Agricultura activa a Girona el Pla de control poblacional pels senglars a la zona del massís de Rocacorba

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha activat avui, 5 de juny de 2025, el nou Pla de control poblacional (PCP) per fer front a la concentració de senglars que hi ha a la zona del massís de Rocacorba. Aquesta actuació s'emmarca dins el Decret llei 5/2024, de 24 d'abril, que estableix mesures extraordinàries i urgents de suport al sector agrari greument afectat per la sequera i altres situacions d'emergència.

La presentació del nou Pla ha tingut lloc aquesta tarda a Girona i ha anat a càrrec de Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi, i Josep Guix, director dels Serveis Territorials d'Agricultura a Girona.

L'activació del Pla suposa una nova manera d'abordar la gestió de la fauna cinegètica al territori, amb una estratègia a més llarg termini, concretament cinc anys, basada en criteris tècnics i d'anàlisi de risc, i orientada a actuar preventivament i amb l'establiment coordinat d'un calendari. "Aquest no és un problema només dels pagesos, és un problema de tots, i el Govern està compromès a actuar de manera coordinada en aquelles zones, com Rocacorba, en què sabem que es produeixen danys", ha destacat Jaume Minguell.

Una problemàtica que fa anys que dura

A la demarcació de Girona, des d'un punt de vista històric, els conflictes relatius als danys a l'agricultura, accidents de trànsit, afectacions a la biodiversitat, entre d'altres, tenen el seu màxim exponent en l'àmbit del massís de Rocacorba. Concretament, als termes municipals de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Amer, Susqueda (Selva); Sant Martí de Llémena, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter (Gironès); Sant Aniol de Finestres, Mieres, Sant Ferriol (Garrotxa), i Camós, Porqueres, Palol de Revardit, Cornellà del Terri (Pla de l'Estany).

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Per intentar pal·liar aquesta situació, des de l'any 2017 es van començar a fer recorreguts nocturns en aquesta zona en combinació amb les habituals batudes, i des de l'any 2022 s'han tramitat autoritzacions excepcionals de llarga durada, a fi d'agilitzar els tràmits i permetre la realització d'actuacions nocturnes quan es detecta la presència de senglars o danys en els camps. A més, l'any 2023 es va declarar l'emergència cinegètica (DEC) al massís de Rocacorba des del 8 de març de 2023 fins al 31 de maig del mateix any.

Amb tot, ara el Govern va més enllà i ha activat un pla de control poblacional per fer front a les densitats de senglar. L'objectiu principal és la reducció de danys agrícoles i d'accidents de trànsit, de resultes de la disminució de la densitat de senglars a la zona.

El Pla inclou mesures com la caça ordinària i la captura amb mètodes autoritzats excepcionalment (durant la nit i amb caixes de captura en viu). Afecta la gestió de 12 àrees privades de caça que es troben a 16 termes municipals del massís de Rocacorba a 4 comarques. Amb caràcter extraordinari, les persones propietàries i titulars de les explotacions podran actuar-hi directament, segons les condicions que determina el Pla.

Per avançar amb el Pla s'han establert una sèrie d'objectius basats principalment en el nombre de captures a realitzar, en la qualitat d'aquestes captures i en l'època de l'any en què és prioritari de dur-les a terme. Així, es pretén que les captures se seleccionin sempre que es pugui, prioritzant les femelles enfront dels mascles i, també, els individus joves enfront dels adults. Es proposa un mínim de captures per a cadascuna de les 12 àrees cinegètiques d'acord amb els criteris esmentats i aquest primer any s'ha fixat en 1.779 exemplars, dels quals el 70% hauran de ser femelles, i el 80%, joves exemplars.

Per aconseguir els objectius, es demana que es diversifiquin les metodologies de caça, és a dir, que no facin només batudes, i que aquesta diversificació es faci principalment durant els mesos que coincideixen amb el període hàbil de l'espècie (de setembre a març).

Aquesta diversificació quant a la metodologia serà obligatòria i, per tant, les persones titulars de les dues àrees privades de caça amb més conflictes l'hauran de dur a terme. Aquesta obligatorietat es concentrarà durant certs mesos de l'any que coincideixen amb els mesos de més probabilitat de patir danys agrícoles, d'acord amb el tipus de conreu que hi ha en l'àmbit del Pla. En el cas que els titulars d'aquestes zones no puguin assumir el nombre de captures i exercir cada setmana la pressió sobre els senglars, el Govern, per mitjà de personal propi, serà l'encarregat de fer aquestes sortides nocturnes.

El paper clau dels caçadors i la coordinació territorial

El Departament també ha reforçat la implicació del col·lectiu de caçadors, que en el marc de les 12 àrees privades de caça l'any 2024 van capturar 1.620 senglars, mentre que l'any 2023 en van ser 1.574. Aquestes xifres constaten que els caçadors són una peça essencial del model de control poblacional i que la seva col·laboració, juntament amb la dels agricultors i l'Administració, és imprescindible per assolir l'equilibri de la fauna cinegètica al territori.

A més, aquest 2025 s'habilitaran fins a 1.100 nous caçadors mitjançant formació específica per millorar les tècniques de captura i seguretat, amb un total de 30 cursos. Els equips operatius del Departament i Agents Rurals estan preparats per actuar en el moment en què siguin requerits.

Un nou model més estratègic i eficient

El Pla de control poblacional suposa un canvi de paradigma respecte de les figures d'urgència anteriors. Tot i que no es descarta una nova declaració d'emergència cinegètica en cas que sigui necessari, el PCP aposta per un model més planificat, basat en dades i amb capacitat d'actuació sostinguda i escalable segons el risc.

Aquest nou enfocament permet actuar de manera més precisa, aplicar mesures preventives i coordinar esforços públics i privats per protegir el sector agrícola i la biodiversitat del territori.

Resposta a les al·legacions presentades

El Pla, abans de veure la llum, va sortir a exposició pública i tres entitats van presentar-hi al·legacions, que es van respondre i incorporar en gran manera. Així doncs, es va acordar ampliar la col·laboració amb les persones titulars de les àrees privades de caça i es va preveure, d'una banda, de dur-hi a terme un control continuat al llarg del temps i, de l'altra, que els indicadors operatius s'analitzessin amb una freqüència mensual. Això permetrà de fer el seguiment de la consecució dels objectius operatius establerts de manera continuada per actualitzar les dades emprades en els diversos càlculs realitzats en el marc del PCP amb la darrera informació disponible.