Conseller Ordeig: "Seguirem donant suport a les plantes de biogàs com element clau per avançar cap a una transició energètica, ambiental i verda i una oportunitat per al territori"

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig i Molist, ha obert, aquest matí, la jornada tècnica "El Departament d'Agricultura promou el diàleg. Les plantes de biogàs, una oportunitat per al territori", que ha tingut lloc a l'Auditori Joan Oró del Parc de Gardeny, a Lleida, i que ha tancat la directora general d'Agricultura i Ramaderia del Departament, Rosa Altisent.

En el marc d'aquesta jornada, Ordeig ha remarcat que el Departament seguirà donant suport a les plantes de biogàs com "un element clau per avançar cap a una transició energètica, ambiental i verda, i una oportunitat per al territori". En aquesta línia,ha anunciat que el Departament publicarà enguany la segona convocatòria dels ajuts destinats a subvencionar les instal·lacions de plantes de biogàs i tractament del material orgànic obtingut com a resultat de la digestió anaeròbica (digestats), amb un import previst de 25 milions d'euros. En la primera convocatòria es van adjudicar 43 milions d'euros per a 17 projectes d'arreu del territori interessats a impulsar el biogàs com una energia renovable. L'import adjudicat respon a pràcticament la totalitat dels recursos disponibles en aquesta línia d'ajuts que forma part de l'Estratègia catalana del biogàs 2024-2030.

El conseller ha recordat que Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinassa, i "amb el biogàs, obrim una nova finestra de competitivitat per al sector ramader, ja que, d'una banda, permet abaixar els costos energètics per mitjà de l'autoconsum, i, de l'altra, ofereix l'oportunitat d'obrir noves línies de negoci a través de la producció de biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural o la producció de fertilitzants d'alta qualitat a partir del tractament de les dejeccions, entre d'altres."

Segons Ordeig, es tracta d'"un projecte d'economia circular que contribueix a la cohesió del territori mitjançant la creació de noves comunitats energètiques i de negoci, alhora que millora sensiblement la percepció de la societat respecte de l'impacte de l'activitat. A més, es garanteix la protecció total de l'entorn i s'aconsegueixen mitigar les emissions derivades d'aquests residus".

Amb la jornada d'avui, emmarcada dins del Pla anual de transferència tecnològica (PATT) del Departament, s'ha volgut posar en relleu que la necessitat d'avançar cap a la neutralitat climàtica ha resultat un element clau per impulsar i aprovar l'Estratègia catalana del biogàs 2024-2030, que ha de vetllar per una implementació adequada del biogàs al territori.

Entre els principals beneficis que envolten el desenvolupament d'aquests sistemes de tractament, més enllà de l'aprofitament del biogàs com a tal, destaca l'increment del processament dels materials orgànics existents, així com la reducció de les emissions que deriven de la seva gestió.

Així doncs, en aquesta jornada es pretén informar sobre aquells conceptes bàsics relacionats amb aquesta temàtica, amb la finalitat de donar a conèixer què pot significar la implementació de futures plantes de biogàs a Catalunya. La trobada s'ha plantejat en format de taules rodones per donar peu, d'una banda, als experts convidats a exposar la seva opinió i, de l'altra, als assistents a plantejar qüestions que els siguin d'interès.

1. Estratègia catalana del digestat

Cal recordar que el Govern va aprovar, el passat 25 de març, l'Estratègia catalana del digestat i el Pla d'acció 2024-2030, amb el qual es vol assolir una gestió sostenible del digestat que s'obté de la digestió anaeròbica dels materials i residus orgànics produïts a Catalunya i la seva valorització mitjançant l'obtenció de productes de valor afegit.

Amb la nova estratègia, el govern complementa l'Estratègia catalana del biogàs i el seu Pla d'acció 2024-2030, i dona importància no només a la producció de biogàs, sinó també al digestat, com a subproducte obtingut a partir de residus orgànics.

En aquest sentit, l'estratègia aprovada el mes de març forma part de les prioritats del Pla de Govern d'aquesta legislatura, concretament la relativa a avançar cap a una "transició energètica, ambiental i verda", que preveu assolir un 50% d'autonomia elèctrica amb fonts netes el 2030 i, a més, inclou impulsar tres biopolígons en zones rurals i cinquanta plantes de biogàs.

D'altra banda, també té l'objectiu de descarbonitzar l'economia per reduir l'impacte del canvi climàtic i millorar la competitivitat, amb la mesura d'impulsar l'aprovació d'una llei de residus i fomentar l'economia circular a Catalunya.

L'Estratègia compta amb 36 mesures i 55 accions per mitigar les barreres legals, econòmiques, de valorització agronòmica, tecnològiques, ambientals i socials detectades durant l'anàlisi del context actual de la gestió del digestat a Catalunya.

L'aplicació d'aquestes accions han de permetre millorar l'impacte ambiental que pot generar la gestió dels residus i subproductes orgànics al territori, així com crear nous models de negocis basats en el tractament i la valorització del digestat i dels productes que se'n derivin. També es vol promoure la professionalització i el coneixement de tots els actors rellevants de la cadena de valor del digestat.

D'altra banda, la iniciativa vol impulsar un marc polític i legal que faciliti la valorització del digestat i dels seus derivats, disminuir el cost d'inversió i d'operació de les tecnologies de tractament del digestat, i desenvolupar i innovar en noves tecnologies.

També cal recordar que el Govern, en el seu compromís per descarbonitzar l'economia catalana, ha reduït a la meitat els tràmits per implantar projectes de producció de biogàs que es considerin estratègics. Així, se n'ha simplificat la tramitació administrativa amb la voluntat de reduir els terminis fins a un 50% i se'ls ha declarat com a "projectes empresarials estratègics".