Les rutes intercontinentals de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat freguen els quatre milions de passatgers

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Les 54 rutes intercontinentals que van operar a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat durant l'any 2024 van transportar 3,93 milions de passatgers, un 22,4% més que l'any 2023 i d'un 9% més que el 2019, abans de la pandèmia.

Són dades que s'han donat a conèixer aquest dijous a la tarda durant el Consell General de 2025 del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de l'Aeroport (CDRA), que és l'ens que té com a objectiu impulsar la creació de rutes intercontinentals i la millora de les connexions actuals. Està format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, Aena i la Cambra de Comerç de Barcelona.

Són xifres que contribueixen a consolidar el posicionament del territori com a destí de llarga estada i de qualitat per als visitants, alhora que afavoreixen el creixement del comerç internacional i l'enfortiment de les relacions corporatives.

L'Aeroport ha incorporat set noves rutes intercontinentals en el darrer any: Barcelona-Shanghai, Barcelona-Hong Kong, Barcelona-Riad, Barcelona-Dallas Fort Worth, Barcelona-Tegucigalpa, Barcelona - Tetuan, i Barcelona- Essaouira.

Els pròxims objectius són les rutes a Lima, Delhi i Tokio, considerades primordials dins el Pla Estratègic del Comitè.

El Consell General ha abordat l'inici d'una nova etapa per al comitè, centrada en l'expansió cap a nous mercats i l'increment de freqüències. Aquesta evolució es veu afavorida, de la banda de l'oferta, pel potencial que s'obre amb l'aposta del Grup IAG (especialment les aerolínies LEVEL i VUELING) per Barcelona; pels nous models d'aeronaus de fuselatge estret, com l'Airbus 321 XLR, que generen noves oportunitats per a rutes de 6-8 hores; i un creixent dinamisme del mercat. De la banda de la demanda, existeixen destinacions històricament no servides i emergents; el potencial que ofereix la desestacionalització de la demanda de cara a l'aprofitament de la infraestructura disponible; i la càrrega aèria, que representa un sector complementari clau, especialment per al sector industrial català.