Catalunya ha viscut una de les primaveres més plujoses de les últimes dècades

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Mapes de la primavera del 2025 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.

Temperatura al voltant de la mitjana amb alguns rècords a la costa

La primavera de 2025 es pot qualificar de termomètricament normal a gairebé dos terços del territori, si bé al litoral i prelitoral ha estat càlida, amb anomalies màximes entorn de +1 °C. Sectors de Ponent, de la Catalunya Central i del Pirineu occidental també han tingut una primavera que es pot qualificar de càlida, mentre que alguns indrets de l'interior han arribat a tenir valors d'anomalia negativa, però aquesta ha estat molt lleu i l'estació es pot qualificar de normal.

Dues estacions de la XEMA de més de 20 anys han tingut la primavera més càlida de la seva sèrie: Malgrat de Mar (Maresme) i Viladecans (Baix Llobregat), en aquesta última s'han igualat els rècords de 2020 i 2011. A Granollers (Vallès Oriental), amb 75 anys de dades, el valor de la temperatura mitjana primaveral d'enguany ha estat el 3r més alt.

Alternança de períodes càlids i freds

Al llarg de la primavera s'han succeït períodes relativament freds i càlids, que han donat com a resultat una temperatura mitjana al voltant dels valors mitjans climàtics o lleugerament superior. Cal esmentar que els últims dies del maig, en què es van assolir valors de temperatura plenament estiuencs, van fer que en alguns punts el balanç estacional es decantés de normal o fred cap a càlid o normal.

El març va ser fred a la major part de Catalunya, sobretot a les parts més elevades del país. No es van produir adveccions de masses fredes destacades, a excepció de l'episodi del dia 15 al 18 de març, però l'abundant nuvolositat va provocar que la temperatura màxima quedés molt per sota dels valors normals de l'època.

El mes d'abril, en canvi, va resultar càlid en general. El flux zonal predominant va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, de manera que la temperatura va tenir una anomalia positiva, però sense valors extrems.

Finalment, el maig es pot qualificar de lleugerament càlid. També en aquest cas, el flux zonal va evitar les adveccions fredes i càlides, així que la temperatura va registrar anomalies moderades, més destacades al litoral i prelitoral pel reescalfament de la circulació de l'oest en arribar a la costa mediterrània. Tot i això, els darrers dies del mes la situació va canviar amb una calorada en què es van superar els 35 °C a Ponent.

El gràfic d'evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d'altitud) del radiosondatge de Barcelona (Figura 1) il·lustra els períodes càlids i freds esmentats.

Figura 1: Gràfic d'evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant la primavera 2025.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2025 i de diferència d'aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l'SMC. No inclouen els valors de temperatura d'una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d'aquesta estació.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Figura 3: Mapes de l'anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera 2025 (març, abril i maig) respecte a la mitjana climàtica 1991-2020.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Una de les primaveres més plujoses de les darreres dècades

L'estació ha presentat valors de precipitació superiors a la mitjana a gairebé tot Catalunya. La primavera d'enguany es pot qualificar fins i tot de molt plujosa a indrets de la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alta Garrotxa, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Solsonès i el Segrià (Figura 4). Per contra, en certs punts de l'Alt Empordà, Garraf i delta de l'Ebre hi ha hagut un lleuger dèficit pluviomètric.

La primavera de 2025 ha estat una de les més plujoses del segle XXI a Catalunya, encara que amb diversos precedents semblants: 2020, 2018, 2013 o 2008. A nombroses estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, especialment de la meitat nord, ha estat o bé la 1a del rànquing (17 estacions) o la 2a (14 estacions). A Caldes de Montbui (Vallès Oriental), sèrie amb 76 anys de dades, ha estat la 3a primavera més plujosa registrada, darrere de 1969 i 1971, mentre que a Berga (Berguedà), ha estat la més plujosa des de 1971.

Un març excepcionalment plujós

El balanç estacional ha estat molt determinat per un mes de març extremament plujós, el març més plujós d'aquest segle al conjunt de Catalunya, que va superar lleugerament el 2011, i un dels més plujosos que s'han mesurat al país, comparable al de 1974. La causa van ser les contínues pertorbacions despenjades del corrent general, que van provocar precipitació generalitzada a Catalunya, i que van deixar un total mensual de més de 300 mm o fins i tot 400 mm en alguns sectors.

L'abril va ser sec al prelitoral i litoral, fins i tot molt sec a la Costa Brava i punts del litoral Central i Costa Daurada, però normal o plujós a la resta. La circulació zonal persistent i molt pertorbada, amb depressions marcadament atlàntiques, va ser la causant d'aquestes anomalies: les pertorbacions eren més efectives al terç nord i oest del territori, però arribaven molt desgastades al prelitoral i litoral. A l'Alt Empordà, els precedents d'un abril tan sec es remunten al 2006, 2001 o 1995.

El maig va ser plujós, especialment al nord-est de Catalunya. Va resultar molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l'Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes va ser sec i molt sec a punts de la Ribera d'Ebre. La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que travessaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d'aquestes anomalies.

Episodis de precipitació de la primavera

1. Del 6 al 9 de març, l'aproximació d'una profunda depressió atlàntica va produir un episodi de precipitació que va deixar fins a 200 mm a punts de l'Alta Garrotxa i el massís del Port. A més, va implicar una nevada considerable a l'alta muntanya, amb més de mig metre de neu nova en alguns sectors.
2. Entre els dies 13 i 15 de març, nou episodi de precipitació amb més de 40 mm al sud del país i al Prepirineu central.
3. Del dia 18 al 20 de març, una pertorbació atlàntica despenjada del corrent general va afectar Catalunya, acumulant quantitats de precipitació per sobre dels 50 mm al quadrant nord-est de Catalunya.
4. Entre el 21 i el 25 de març un solc va portar precipitació que va afectar gran part del país, tot i que va ser més important al quadrant nord-occidental, on es van acumular fins a 100 mm a cims del Pirineu, i més de 50 cm de neu.
5. Del dia 1 al 5 d'abril, l'aproximació d'una depressió atlàntica va provocar un episodi de precipitació que va deixar més de 40 mm al vessant sud del Pirineu i el massís del Port.
6. Entre els dies 13 i 16 d'abril, un front atlàntic va portar precipitació de més de 50 mm a punts del Pirineu i de la Noguera.
7. Entre el 18 i el 20 d'abril, una pertorbació atlàntica va acumular quantitats de precipitació per sobre dels 40 mm a l'Alta Ribagorça. Cal remarcar la tempesta que va afectar la plana de Lleida el dia 19 que va produir una pedregada extraordinària, pels nombrosos danys produïts als conreus dels municipis afectats i per tractar-se del primer episodi de pedra grossa (diàmetre de més de 2 cm) que es dona a Catalunya a l'abril, des que es tenen registres l'any 2004, més enllà d'algun cas puntual en zones de muntanya, on la dinàmica meteorològica és diferent.
8. Del dia 25 al 28 d'abril, un solc va creuar Catalunya. Si bé la precipitació va afectar gran part de la meitat nord del país, va ser més important al Pirineu i punts del Prepirineu, on es van acumular més de 20 mm.
9. Entre els dies 2 i 6 de maig, una pertorbació aïllada en els nivells mitjans de la troposfera, ubicada al sud-oest de la península Ibèrica, es va anar traslladant cap al nord-est i va travessar Catalunya. La precipitació es va intensificar al quadrant nord-est, on es van acumular més de 40 mm.
10. Del 8 al 13 de maig, una altra pertorbació al sud-oest de la península Ibèrica amb recorregut sud-oest a nord-est va afectar el país i es va intensificar al litoral i prelitoral i vessant sud del Pirineu, zones que puntualment van enregistrar més de 60 mm.
11. Entre el 18 i el 21 de maig, una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya i va creuar el país pel nord amb alguna tempesta que va acabar afectant el prelitoral Sud.

Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera del 2025 i de percentatge d'aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d'una estació concreta si no es disposa de les dades d'un episodi significatiu d'aquesta estació.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte a la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de la primavera 2025 (març, abril i maig).

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Irradiació solar inferior a la normal

La irradiació solar global de la primavera ha estat per sota de la mitjana dels darrers deu anys a tot Catalunya. En alguns sectors els valors d'anomalia han estat poc importants, i la irradiació solar es pot qualificar de normal, com al litoral, àrees del prelitoral, de Ponent i del Pirineu i Prepirineu occidental. A la resta, la irradiació ha estat clarament per sota de la mitjana (Figura 6).

El mes de març ha pesat molt en el balanç estacional negatiu, ja que va presentar valors molt per sota de la mitjana a tot el territori, a causa de l'abundant nuvolositat associada a les pertorbacions d'aquest mes. Al mes d'abril també van predominar les àrees amb valors d'irradiació inferiors a la mitjana, però el litoral, sectors de Ponent i del Pirineu van presentar anomalia positiva. Al maig, en canvi, gairebé tot Catalunya va tenir valors per sobre de la mitjana (Figura 7).

Figura 6: Mapa d'anomalia d'irradiació solar global de la primavera del 2025 respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

Mapes d'anomalia d'irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s'han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2015-2024).

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Figura 7: Mapes d'anomalia d'irradiació solar global dels mesos de la primavera 2025 (març, abril i maig) respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Aquesta informació s'ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de juliol. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

4 de juny de 2025