop més escàs, ha fet que alguns dofins aprenguin a aprofitar la capacitat de concentrar els recursos marins dels arts de pesca sense sortir-ne malmesos. Aquest canvi de comportament dels dofins ha fet augmentar els impactes econòmics sobre els pescadors d'arts menors d'algunes zones de Catalunya (Torredembarra, Cambrils o l'Ametlla de Mar). Per tant, malgrat que actualment els impactes negatius de la captura accidental de dofins a Catalunya no es consideren preocupants per a les seves poblacions, el pla ha de tenir present els impactes de les interaccions de dofins mulars en el sector dels arts menors.

Així doncs, el pla preveu mesures econòmiques per agilitzar la implementació de mesures de mitigació de les interaccions amb la fauna marina protegida en un sector econòmicament tensionat. Una d'aquestes mesures és l'ús de sistemes d'aversió per als dofins. Concretament, l'estudi planteja l'ús de dispositius acústics Pinger^®, que dissuadeixen o fan d'espantalls acústics, i que es fan servir per mantenir aquests mamífers marins fora d'una zona determinada. Són aparells autoritzats i homologats per la UE.

A més, el pla proposa continuar fent un seguiment continu de la situació per entendre bé el problema i poder articular solucions, amb la geolocalització de cada grup de xarxes, que també duran hidròfons a fi de determinar si han estat visitades o no pels dofins. Així mateix, cada dia es recullen les dades de cada barca en relació amb els dofins i les seves accions.

D'altra banda, el pla preveu una línia d'ajuts, que s'està tramitant, per donar suport a les pèrdues dels pescadors davant d'aquesta conjuntura.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Seguir millorant la gestió de les captures accidentals

En el cas de les tortugues, l'Administració i el sector pesquer van establir fa anys protocols d'actuació específics per a la recuperació i l'alliberament dels individus capturats accidentalment. Les dades dels darrers treballs indiquen que, per bé que als anys vuitanta s'estimava que la flota de palangre de superfície espanyola que operava a la Mediterrània capturava unes 20.000 tortugues/any aproximadament, amb una supervivència postcaptura de prop del 60%, les modificacions en les tècniques de calada (la fondària, l'esquer o els hams utilitzats), la gestió postcaptura dels pescadors i, molt especialment, les reduccions de la flota de palangre durant els darrers quinze anys han permès disminuir les captures a 1.800 exemplars/any per al conjunt del litoral espanyol. En el cas de Catalunya, les captures accidentals d'aquesta espècie en l'actualitat són pràcticament inexistents i, si es produeixen, es concentren quasi exclusivament a la zona del delta de l'Ebre.

Tanmateix, el pla determina la necessitat d'establir protocols específics i de continuar millorant la capacitació del sector pesquer per a una gestió òptima de les captures accidentals, i també de posar en valor la millora del coneixement existent,amb un treball específic sobre la captura accidental i els seus efectes reals sobre la supervivència d'aquesta espècie.

El pla suggereix les mateixes mesures pel que fa a la gestió de les interaccions amb taurons i rajades (elasmobranquis), ja que s'ha detectat la dificultat dels treballadors (pescadors i personal de llotja) per identificar de manera veraç les possibles captures d'espècies comercials i/o protegides efectuades i, per tant, de continuar gestionant-ho correctament. En aquest sentit, ja s'està treballant per millorar el coneixement sobre aquestes espècies.

Quant als ocells marins, els estudis indiquen que prop del 60% dels ocells capturats accidentalment amb palangró es poden recuperar vius. Tanmateix, cal tenir present la realitat actual de les diferents tècniques. En el cas de l'esforç pesquer del palangre de superfície de la flota pesquera catalana, en els darrers quinze anys s'ha reduït de manera continuada fins a pràcticament desaparèixer. Aquesta dràstica reducció d'activitat ha portat associada la minimització de les interaccions històricament detectades.

Malgrat això, establir protocols d'actuació davant d'interaccions dels ocells marins amb d'altres modalitats de pesca que siguin clars i actualitzats és molt important per facilitar la gestió correcta de possibles captures accidentals. Així mateix, millorar la capacitació del pescador perquè, en cas de captura accidental, pugui prendre les decisions més encertades i dur a terme la manipulació adequada dels ocells de forma àgil és clau per reduir els possibles impactes negatius.

Altres mesures destacades del pla

La creació d'un grup motor de coordinacióamb la finalitat de buscar la màxima eficàcia i eficiència en l'ús dels recursos disponibles, que inclou la coordinació en la implementació de les mesures per garantir el seguiment i la correcta execució i implementació del pla, és també un dels punts que estableix aquest full de ruta.

Un altre punt és la millora de la seguretat jurídica dels pescadors amb la simplificació dels procediments i els protocols de gestió postcaptura, per fomentar la col·laboració del sector i millorar el coneixement existent.

Finalment, com a mesures destacades, el document també inclou fomentar la creació d'espais d'intercanvi de coneixement i d'experiències entre els pescadors o la creació d'un servei d'assessorament tècnic accessible als pescadors i a les llotges pesqueres.