La Generalitat commemora el 80è aniversari de l'alliberament del camp nazi de Mauthausen

La Generalitat de Catalunya ha commemorat aquest cap de setmana el 80è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen, alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes aliades. L'antic camp, situat a Àustria, ha acollit representants institucionals d'arreu d'Europa en una jornada d'homenatge a les víctimes i de compromís amb la memòria democràtica.

La delegació catalana l'ha encapçalat per F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, i per Gerard Vives, director general d'Afers de la Unió Europea del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior. També hi ha assistit la delegada del Govern aGovern a l'Europa Central, Krystyna Schreiber. "Commemorar l'alliberament de Mauthausen és un deure moral i polític. Catalunya manté viu el compromís per reforçar els valors democràtics, i de fer de la memòria una eina contra l'oblit i la barbàrie totalitària", ha assegurat Menéndez.

L'expedició catalana s'ha integrat a la mobilització organitzada per l'Amical de Mauthausen i altres camps, que aquest any ha aplegat prop de 200 persones, incloent-hi estudiants de secundària, membres d'entitats memorialistes, professorat i familiars de deportats. Enguany, per primera vegada, s'hi ha incorporat també una delegació municipal impulsada per la Diputació de Barcelona, amb més d'una vintena d'alcaldes i alcaldesses. Per part del govern espanyol hi ha assistit el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, en representació del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

En el decurs de la jornada, la delegació ha fet una ofrena floral davant la placa commemorativa de la Generalitat, ubicada al recinte de l'antic camp. Tot seguit, ha tingut lloc un acte davant el monument als deportats republicans espanyols, seguit de la tradicional desfilada de totes les delegacions internacionals, en homenatge a les víctimes i a la resistència antifeixista.

El camp de Mauthausen i el subcamp de Gusen van ser internatsuna gran part dels republicans espanyols i catalans capturats pels nazis en el seu exili a França o com a membres de la resistència antifeixista. Molts d'ells hi van perdre la vida en condicions extremadament dures, víctimes del feixisme i l'horror nazi. D'entre els supervivents, destaca la figura del fotògraf Francesc Boix, el testimoni als judicis de Nuremberg i Dachau del qual va ser decisiu per condemnar diversos caps nazis, així com l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va deixar constància de l'horror viscut a la seva novel·la K. L. Reich.

Amb aquesta commemoració, el Govern de la Generalitat fa palès el ferm compromís près amb la protecció i la divulgació de la memòria democràtica, amb el reconeixement de les víctimes i amb la defensa dels valors democràtics i europeus.