El Memorial del Camp de la Bota pren forma: Espadaler visita el taller on es construeix el Bosc d'Empremtes, de Francesc Abad en homenatge a les víctimes de la repressió franquista

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat aquest matí el taller on s'està construint el Bosc d'Empremtes, la gran escultura pública de l'artista Francesc Abad que formarà part del Memorial del Camp de la Bota. Aquesta obra és un homenatge col·lectiu a les persones afusellades pel franquisme en aquest indret entre 1939 i 1952. La visita ha permès conèixer de primera mà l'estat d'execució del projecte, i ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, i de l'artista.

La inauguració del memorial està prevista per als propers mesos. Segons el conseller Espadaler, "el Bosc d'Empremtes es convertirà en un referent de la memòria democràtica, un lloc d'homenatge i reflexió que contribuirà a la cohesió social i a la construcció d'un futur basat en la veritat, la justícia i la reparació".

Durant el recorregut pel taller, Espadaler ha expressat el ferm compromís del Departament per recuperar i preservar la memòria democràtica en espais simbòlics, subratllant que aquest projecte és molt més que un homenatge a les víctimes, ja que "representa la reparació d'una ferida profunda, el reconeixement a les víctimes i un gest de justícia que la societat ha de tenir present".

En aquest sentit, el conseller ha posat en valor la importància de dignificar la memòria de les gairebé 1.700 persones executades al Camp de la Bota, afirmant que "el Bosc d'Empremtes és un acte de justícia històrica i una manera de mantenir viva la memòria d'aquells que van perdre la vida per defensar els drets i les llibertats fonamentals, víctimes de la violència de la dictadura franquista".

Actualment, l'espai on s'ubicava el Camp de la Bota forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, impulsada pel Memorial Democràtic, amb l'objectiu de preservar i difondre el patrimoni memorial vinculat a la repressió franquista i a la lluita per les llibertats.

El Memorial Bosc d'Empremtes: una obra d'homenatge i reparació

El Memorial Bosc d'Empremtes, dissenyat per l'artista Francesc Abad, s'erigirà sobre una parcel·la de 163 m² al Campus Diagonal-Besòs, en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs a la Generalitat de Catalunya. Aquest espai acollirà un conjunt artístic singular, que inclourà un mur que simbolitzarà el parapet d'execució i, alhora, recollirà la història tràgica d'aquest emplaçament, un dels símbols més foscos de la repressió franquista a Barcelona i al conjunt de Catalunya. L'obra s'ubicarà en una zona universitària, amb més de 3.000 estudiants a la vora, fet que contribuirà a la visibilitat i difusió d'aquest espai de memòria.

L'eix central del projecte és una gran escultura pública que recorda un raspall invertit, del qual sorgeixen tota una sèrie de tubs de ferro, que constitueixen una metàfora col·lectiva de les persones afusellades al Camp de la Bota. Cada tub, de 5,10 metres d'alçada i 50 mil·límetres de diàmetre, s'alinearà en 36 fileres sobre una gran empremta dactilar impresa al terra, generant una composició visual impactant i carregada de significat.

El conjunt vol oferir una visió alhora col·lectiva i personal de la memòria, evocant les empremtes úniques de les víctimes i el rastre inesborrable que han deixat. Des de la Ronda Litoral, l'estructura es percebrà com un raspall invertit, en referència a la famosa cita del filòsof Walter Benjamin, que deia que cal "raspallar la història a contrapèl".

El Camp de la Bota: de barri de barraques a espai d'afusellament

Situat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, el Camp de la Bota va ser un històric barri de barraques ubicat al voltant d'un castell militar decimonònic i del parapet on l'escola d'artilleria feia pràctiques de tir. Durant la Guerra Civil, l'espai es va utilitzar durant un breu període de temps com a punt d'afusellaments i, a la postguerra, la dictadura franquista va utilitzar el parapet per executar de manera sistemàtica prop de 1.700 persones, entre 1939 i 1952.

La majoria dels afusellats van ser acusats del delicte de rebel·lió militar o adhesió a la rebel·lió militar, acusació que la dictadura solia utilitzar per condemnar les persones que van defensar la República. Les autoritats del règim transportaven els cossos fins al cementiri de Montjuïc per inhumar-los al fossar de la Pedrera.