El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 21 persones i 10 entitats

El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2025 a 21 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

L'elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2025 ha estat atorgada a les persones següents:

Josep Manuel Anglada Nieto. Alpinista: Per la seva cabdal aportació als esports d'alta muntanya a Catalunya i al món sencer. Va ser pioner de l'alpinisme i l'escalada al nostre país, juntament amb la seva companya Elisabeth Vergés Costa, i ha donat a conèixer l'alpinisme català arreu del món, a través de nombroses expedicions a les serralades i els pics més importants del planeta. És l'artífex de les expedicions que van culminar, entre altres fites, amb la primera ascensió absoluta de l'alpinisme català a un 8.000 verge: l'ascens, el 1974, al cim de l'Annapurna Est, juntament amb Jordi Pons i Emili Civis. També ha obert, al llarg de la seva trajectòria, nombroses vies d'escalada a casa nostra (a Montserrat, al Pedraforca, als Pirineus...) i arreu del món. Per tota aquesta dedicació i amor al món de la muntanya, ha guanyat, entre altres reconeixements, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit esportiu.

Montserrat Baiget i Bastús. Farmacèutica i investigadora: Per la seva majúscula carrera i les seves aportacions dintre del món de la ciència i la medicina, on és una de les figures més prominents en l'estudi de la genètica molecular enfocada al diagnòstic clínic. Ha desenvolupat la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l'Institut de Recerca lligat a aquest, on a principis dels anys setanta, va crear el primer Servei de Genètica de tot l'Estat. A més, ha publicat nombrosos estudis i publicacions, i és una referència destacada respecte a l'ús de tecnologies aplicades al diagnòstic molecular i al desenvolupament de la farmacogenètica. Ha fet aportacions fonamentals per a l'estudi de patologies diverses com les hemoglobinopaties o les malalties neuromusculars i degeneratives. Gràcies a tot aquest treball, ha rebut importants reconeixements, com el fet de ser Acadèmica Numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, el Premio Nacional de Genética de la Sociedad Española de Genética o el Premio Reina Sofia de investigación sobre prevención de las deficiencias.

Eugènia Balcells. Artista visual: Per la seva brillant trajectòria artística, com una de les pioneres de l'art experimental audiovisual al nostre país. La seva obra, que ha desenvolupat al llarg de cinc dècades, destaca per la seva voluntat de conjugar i fer dialogar l'intangible amb el material, les arts amb les ciències i el món racional amb l'intuïtiu, creant així noves formes de consciència. En conjunció amb la seva tasca d'artista, ha creat la Fundació Eugènia Balcells, amb seu a Castellar de la Selva, per difondre i preservar la seva obra i també com a lloc de trobada d'artistes, científics i filòsofs interessats a cercar noves visions del món que permetin afrontar millor els reptes contemporanis. Per tot aquest important treball ha rebut, entre d'altres, la Medalla de Oro al Mérito en les Bellas Artes i el Premi Nacional d'Arts Visuals.

Rosa Maria Calaf Solé. Periodista: Pel seu gran treball periodístic i la seva infatigable voluntat per donar visibilitat a allò que succeeix al món. Als inicis de la seva trajectòria, va treballar al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya i també va tenir un paper destacat a l'etapa fundacional de TV3, com a directora de programes i producció. Posteriorment, durant més de dues dècades, va ser corresponsal de Televisió Espanyola, on va ocupar diverses corresponsalies arreu del món. Des d'aquestes ens va apropar, en directe i des del lloc dels fets, els principals successos de l'actualitat mundial, mostrant sempre un destacat rigor periodístic i una gran humanitat. Per tota aquesta trajectòria ha rebut nombrosos premis com el Premio Ondas, el Premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya o el Premi Nacional de Periodisme.

Joan Caball i Subirana. Pagès i líder sindical: Per la seva aferrissada defensa de la pagesia i del món rural. S'ha dedicat tota la vida al conreu de cereals i farratges i a la ramaderia, a la finca familiar. Va ser durant 25 anys el Coordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos de Catalunya, on va treballar per un model de pagesia familiar arrelada al territori, i per la llengua, la cultura, els drets i les llibertats de Catalunya. Va exercir també com a conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE). Destaca així per la seva defensa del territori, dels espais agraris, de la sobirania alimentària com a bé estratègic del país i d'un model de l'economia agrària basat en petites i mitjanes explotacions arrelades a la terra. La seva implicació política i social no sols es troba vinculada al món sindical, ja que també va ser regidor de Vilamalla, d'on entre 1997 i 1999 en va ser l'alcalde.

Montse Colomé i Pujol. Ballarina i coreògrafa: Pel seu gran talent i amor per la dansa, que l'ha portada a ser una de les principals intèrprets i coreògrafes del país. Va començar a ballar a l'Esbart de l'Orfeó Gracienc, per després estudiar a l'Institut del Teatre i a l'Alvin Ailey American Dance Theatre, entre d'altres. En l'àmbit professional destaca per la seva gran versatilitat, en conjugar la dansa amb el teatre, l'opera i els grans esdeveniments, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Gran defensora del poder transformador de la dansa com a eina d'expressió, és igualment remarcable la seva tasca en l'ensenyament de la dansa i en la seva difusió com a eina terapèutica i de gaudi. Va participar en la creació de la primera associació professional de dansa de Catalunya (APDC), de la que en va ser presidenta, i també va formar part del col·lectiu que va iniciar el projecte de la fàbrica de creació La Caldera.

José Creuheras Margenat. Empresari: Pel seu talent empresarial i el seu important paper en el foment de la cultura. Amb una destacada trajectòria empresarial, lligada al món editorial i de comunicació, a les seves espatlles, actualment és el president del Grupo Planeta i d'Atresmedia. És un dels empresaris catalans més exitosos i amb gran prestigi,forma part del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç d'Espanya i va rebre el 2024 la Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any de Foment del Treball. D'altra banda, a més del seu talent pels negocis, també destaca per la seva tasca com a mecenes cultural, on ha mostrat sempre un gran interès i entusiasme per la literatura i la cultura en general, donant suport a projectes i institucions culturals des del seu paper com a patró, entre d'altres, de la Fundació Catalunya Cultura.

Lluïsa Cunillé Salgado. Dramaturga: Per la seva gran habilitat artística i creativa, com una de les figures més prominents de la dramatúrgia contemporània catalana. La seva àmplia obra teatral està formada per textos heterogenis entre si, però amb el nexe comú que generalment capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals, per crear uns universos impregnats de la seva poètica particular. A més, la seva relació amb la creació teatral no s'ha limitat a la dramatúrgia sinó que va fundar, juntament amb altres companys, la Companyia Hongaresa de Teatre i, posteriorment, la companyia La Reina de la Nit. La seva tasca professional s'ha vist reconeguda tant pel públic com pels professionals del sector, i ha guanyat alguns dels premis més importants en l'àmbit del teatre i la literatura, com el Premi Nacional de Cultura en la categoria de teatre, el Premio Nacional de Literatura Dramática o el premi Lletra d'Or, entre d'altres.

Mercè Ibarz. Escriptora, crítica i periodista cultural, investigadora i professora: Pel seu destacat enginy narratiu i expressiu, que li ha permès apropar-nos a la realitat del món en què vivim, com a escriptora i com a periodista, amb el mateix talent i èxit. Periodista en actiu des de 1976, amb el pas dels anys s'ha anat endinsant en la creació literària, on destaca com una excel·lent narradora, assagista i cronista, amb una obra de modernitat que fusiona gèneres i disciplines. Els seus llibres són també un reflex de la riquesa dialectal de la llengua catalana, on fa ús de la parla de la Franja, el català amb què va créixer. Així mateix, destaca com a estudiosa de Luis Buñuel i de Mercè Rodoreda, escriptora a qui ha dedicat diversos llibres biogràfics i de crítica literària. Per tota aquesta gran tasca ha guanyat, entre d'altres, el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

Ramon Folch i Guillèn. Biòleg i ecòleg: Pel seu compromís amb el coneixement científic i la sostenibilitat, tant en l'àmbit acadèmic com en l'empresarial i social. Ha fet importants aportacions en favor de la conscienciació i la gestió ambiental i territorial. Promotor de l'enfocament socioecològic, de la planificació sostenible i de l'avaluació ambiental, és un referent en el foment d'un futur més just i sostenible. Els seus coneixements i expertesa l'han convertit en un dels principals impulsors de la gestió i la divulgació del patrimoni i dels recursos naturals a Catalunya, i també en l'àmbit internacional, on ha estat consultor ambiental de la UNESCO. És membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, ha presidit la Institució Catalana d'Història Natural i el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya i ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Loles León. Actriu: Per la seva gran qualitat interpretativa i la seva àmplia experiència professional, com una de les actrius catalanes més conegudes i exitoses. Va començar la seva carrera artística als escenaris de Barcelona i fent teatre en català a Televisió Espanyola a Catalunya, i posteriorment es va convertir en un dels rostres més destacats de l'anomenada movida madrileña, amb pel·lícules com Mujeres al borde de un ataque de nervios o ¡Átame!. Al llarg de més de cinc dècades, ha sabut reinventar-se constantment, i compta amb un ampli repertori de pel·lícules, aparicions a la televisió en programes i sèries, i curtmetratges, on destaca la transversalitat entre diferents gèneres artístics. La seva trajectòria també sobresurt per la constant defensa pública del feminisme i la llibertat de les dones. Per tots aquests mèrits, ha rebut distints reconeixements, entre els quals destaquen les tres vegades que ha estat nominada als Premis Goya.

Marc Lloret i Isiegas. Músic i gestor cultural: Per la seva gran sensibilitat artística i el seu destacat paper en la promoció i difusió de la música catalana. Va ser teclista i membre fundador de Mishima, un dels grups catalans referents de l'indie-pop, del qual va formar partmés de vint-i-cinc anys, durant els quals han creat 12 discos i algunes de les cançons més destacades de la història recent de la música en català. A més, el seu gran amor per la música i la cultura catalana també el van portar a dedicar esforç i a teixir sinergies en favor de la seva popularització i divulgació. Així, va destacar pel seu paper com a gestor cultural, creant i codirigint el popArb, el festival de música independent feta a Catalunya, i també el Mercat de Música Viva de Vic, del qual en va ser director artístic durant catorze anys, fins al 2024.

Isidor Marí i Mayans. Filòleg i sociolingüista: Per la seva destacada dedicació a la normalització, promoció i difusió de la llengua catalana. Des de les seves diverses funcions i atribucions en la universitat i l'administració pública ha impulsat importants iniciatives de promoció de la llengua catalana i de la diversitat lingüística. Ha estat coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de laUIB, i director dels estudis d'humanitats i filologia de la UOC. També va ser subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i va participar activament en la creació del Centre de terminologia TERMCAT, el qual va dirigir durant gairebé una dècada. A més, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, on va presidir la Secció Filològica. D'altra banda, destaquen igualment les seves aportacions a l'àmbit de la cançó en català, a través dels grups UC, Falsterbo Marí i el Grup de Folk. En l'actualitat segueix vinculat a l'activisme lingüístic a través de Plataforma per la Llengua.

Josep Maria Mata-Perelló. Geòleg: Per la seva destacada tasca acadèmica i pel seu compromís en la preservació del patrimoni geològic i miner. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional ha realitzat una gran quantitat d'inventaris mineralògics a tot l'Estat i a l'Amèrica del Sud. A més, va ser director del Museu de Geologia Valentí Masachs i president de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, de la qual n'és ara el seu president honorari. Actualment, és president de la Societat internacional de geologia i mineria per al desenvolupament i gestió del territori (SIGMADOT) i del Consell Científic del Parc geològic i miner de la Catalunya Central, a més d'assessor de diversos geoparcs de Catalunya i del món. La seva dedicació altruista a la societat civil, que el va portar a assessorar els veïns del Carmel de Barcelona quan es van produir els problemes d'esfondrament al barri, i el seu compromís amb la preservació del patrimoni natural el fan una figura molt estimada i respectada.

Francisco Javier Moll de Miguel. Empresari i editor: Pel seu gran esperit emprenedor i la seva reconeguda trajectòria com un referent del món de la informació i la comunicació. És el president executiu de Prensa Ibérica, un grup de comunicació, amb seu a l'Hospitalet de Llobregat, que va crear fa més de 45 anys, i que gràcies a la seva gran visió empresarial i als seus constants esforços ha aconseguit fer créixer, fins a convertir-se en un dels principals grups de comunicació del país. Actualment, formen part de Prensa Ibérica alguns dels mitjans de comunicació més destacats de Catalunya, com El Periódico, El Diari de Girona, el Regió 7 o l'Sport. El seu èxit empresarial i el seu important compromís amb la informació lliure i independent li han proporcionat un gran respecte dintre del sector empresarial i dels mitjans de comunicació, on ha arribat a presidir l'Institut de l'Empresa Familiar i l'Associació de Mitjans d'Informació.

Mireia Montané i Tuca. Pedagoga:Pel seu destacat foment de la innovació educativa i la seva gran determinació per ensenyar als infants i adolescents a aprendre de forma activa. Durant la transició va posar en marxa, al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l'equip que va elaborar els primers programes de llengua i literatura catalanes, que després va adoptar la Generalitat. Posteriorment, va col·laborar també en la reforma de l'etapa obligatòria de l'ensenyament secundari del batxillerat. A més, a partir del 2007 va impulsar i coordinar el programa COM conèixer, el qual ha constituït una comunitat d'aprenentatge en xarxa amb centres de diferents parts de Catalunya i del món. Tot aquest treball i esforç la van portar a ser la primera catalana a presidir l'Association for Teacher Education in Europe i la World Federation of Associations for Teacher Education.

Josep Pons i Viladomat. Director d'orquestra: Per la seva destacada trajectòria dintre del món de la direcció musical, com un dels directors contemporanis més importants. Es va formar a l'Escolania de Montserrat i va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993, del qual n'és actualment el director d'orquestra des del 2012. És considerat un referent al món de la música clàssica i ha dirigit les orquestres més importants a grans sales d'arreu del món. El 1985 va fundar l'orquestra de cambra Teatre Lliure, el 1992 va encarregar-se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona i entre el 2003 i el 2011 va ser el director de l'Orquestra Nacional d'Espanya. Aquesta gran carrera l'ha portat també a ser distingit amb el Premio Nacional de música i la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes. A més, gràcies als seus enregistraments, amb més de 50 discos publicats amb Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, ha obtingut diversos premis, com els Grammy, els Cannes Classical Awards i el Diapason d'Or.

Laura Roigé Pons. Empresària:Per la seva gran trajectòria professional i pels seus decisius esforços per fer un país més pròsper i igualitari. La seva vida, fortament lligada al món empresarial dels sectors del transport i l'hostaleria, constitueix un gran exemple de l'èxit de les dones empresàries al nostre país, i dels grans esforços i reivindicacions que han dut a terme. Amb una àmplia trajectòria dins del teixit associatiu i empresarial de les comarques de Tarragona, va ser pionera a fundar l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona, i en promoure l'adopció del dia de la igualtat salarial com a presidenta de la Bussines Professional Women a Espanya. Des de 2017, és la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec a la institució i una de les poques a tot el país. Per aquesta destacada trajectòria ha obtingut, entre altres distincions, la Placa al treball President Macià.

Manuel Roure i Arnaldo. Òptic optometrista: Per la seva gran professionalitat i humanitat, durant tota la seva trajectòria com a òptic i optometrista. Pioner de l'optometria amb més de 50 anys de professió, destaca com a referent en l'estudi dels predominis visuals i l'entrenament visomotor, a més de ser un dels primers a escriure obres d'optometria en català. Compromès socialment, ha dedicat també gran part de la seva carrera a millorar la salut visual de persones amb discapacitat intel·lectual, desenvolupant metodologies adaptades a les seves necessitats. Gràcies a tot aquest treball i esforç ha rebut nombrosos reconeixements, com la Insignia de Oro de la Sociedad Española de Optometría i el Premi OptometristaCiènciesdelaVisió.cat del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya.

Joan Saura Laporta. Polític: Per la seva destacada dedicació als afers públics i la seva decidida defensa dels drets de la ciutadania. Enginyer tècnic industrial de formació, va iniciar la seva carrera política en la lluita contra el franquisme des del PSUC i l' Assemblea de Catalunya. El 1979 fou tinent d'alcalde a l'Hospitalet de Llobregat, a més d'exercir com a diputat al Parlament de Catalunya i posteriorment al Congrés dels Diputats i al Senat. Entre 2003 i 2010 va ser conseller del Govern de la Generalitat de Catalunya durant les legislatures VII i VIII, on va impulsar, entre moltes altres iniciatives, l'elaboració del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 jugant un paper clau la participació ciutadana, la modernització del sistema de seguretat de Catalunya i les polítiques públiques de Memòria democràtica amb la creació del Memorial Democràtic. Durant tota la seva trajectòria política, ha destacat per la seva dedicació al servei públic i la seva tasca en favor de la millora de les condicions socials i mediambientals.

Carla Simón. Cineasta:Pel seu notori talent i la seva especial sensibilitat, com una de les referències contemporànies més destacades del cinema en català. Amb la seva primera pel·lícula, Estiu 1993, va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i posteriorment, amb Alcarràs, l'Os d'Or del mateix festival, un dels principals reconeixements dintre del món del cinema. Les seves pel·lícules despunten per la seva naturalitat i quotidianitat, ja que demostren un gran talent per saber captar, a través del llenguatge cinematogràfic, la vida i les lluites de la gent corrent. Destaca, a més, pel caire social de les seves obres, que ens apropen a diversos fenòmens i problemàtiques del nostre entorn, com la perpetuació dels rols socials, els canvis d'etapa vital o la crisi del món rural. Per tot aquest treball ha guanyat, a més dels premis ja citats, diversos premis Gaudí i Goya, el Premi Nacional de Cultura i el Premio Nacional de Cinematografia, entre molts d'altres.

El Govern també ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:

Centre de Titelles de Lleida. Pel seu important paper en la promoció del teatre i l'art dels titelles. Neix el 1986, impulsat per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí, i des de la seva creació s'ha convertit en un referent en la promoció, difusió i preservació del teatre de titelles a Catalunya. Amb una triple vocació, com a centre d'art dramàtic, centre de documentació i centre de dinamització sociocultural, ha esdevingut un pilar fonamental de les arts escèniques al nostre país, portant la màgia dels titelles a diverses generacions de públic.A més, organitzen, juntament amb l'Ajuntament de Lleida, la Fira de Titelles de Lleida, un referent per al sector que converteix el municipi en un important punt de trobada per a companyies, programadors i productors d'espectacles d'arreu del món. Per tota aquesta feina han rebut, entre altres, el Premi Internacional Ciutat de Lleida i el Premi Nacional de Cultura.

Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya: Per la seva decidida tasca de suport i defensa de la professió de l'enginyeria de camins, canals i ports. El Col·legi ha celebrat recentment el seu 50è aniversari, cinc dècades dedicades a ser la veu d'aquest col·lectiu professional davant la societat, les empreses i les administracions públiques. Durant aquest temps, ha promogut el coneixement i l'excel·lència professional i ha fomentat el diàleg, el debat i la divulgació. Actualment, el Col·legi està format per prop de 3.000 professionals que treballen en diversos àmbits com el desenvolupament territorial, la sostenibilitat, la mobilitat o el transport, entre d'altres. Aquest reconeixement és també per a tots ells, que han fet una contribució fonamental a la modernització del país, especialment a través del disseny, la construcció i la gestió d'infraestructures, la planificació urbanística, la gestió de l'aigua i el foment de les energies renovables.

La Cubana:Per la seva gran originalitat i innovació artística i la seva important aportació al teatre català. La companyia va nàixer a Sitges l'any 1980, provinent del teatre d'aficionats, ibasa el seu treball en l'observació de situacions de la vida quotidiana, que generalment passen inadvertides com a teatre. La seva escola va ser el carrer i amb el pas del temps, ha creat un llenguatge propi que ha esdevingut una referència en el panorama teatral, no tan sols a Catalunya sinó també a la resta de l'Estat. A part dels teatres, han actuat a tota mena d'espais no teatrals. A partir de l'observació, el joc, l'humor, la sorpresa, i també, de la participació del públic, han creat espectacles en diferents formats iprogrames de televisió, amb una posada en escena innovadora i transgressora. Aquest 2025 celebren els seus 45 anys. Un llarg recorregut marcat per històries i personatges emblemàtics que formen part de l'imaginari popular.

Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona: Pel gran treball, dedicació i dinamització de totes les dones i els homes que han mantingut viva aquesta tradició a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya. Aquest any 2025 se celebra el 200 aniversari dels primers indicis documentats de la celebració de la Cavalcada dels Tres Tombs a la ciutat de Barcelona, la qual organitzen des d'aquesta federació, amb motiu de la diada en honor de sant Antoni Abat, el patró dels animals domèstics i del camp. Aquesta és molt més que una festa popular, és un reconeixement del nostre passat traginer i de la importància dels èquids en la història de la humanitat, i una mostra de tot el patrimoni català de carros i carruatges i de la dedicació, l'esforç i el compromís de totes les persones que han fet possible la seva celebració.

Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC): Per la seva important lluita social en favor de la llibertat i dels drets de les persones LGTBI. Hereu del Movimiento Español de Liberación Homosexual, el FAGC va lluitar des dels seus inicis, el 1975, per derogar la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que perseguia l'homosexualitat. A més, el 1977 va organitzar la primera manifestació LGTBI a l'Estat espanyol, i posteriorment, el 1980, va esdevenir la primera entitat LGTBI reconeguda legalment a Espanya. La tasca desenvolupada durant els seus 50 anys d'història, que celebren aquest 2025, ha estat, i continua sent, essencial per visibilitzar, reivindicar i consolidar drets fonamentals i construir una societat inclusiva amb la diversitat sexual i afectiva. L'any 2016 va rebre la Medalla d'Honor de l'Ajuntament Barcelona i el 2022, el Parlament de Catalunya va reconèixer la data de constitució legal del FAGC, el 16 de juliol, com el Dia de la Memòria Històrica LGTBI.

Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls: Per la seva excel·lent tasca en la millora de la qualitat de vida de les persones afectades d'ELA i les seves famílies, i la seva incansable lluita contra aquesta malaltia. Des de la seva creació, ha proporcionat atenció domiciliària multidisciplinària a tot el territori català, oferint suport no només a les persones afectades per ELA, sinó també al seu entorn. A més, ha contribuït a la creació d'Unitats Multidisciplinàries especialitzades en el tractament d'aquesta malaltia i ha creat un banc de productes de suport per cobrir moltes de les necessitats específiques dels pacients. Amb un ferm compromís amb la investigació, la Fundació també juga un paper fonamental en la conscienciació i el suport per trobar tractaments eficaços contra l'ELA, convertint-se en una referència en l'àmbit de la salut i els drets socials a Catalunya.

Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls: Per la seva gran importància històrica i els seus constants esforços per promoure una educació de qualitat al nostre país. Aquest 2024, l'Institut celebra el seu centenari i des dels seus inicis sempre ha destacat per la innovació i per l'aposta cultural i emprenedora. L'antiga Escola del Treball de Valls, de la qual és hereva l'Institut, va ser la primera escola del treball d'iniciativa popular, obrera i privada del país, i constitueix un gran exemple de la vigorosa iniciativa ciutadana que caracteritza Catalunya. El seu èxit educatiu es reflecteix en les més de quatre generacions de vallencs, habitants de la comarca i del país que hi han confiat per a l'estudi i la formació, i en els premis que ha rebut, entre els quals destaquen el Premio a la Calidad e Innovación en Orientación y en Formación Profesional i el Premi FPCAT a les bones pràctiques promogudes en el camp de la Formació Professional.

Sabor de Gràcia: Pel seu gran talent musical i la seva aportació fonamental al món de la cultura i la música popular catalana. Destaquen pel seu important paper com ambaixadors del barri de Gràcia i de la rumba catalana a tot el món. A finals del 2024, es van complir 30 anys des del seu primer concert al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia. Durant aquestes tres dècades d'èxit sobre els escenaris, liderats pel seu cantant i guitarrista Sicus Carbonell, han reivindicat el poder i la màgia de la rumba catalana, oferint temes propis i versions de grans èxits adaptades al seu estil rumber. A més, Sabor de Gràcia també ha jugat un paper fonamental en la difusió i la innovació de la tradició musical dels gitanos catalans, sent un referent de l'esperit cultural i creatiu de la Barcelona d'arrel popular.

Unió per la Mediterrània:Per la seva destacada tasca en la promoció de la cooperació i el diàleg entre els països de la Mediterrània. Aquesta institució, creada per enfortir els vincles entre les diverses cultures i nacions que envolten la conca mediterrània, ha jugat un paper fonamental a l'hora de fomentar la comprensió mútua i la col·laboració entre les diverses nacions i cultures que compartim aquest mar. El 2025 es commemoren 30 anys del Procés de Barcelona, un conjunt d'iniciatives i acords diplomàtics entre els països de la Mediterrània per establir una associació basada en els principis de pau, seguretat i prosperitat compartida, del qual n'és hereva la Unió per la Mediterrània. Durant tot aquest temps, han promogut activament la diplomàcia, la cooperació internacional i la defensa dels drets humans, i han llançat iniciatives destacades com el Dia del Mediterrani i les Capitals Mediterrànies de la Cultura i el Diàleg.

Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic: Pel seu gran paper en la protecció i el foment de la cultura popular i el patrimoni cultural religiós. Des de la seva fundació, el 1689, la congregació ha treballat per preservar i transmetre els valors de la tradició cristiana, alhora que ha jugat un paper fonamental en mantenir viu el llegat cultural i artístic de Vic. L'església dels Dolors de Vic, la qual custodien, és una autèntica obra d'art del barroc, que compta amb un magnífic retaule, reproducció fidel d'aquell que es va cremar durant la Guerra Civil espanyola, obra de Vicenç Real. A més, són els organitzadors d'un dels actes més important de la Setmana Santa vigatana, la Processó dels Armats o del Silenci, que cada Diumenge de Rams circula pels carrers del centre històric, i que aquest 2025 celebra el seu 275 aniversari. Una important manifestació pietosa, que destaca per la seva singularitat, ja que ha guardat intactes les seves formes i rituals des dels seus inicis.