El conseller Espadaler participa en la commemoració del 30è aniversari del genocidi de Srebrenica
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
És el pitjor crim de guerra comès a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha participat avui en l'acte commemoratiu del 30è aniversari del genocidi de Srebrenica, organitzat per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM).. La jornada ha tingut com a objectiu posar en valor la memòria col·lectiva i refermar el compromís institucional amb la defensa dels drets humans, la veritat i la reparació de les víctimes.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha expressat preocupació per l'augment del desinterès democràtic entre els joves, i ha alertat que "ens preocupen els joves i les dades que mostren que un 16% dels homes d'entre 18 i 25 anys estaria disposat a acceptar règims no democràtics si això servís per solucionar alguns problemes". El conseller ha afegit que "es tracta d'una tendència que, em temo, és extrapolable a l'àmbit europeu".
En referència a la necessitat de preservar la memòria col·lectiva, el conseller ha recordat la campanya dels anys vuitanta del publicista Oliviero Toscani, amb imatges de persones afectades per la sida. "Quan li van dir que aquelles imatges eren un escàndol, ell ho va negar: les fotografies no són un escàndol. L'escàndol és la realitat", ha afirmat. Aplicant aquesta reflexió al cas de Srebrenica, ha volgut destacar que "no només són un escàndol les imatges i els testimonis del que va passar, sinó que també ho és que una part de la població negui els fets". Per això, ha defensat que "els governs tenen l'obligació de desplegar polítiques de memòria democràtica perquè fets com aquest no es tornin a repetir mai més".
Espadaler també ha expressat la seva perplexitat davant la inacció internacional front als conflictes bèl·lics: ha assenyalat que "sorprèn profundament que Europa no fos capaç d'impedir la massacre de Srebrenica, de la mateixa manera que sorprèn que avui en dia no sigui capaç d'impedir —amb aquesta lentitud de resposta— el que passa a Gaza o a Ucraïna".
Per concloure, el conseller ha citat l'expresident txec Václav Havel: "No podem canviar el passat, però sí que podem canviar la forma en què l'interpretem i com vivim a partir d'aquí".
L'acte ha inclòs un diàleg entre Davor Ivo Stier, president de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, i Vesna Andree Zaimović, ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina. La sessió ha estat moderada per la periodista Teresa Turiera-Puigbò, referent en periodisme sobre drets humans i conflictes internacionals.
El genocidi de Srebrenica, perpetrat l'11 de juliol de 1995, va suposar l'assassinat de més de 8.000 homes i infants musulmans a mans de les forces serbobosnianes i unitats paramilitars. Aquest fet, tipificat com a genocidi tant pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com pel Tribunal Internacional de Justícia, és el pitjor crim de guerra comès a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
