La Generalitat defensa el sector pesquer i l'impuls a l'economia blava sostenible en la Conferència dels Oceans de les Nacions Unides

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Del 9 al 13 de juny de 2025 té lloc a Niça la Tercera Conferència dels Oceans de les Nacions Unides (UNOC3), el congrés internacional de referència en política marítima. El seu objectiu és promoure la protecció dels oceans i el desenvolupament sostenible de l'economia blava i aplegarà governs, societat civil i totes les parts interessades per combatre els desafiaments urgents que afronta l'oceà. A més de la mateixa conferència, s'organitzen en paral·lel diversos actes que compten amb el suport de l'organització. La Generalitat de Catalunya hi ha desplaçat una delegació que hi està participant activament.

Un marc internacional per defensar la pesca mediterrània

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Antoni Espanya, va intervenir ahir en la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes, on va defensar el sector pesquer català: "Cal posar en valor la pesca a la Mediterrània com un dels missatges estratègics de la nostra aportació a la declaració de la Dècada dels Oceans.Som una regió marítima amb vincles profunds amb la pesca com a activitat ancestral. Aquestes flotes estan gestionades per microempreses i operen a caladors locals, amb jornades laborals de menys de dotze hores. Subministren productes frescos que es venen diàriament als mercats locals amb mínimes emissions de CO₂ i generen una economia indirecta molt important i uns beneficis socials i patrimonials indiscutibles."

D'altra banda, Espanya ha assegurat que "la pesca actualment no té res a veure a la dels anys vuitanta o principis del 2000. Els nostres pescadors avui dia es regeixen per un model de governança de cogestió i s'asseuen a taula amb grups ambientalistes i científics que s'embarquen amb ells des de fa anys".

Participació en el Dia del Mediterrani

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El subdirector de Política Marítima, Joan Ylla, també ha participat en la taula rodona sobre àrees marines protegides del Dia del Mediterrani, un congrés internacional organitzat per la Regió Sud de França (Provença, Alps i Costa Blava), la Unió pel Mediterrani, el Pla d'acció pel Mediterrani de les Nacions Unides i altres entitats.

Catalunya ha defensat la importància d'implicar els sectors econòmics i de col·laborar-hi, especialment els pescadors, en l'assoliment dels objectius de conservació de les àrees marines protegides i de restauració global. En aquest sentit, ha posat en valor la implicació d'un sector conscient en la importància de dur a terme una activitat sostenible per esdevenir una activitat econòmica perdurable. Com a exemples ha posat de manifest la creació de la reserva marina de les illes Medes als anys vuitanta per part de l'Administració pesquera, l'establiment de zones de no-extracció pesquera en zones de reclutament, per iniciativa unilateral dels pescadors -zones que han acabat esdevenint vedats de pesca que ocupen més de 500 km²-, i el model de cogestió implementat en el Parc Natural de Cap de Creus, on, juntament amb el sector pesquer, s'han limitat el nombre d'embarcacions i la mida de les xarxes, i s'han establert zones de restricció addicionals a les establertes en la normativa.

Els resultats han estat reeixits en tots els sentits, fet que demostra que la col·laboració entre administracions i sectors econòmics com la pesca permet anar molt més enllà que el que s'aconseguiria amb la restricció legal, tant en la millora en la biodiversitat de les zones protegides com en la millora dels estocs d'espècies d'interès pesquer en les zones properes, amb el consegüent benefici per al sector pesquer. Les comunitats costaneres tamCollbé s'han beneficiat del bon estat dels ecosistemes marins, tot impulsant altres sectors com el de les activitats d'immersió o el sector turístic.

Catalunya defensa el paper de la ciència en la presa de decisions polítiques en relació a la gestió oceànica

Ahir, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la xarxa d'R+D+I Marítima de Catalunya (BlueNetCat), l'entitat Regions4, la Càtedra UNESCO en Sostenibilitat Oceànica de la Universitat de São Paulo (Brasil) i l'Institut Mar Adentro (Brasil), va organitzar un esmorzar col·loqui sobre el paper de la ciència en la presa de decisions polítiques.

En l'acte han participat una quarantena de delegats de la UNOC3, que han abordat de manera multidisciplinària el repte de l'obtenció, la validació, la interpretació i l'ús de les dades sobre els ecosistemes i les activitats marítimes per establir les prioritats de la política marítima. S'ha comptat amb la participació de governs regionals i locals, entitats científiques i organitzacions no governamentals d'una gran diversitat de territoris (Catalunya, Brasil, Portugal, Escòcia, Quebec, Califòrnia, entre d'altres) que treballen en els diversos reptes oceànics: sostenibilitat de la pesca, biodiversitat, restauració dels oceans, prevenció de la contaminació marina, efectes del canvi climàtic en les zones costaneres, seguretat marítima, etc.

Els participants han posat de manifest la necessitat de treballar a diverses escales, global, regional i local, per adaptar cada escala a l'abast de les actuacions, així com de disposar d'informació sobre la situació basal, per poder monitorar l'impacte dels projectes. És per això que és necessari invertir en tecnologies que permetin mesurar, emmagatzemar i, sobretot, compartir dades, incloent-hi les metadades sobre l'origen i la metodologia, per poder fer-ne un ús rigorós.

També s'ha destacat la necessitat que les administracions (autoritats europees, governs regionals i governs locals) rebin la informació científica de manera integrada, actualitzada, fàcilment comprensible i, sobretot, específica per al context local, a fi de poder prendre decisions polítiques més ajustades a la situació de cada territori. En aquest sentit, Catalunya va crear l'ICATMAR, l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, amb un servei específic d'assessorament pesquer que monitora els resultats de les mesures de sostenibilitat introduïdes pel sector.

Presentació del nou centre col·laborador de la Dècada dels Oceans en economia blava

A més, la delegació catalana ha participat també en la presentació internacional del nou centre col·laborador de la Dècada dels Oceans en economia blava, ubicat a Barcelona, en el marc del Fòrum de la Dècada dels Oceans, un projecte liderat per l'Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya i el Port de Barcelona com a socis fundadors i la xarxa BlueNetCat i l'ICM-CSIC com a socis científics, i el subdirector general de Política Marítima ha pres part en el debat "Coastal Catalysts: How Port Cities and Regions Are Advancing the Blue Economy", organitzat per R4 i Rio de Janeiro.