L'artista i ambientòloga Paula Bruna inaugura "El rapte de la nimfa" al Museu del Ter, que explora l'impacte de les turbines en l'ecosistema del riu

Aquest dijous 22 de maig s'ha presentat, al Museu del Ter de Manlleu la instal·lació d'art contemporani "El rapte de la nimfa" de l'artista visual Paula Bruna en el marc del Cicle d'art contemporani i patrimoni "Passat/Present" impulsat pel Departament de Cultura.

El Museu del Ter posa en valor el patrimoni industrial i natural de la conca mitjana del riu Ter. Amb seu central a Can Sanglas, és una de les mostres més antigues de les fàbriques que es van aixecar a la vora dels canals per aprofitar l'energia hidràulica.

Al museu del Ter també hi ha una de les seus del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), un institut de recerca de propostes de gestió sostenible per a la sensibilització ambiental sobre el riu Ter.

La recerca artística de Paula Bruna (Barcelona 1978) neix de l'estudi del conflicte entre una societat basada en el creixement econòmic i la naturalesa limitada del medi que la sosté. Prenent com a referència conceptes d'ecologia, sostenibilitat i economia ecològica, l'artista s'interessa pels jocs de tensions entre societat i medi ambient i el procés de col·lapse des de la inestabilitat de l'equilibri previ a un escenari postcol·lapse.

Des de la seva doble perspectiva d'ambientòloga i artista i, per tant, partint de la base d'una combinació e fets científics, ficció especulativa i pràctiques artístiques, Paula Bruna investiga les relacions entre les societats humanes i el seu entorn ecològic des de perspectives no antropocèntriques per estudiarnoves formes de convivència.

"El rapte de la nimfa" (2025)

La intervenció consisteix d'un vídeo i una instal·lació ubicat al costat d'una de les turbines d'aigua del Museu del Ter, al costat d'un d'aquells aparells que funcionaven a partir de la força de l'aigua del riu i que permetien funcionar les màquines de filatures amb les quals es fabriquen els teixits.

El treball de l'artista es fonamenta en una investigació sobre l'aprofitament humà del Ter, considerant la perspectiva dels animals que freqüenten el riu. El Ter és un dels rius més intervinguts de Catalunya, amb gairebé dues-centes rescloses, cinc pantans i fins i tot un transvasament per a l'abastament de Barcelona i més d'un centenar de municipis. Aquestes infraestructures transformen significativament el sistema fluvial, amb conseqüències per als habitants no humans de la conca, que van des de l'afectació de la connectivitat ecològica fins a la disminució del cabal del qual depèn la vida del riu i la fauna salvatge dels seus voltants.

Paula Bruna ha concebut un treball que explora els efectes de la forma entubada del Ter a partir de la confusió que genera en els animals perceben el pas del cabal d'un riu del qual no poden fer cap ús. Per completar els registres d'aquesta alteració animal, l'artista ha modelat unes peces de terrissa procedent de la mateixa zona d'observació del cabal ocult amb la voluntat de vincular el rapte de la seva nimfa —el rapte del riu Ter— amb el Serpent, un animal de riu que protagonitza un relat llegendari molt arrelat a la ciutat de Manlleu. Es tracta de la història d'un animal amb una llarga cabellera que vivia al bosc de la devesa del riu i que duia un diamant gros i lluent al cap que només es treia per abeurar-se al riu.

La intervenció de Paula Bruna es podrà visitar al Museu del Ter fins a finals d'estiu.