La Filmoteca de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya recuperen una bobina Pathé Baby trobada als camins de la retirada a l'exili

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

La Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha restaurat una bobina amb una pel·lícula del sistema Pathé Baby. La bobina va ser abandonada en un dels passos del Ripollès durant l'exili republicà de 1939 i la va retrobar, 86 anys després, Lluís Bassaganya, gestor de l'exposició permanent 'La retirada' de l'Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. Gràcies al procés de restauració s'ha identificat la pel·lícula, que correspon a un fragment del film Le jugement de Salomon de 1912.

Lluís Bassaganya va ser qui es va posar en contacte amb el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya després de la troballa per sol·licitar assessorament en el procés de restauració de la pel·lícula, que havia sobreviscut 86 anys en unes condicions totalment adverses. L'equip de conservació de la Filmoteca el va inspeccionar per realitzar l'informe del material i establir una proposta d'actuació, extreure el film de la bobina, identificar la pel·lícula a partir dels pocs fotogrames conservats i digitalitzar-la.

Posteriorment, la bobina original, una capseta de metall, es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per al seu estudi i conservació. Un cop finalitzat el procés, la bobina original, en una capseta de metall, s'incorporarà a l'exposició permanent "La retirada" de l'Espai Cal Marquès de Camprodon, juntament amb la digitalització de la pel·lícula. La pel·lícula original es conservarà a la Filmoteca, al seu Centre de Conservació i Restauració.

En aquest sentit, el dimarts 3 de juny tindrà lloc la tercera sessió del cicle 'Arxiu Viu', a la Sala Laya de la Filmoteca, on les tres institucions implicades explicaran el procés col·laboratiu de restauració.

Le jugement de Salomon

A partir dels fragments d'imatge conservats s'ha pogut identificar la pel·lícula. Es tracta de la producció Pathé núm. 5.252 Le jugement de Salomon, de 1912, dirigida per Henri Andréani (Gustave Sarrus) dins la sèrie d'Art Pathé Frères; protagonitzada per Leontine Massat, en el paper de la veritable mare, i René Alexandre, en el paper de Salomó. La pel·lícula original té una durada de 22 minuts i va ser una gran producció de l'època, motiu pel qual es incorporar al catàleg Pathé Baby, que en va fer una versió reduïda amb tres parts de 9 minuts cadascuna per al seu lloguer i venda.

Per a confirmar la identificació s'ha escanejat una còpia Pathé Baby sencera del mateix títol conservada a la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya, que ha servit per fer la comparativa i localitzar els escassos fragments sobreviscuts a la pel·lícula trobada a Camprodon. El resultat és que la bobina recuperada correspon a la segona part de la pel·lícula, de les tres en què es divideix, que contenia el moment de la substitució del nen per part de la mare, la disputa entre elles i part del judici.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Les bobines Pathé Baby

El sistema de projecció de cinema per a les llars Pathé Baby va ser llançat al mercat el 1922 per la casa francesa Compagnie Générale des Établissements Pathé Frères Phonographes & Cinématographes, juntament amb sistema de compra i lloguer de pel·lícules, que eren versions reduïdes del seu propi catàleg en 35 mm. Aquest "cinema a casa" va tenir una exitosa acollida a Barcelona, tant en l'àmbit domèstic com educatiu, i permetia reveure, en qualsevol moment, els grans èxits del cinema dels darrers anys. Els films que s'utilitzaven anaven inserits en una bobina metàl·lica, tenien un pas de 9.5 mm i perforació central, i el suport era de diacetat de cel·lulosa, un suport no inflamable.

El camins de la retirada al Ripollès

Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar l'èxode de milers de persones que fugien de les tropes franquistes cap a la frontera amb França. L'exili republicà es va fer majoritàriament a peu seguint les principals rutes, a través dels anomenats "camins de la retirada", que van quedar replets d'objectes abandonats per les condicions extremes, la dificultat del territori, la neu i l'abatiment moral i físic.

Una d'aquestes vies d'escapada van ser les valls de Camprodon, al Ripollès, seguint pistes que s'enfilaven fins a Prats de Molló pel Coll d'Ares i el Coll Pregon, per on es calcula que van sortir de Catalunya més de cent mil republicans.