El president Illa als jutges i jutgesses de Pau: "El vostre paper és essencial per resoldre conflictes des de la proximitat"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest dimarts al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat la recepció a jutges i jutgesses de pau de Catalunya, on ha afirmat que són "un poder, però sobretot un servei públic", i ha subratllat que "el vostre paper és essencial per resoldre conflictes des de la proximitat i reforçar la convivència democràtica".

"El nostre sistema polític és una democràcia amb tres poders, però cap d'ells pot perdre de vista la seva vocació de servei", ha remarcat el president Illa. En aquest sentit, ha defensat la importància de la justícia de pau per mantenir viu el vincle entre institucions i ciutadania recordant que "quan es debiliten les institucions, es debilita la confiança ciutadana. I això és el que no ens podem permetre". En aquest sentit, el cap de l'Executiu ha remarcat que "el límit és no debilitar les institucions" i ha instat que "ara més que mai hem de fer tots i totes, un esforç per preservar les nostres institucions".

El cap del Govern ha manifestat que el pla de justícia de Pau i de proximitat "dota a tots els jutjats de pau, als 898 jutjats, de més recursos, d'unes instal·lacions adequades i d'un treball més col·lectiu" i, per tant, "donar les eines que necessiten per fer aquesta feina".

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Per la seva banda, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha destacat que el Pla de Justícia de Pau i de Proximitat "és un desplegament competencial i un acte d'autogovern" que permet desenvolupar l'article 108 de l'Estatut de Catalunya. "Els jutges de pau sou llavor de pau als municipis. Visualitzem la vostra feina i l'agraïm: esteu al servei de la convivència i sou una peça clau de l'eficiència judicial i de la justícia de proximitat", ha afirmat.

A l'acte també ha intervingut la presidenta de l'Associació Catalana en Pro de la Justícia, Francesca Terron, que agraït la visualització i relleu que un acte com el d'avui i un Pla com el presentat, dona a la justícia de pau del país.

Aquesta tarda,123 jutges —dels 898 que hi ha al país— s'han reunit al Saló Sant Jordi on s'ha donat a conèixer el Pla de Justícia de Pau i de Proximitat aprovat per acord de Govern el passat 8 d'abril.

El Pla de Justícia de Pau i de Proximitat, aprovat en Acord de Govern el passat 8 d'abril, reconvertirà els actuals jutjats de pau en modernes Oficines de Justícia al Municipi. El desplegament donarà cobertura al 92,3% del territori i al 40,4% de la població, amb noves funcions, millores tecnològiques i suport administratiu per enfortir la xarxa de justícia més propera a la ciutadania.

Pla de Justícia de Pau i de Proximitat

El Pla de Justícia de Pau i de Proximitat desenvolupa, en matèria de justícia de pau, la Llei orgànica 1/2025 d'Eficiència del Servei Públic de Justícia i facilita a la ciutadania l'accés a la justícia a través de les Oficines de Justícia dels Municipis, que donaran suport als jutges de pau. L'objectiu és aconseguir que la justícia de pau i de proximitat sigui un servei públic proper, àgil i eficaç per a la ciutadania que ajudi a prevenir i resoldre els conflictes en aquells municipis on no existeixi Tribunal d'Instància.

El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4% de la població del 92,3% del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya). A més, el Pla preveu la transformació dels jutjats de pau en modernes oficines de justícia al municipi a través d'una sèrie de millores en àmbits com l'organitzatiu, el tecnològic, en els espais i en la formació del personal.

En el capítol de formació, l'acte d'aquesta tarda dona el tret de sortida a una sèrie de jornades de divulgació i formació que es duran a terme arreu del territori: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Girona (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Tortosa (9 de juliol), Sabadell (10 de juliol) i Sant Sadurní (14 de juliol). En aquestes jornades, a més de presentar el Pla, s'oferirà, de la mà del Centre Especialitzat d'Estudis Jurídics (CEFJE), formació en matèria de mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), sobre les noves competències de les Oficines de Justícia als Municipis, procediments i nous canals de comunicació interna i difusió, així com de les noves aplicacions informàtiques desenvolupades per al col·lectiu de justícia de pau.

4 eixos

El Pla s'estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l'organització es pretén garantir el suport de personal de l'Administració de Justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis. Actualment, n'hi ha 74 que aglutinen un total de 442 Oficines de Justícia al Municipi. També hi ha 90 Oficines de Justícia al Municipi que ja disposen de personal de l'Administració de Justícia.

D'altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha posat en marxa a través de l'Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els Jutjats de Pau, les necessitats de les noves Oficines de Justícia i als Municipis i l'estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.

En aquest sentit, i pel que fa a l'eix tecnològic, s'estan desenvolupant eines TIC, com pot, per exemple, ser una plataforma específica d'ejCat —portal e-justcia.cat— per a la justícia de pau, o es preveu la renovació tecnològica d'equips que incloguin, entre d'altres, sistemes de videoconferències allí on sigui necessari.

L'Acord de Govern també va fer l'encàrrec a l'Institut d'Estudis d'Autogovern, d'analitzar l'abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes —Catalunya i Andalusia— incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d'autonomia. En el cas de Catalunya, és l'article 108 de l'Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Noves competències

Els principals canvis que promulga la Llei orgànica 1/2025 a les Oficines de Justícia als municipis són la possibilitat d'intervenció en actuacions processals per videoconferència, la possibilitat d'oferir informació sobre procediments judicials oberts i l'obtenció de còpies dels procediments. A més, i pel que fa als certificats, es podran obtenir els certificats d'antecedents penals, de delictes de naturalesa sexual, d'Actes d'última voluntat, d'assegurança de cobertura de defunció i sol·licitar la cancel·lació d'antecedents penals. Les Oficines de Justícia al Municipi també són la via d'entrada al Registre Civil i podran fer certificats de naixement, matrimoni i defunció, fer videoconferències amb el Registre Civil, rebre documentació i fer-ne el registre oportú, oferir informació i tramitar i resoldre expedients en matèria de registre civil. Finalment, també oferiran serveis complementaris que són la porta d'entrada a la justícia: sol·licitud d'assistència jurídica gratuïta, sol·licitud de mitjans adequats de solució de controvèrsies, Oficina d'Atenció a les Víctimes, videotrucades amb altres organismes i altres tasques compatibles amb el treball de l'Oficina Judicial.

També varien algunes quanties en matèria de justícia de pau: en primera instància poden resoldre afers civils d'una quantia no superior als 150 € i resoldre expedients de conciliació civil d'una quantia inferior a 10.000 €. A més, en l'àmbit penal s'obre la possibilitat de conèixer en primera instància els processos per delicte lleu, com petits furts de menys de 200 euros, coaccions, amenaces o vexacions, entre d'altres, un cop es tramiti i s'aprovi l'anunciada modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

Arrelament a Catalunya

La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada per Reial decret de 22 d'octubre de 1855. A la primera llei d'enjudiciament civil (LECI) els va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la Justícia de Pau està regulada a l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància instrucció (tribunals d'instància, d'acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.

A més de la Llei d'enjudiciament civil i l'Estatut d'Autonomia, hi ha altres normatives que regulen els Jutjats de Pau: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial, que determina aspectes de l'organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis, per facilitar l'accés a la ciutadania a l'Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.