L'any 2023 es registren 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya

El saldo migratori de Catalunya va ser de 121.633 persones el 2023, el segon valor més alt dels darrers 16 anys després d'assolir un saldo de 152.681 persones l'any 2022, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Es compon d'un saldo amb l'estranger de 126.804 persones (272.645 immigracions i 145.841 emigracions) i un saldo amb la resta d'Espanya de ‑5.171 persones (52.803 immigracions i 57.974 emigracions). A més, es van registrar 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El saldo migratori total (entrades menys sortides) és positiu a totes les comarques i a Aran, principalment pels intercanvis migratoris amb l'estranger. En termes relatius, la taxa de migració neta amb l'estranger és de signe positiu a totes les comarques i a Aran i supera els 10 moviments migratoris per cada mil habitants a 28 comarques i a Aran, encapçalades pel Barcelonès (25,6‰) i l'Alt Urgell (22,1‰). D'altra banda, els moviments dins de Catalunya són de signe positiu a 32 comarques però de menys intensitat, amb un màxim al Baix Penedès (12,1‰) seguida del Garraf (7,3‰). En canvi, els moviments migratoris amb la resta d'Espanya són de signe negatiu a la majoria de comarques i només n'hi ha 9 amb saldo positiu, encapçalades pel Lluçanès (1,4‰).

Dels 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya destaca l'alta mobilitat de la població estrangera, ja que el 32,0% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que el 2023 els estrangers representaven el 17,2% de la població. Per lloc de naixement, els canvis de nascuts a Catalunya representen el 52,3% dels moviments interns, els nascuts a l'estranger el 40,0% i els nascuts a la resta d'Espanya el 7,7%.

El 42,6% dels moviments interns a Catalunya es produeixen dins de la comarca (116.828) i el 57,4% amb una altra comarca (157.314). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo de signe positiu. En nombres absoluts, els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.354 persones), el Vallès Oriental (1.807), el Vallès Occidental (1.662) i el Baix Penedès (1.413). Aran i 10 comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu. En destaquen el Barcelonès (‑15.068), el Segrià (‑257) i la Segarra (‑90).

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Per municipis, els principals receptors de la migració interna neta (entrades menys sortides) han estat els municipis de 10.001 a 50.000 habitants (5.674 persones), els de 5.001 a 10.000 habitants (3.653) i els de 2.001 a 5.000 habitants (2.919). En canvi, els municipis de menys de 500 habitants han registrat un saldo negatiu (91 sortides més que entrades) i també ho han fet els municipis de més de 100.000 habitants (‑13.289).

Els municipis amb major saldo migratori dins de Catalunya han estat Sabadell (974 persones), Vilanova i la Geltrú (713), Terrassa (634) i Calafell (581). Els menors saldos migratoris interns s'han registrat a Barcelona (‑11.505), l'Hospitalet de Llobregat (‑2.385), Santa Coloma de Gramenet (‑573) i Badalona (‑516).

Migracions amb l'estranger

Els principals països d'origen de les migracions amb l'estranger són el Marroc (30.686 immigracions), Colòmbia (27.864), Argentina (15.585), Perú (14.761) i Hondures (11.423). En relació amb el país de destinació, els principals països són França (11.278), el Marroc (10.425), Regne Unit (7.498), Romania (7.152) i Alemanya (6.421).

En termes de saldo migratori, el major saldo migratori es registra amb Colòmbia amb 21.478 migracions. Seguidament hi ha el Marroc (20.261), Perú (10.718), Argentina (10.128) i Veneçuela (8.516). En l'altre extrem, hi ha els països amb els quals Catalunya té més migracions de sortida que d'entrada. En destaquen França amb un saldo migratori de ‑3.403 migracions, Regne Unit (‑1.440), Alemanya (‑1358), Suïssa (‑1.099) i Bèlgica (‑867).

Per nacionalitat, el saldo amb l'estranger de població de nacionalitat estrangera és de 129.591 habitants i el de nacionalitat espanyola és de ‑2.787. Les nacionalitats estrangeres amb major saldo migratori són la colombiana (21.014), la marroquí (18.222), la peruana (10.233), la veneçolana (8.616) i l'hondurenya (7.916). Entre les nacionalitats amb saldo migratori negatiu destaquen la romanesa (‑1.035), la britànica (‑227) i la búlgara (‑212).

Per lloc de naixement, el saldo extern és negatiu en els nascuts a Catalunya (‑7.684) i els nascuts a la resta d'Espanya (‑389), i és positiu en els nascuts a l'estranger (134.877).

Per comarques, el saldo migratori amb l'estranger és positiu a tot el territori, i en destaquen el Barcelonès (59.791), el Vallès Occidental (10.574), el Baix Llobregat (9.323) i el Tarragonès (4.843).

Migracions amb la resta d'Espanya

El saldo migratori amb la resta d'Espanya és negatiu (‑5.171 persones). Per comunitats autònomes, els majors saldos positius es registren amb la Regió de Múrcia (378) i la Comunitat de Madrid (232), mentre que els menors saldos es registren amb la Comunitat Valenciana (‑1.474) i Galícia (‑830).

Per nacionalitat, el saldo migratori amb la resta d'Espanya és negatiu en la població de nacionalitat espanyola (‑6.490) i positiu en la població de nacionalitat estrangera (1.319). Respecte del lloc de naixement, el saldo és negatiu en els nascuts a Catalunya (‑7.861), però és positiu en els nascuts a la resta d'Espanya (1.555) i a l'estranger (1.135).

Per comarques, els intercanvis migratoris amb la resta d'Espanya han resultat de signe positiu de petita entitat a 9 comarques catalanes. Els majors saldos es registren al Pla d'Urgell (49) i la Noguera (48). Un total de 33 comarques i Aran tenen saldo negatiu, entre les quals destaquen el Baix Llobregat (‑888), el Vallès Occidental (‑871) i el Barcelonès (‑712).