El conseller Espadaler presideix la col·locació de llambordes Stolpersteine a tres municipis per homenatjar les víctimes catalanes del nazisme
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
Se n'han col·locat deu a Sant Feliu de Guíxols, tres a Santa Pau i sis a Olot"La memòria democràtica llega a les generacions futures la importància de no perdre aquesta memòria per no repetir els errors", ha assegurat EspadalerCada llamborda és única i es fabrica artesanalment, a mà, un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l'extermini industrialitzat del nazisme

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit avui els actes institucionals de col·locació de dinou llambordes de la memòria (Stolpersteine) als municipis de Sant Feliu de Guíxols (10), Santa Pau (3) i Olot (6), en homenatge als veïns d'aquestes localitats deportats als camps de concentració nazis. "Actes com els d'avui tenen molta importància i rellevància perquè miren enrere, perquè no podem ni volem, de cap manera, oblidar; però també són actes que miren endavant", ha reblat Espadaler.
El conseller ha remarcat que "dignificar les víctimes posant el seu nom en l'espai públic és una manera de restituir la identitat que els hi va ser arrabassada de manera ignominiosa". I ha matisat que "la memòria democràtica té el rigor de la memòria històrica, però a més, té un sentit i un valor afegit que és el de llegar a les generacions futures la importància de no perdre aquesta memòria per no repetir els errors". En aquest sentit, Espadaler també ha recordat que la memòria democràtica "es sustenta sobre tres pilars: veritat, justícia i reparació, que estan al servei d'una qüestió molt important: el mai més".
Els actes han comptat també amb la presència i participació de representants institucionals locals, familiars de les víctimes i membres d'associacions memorialistes. A més, a Sant Feliu de Guíxols, el conseller ha participat també a l'acte de presentació d'Els guixolencs deportats als camps nazis, de Pilar Francés
Cada llamborda és única i es fabrica artesanalment, a mà, un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l'extermini industrialitzat del nazisme. La s.eva elaboració manual és un gest de dignitat i reconeixement humà, que contrasta radicalment amb l'extermini sistemàtic i despersonalitzat que van patir les víctimes del nazisme.
Catalunya, pionera gràcies al compromís del Memorial Democràtic
La gestió i coordinació del projecte a Catalunya és una de les iniciatives més destacades del Memorial Democràtic, que treballa per mantenir viva la memòria de les víctimes del feixisme i del nazisme arreu del país. Aquest projecte compta amb la col·laboració d'ajuntaments, familiars i entitats memorialistes, i s'ha convertit en un referent europeu pel seu caràcter participatiu i descentralitzat.
Actualment, se n'han instal·lat més de mig miler en diferents municipis catalans. Amb les llambordes col·locades avui, Catalunya en suma un total de 619, consolidant-se com un dels territoris de l'Estat amb més presència d'aquestes pedres de memòria. L'any 2015, el municipi de Navàs (Bages) es va convertir en el primer de tot l'Estat a instal·lar-ne cinc, una de les quals en record de Ramon Sala Besa, alcalde durant la Guerra Civil per Esquerra Republicana de Catalunya, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen l'any 1942.
En paraules del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, present als actes d'avui: "recordem que darrere de cada nom hi ha una història i un deure col·lectiu: preservar la memòria democràtica. Reivindiquem l'espai públic com a espai de reconeixement, i també de memòria".
Més de 110.000 llambordes de la memòria arreu del món
Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l'artista alemany que va crear el projecte Stolpersteine. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín, el maig de 1996, dedicades a persones jueves víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín). Des d'aleshores, se n'han instal·lat més de 110.000 arreu del món.
En alemany, Stolpersteine significa 'pedra que fa ensopegar' i, d'acord amb Demnig, "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor". A més, el fet de situar les llambordes a terra té un significat especial: per llegir-ne la inscripció cal inclinar-se, per tant, implica fer una reverència al nom de la persona deportada. És una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.
Espadaler reforça la col·laboració institucional amb els ajuntaments de la demarcació de Girona
En el marc de la jornada commemorativa, el conseller Ramon Espadaler ha mantingut trobades institucionals amb els equips de govern de Sant Feliu de Guíxols, Santa Pau i Olot, per enfortir els vincles de cooperació entre el Departament i les administracions locals en matèria de memòria democràtica. Així mateix, en el decurs de la jornada, també ha visitat l'Ajuntament de Besalú, on ha mantingut una reunió amb l'alcalde Lluís Guinó.