Un centenar mesures proposades conjuntament per entitats i administracions per evitar els conflictes que els senglars provoquen a l'entorn de Collserola

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Veïns, ambientalistes, caçadors i administració han pensat i dissenyat conjuntament 98 accions per reduir els conflictes amb senglars a Collserola. Per primera vegada, s'ha creat entorn del massís més poblat i freqüentat de Catalunya un nou model de governança basada en la implicació dels principals actors afectats: ajuntaments, veïns, entitats ambientalistes, de protecció dels animals, agràries i societats de caçadors.

Aquest matí s'ha reunit a Can Coll (Cerdanyola) la Taula del Senglar de Collserola per presentar i explicar les mesures i accions més adequades per evitar els conflictes que els senglars provoquen a l'entorn Collserola.

L'objectiu és que en les 12 reunions i els debats que s'han fet durant 5 mesos s'hi hagin abocat les opinions des de les diferents mirades i sensibilitats sobre com afrontar i equilibrar les poblacions de senglars però també sobre com revisar i ampliar les mesures existents. Es tracta de no dependre exclusivament de les mesures de control com la caça i sumar-hi altres accions que aportin una reducció dels conflictes. . El resultat: 98 accions sorgides d'un nou model de governança entre administracions i entitats amb la responsabilitat de qui les ha de dur a terme.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Òscar Ordeig, ha anunciat la creació de l'Observatori del Senglar, una plataforma d'integració del coneixement i comunicació entre col·lectius implicats. Ordeig ha explicat que "serà una plataforma d'integració del coneixement i comunicació entre col·lectius implicats i servirà per recollir incidències, oferir assessorament i seguir les mesures implementades amb l'objectiu de proporcionar un espai de treball conjunt per als municipis per gestionar el conflicte de manera coordinada en aquest context tan complex".

La gestió forestal, també important per frenar l'expansió del senglar a Collserola

El conseller Ordeig també ha volgut destacar com els treballs de prevenció d'incendis que està realitzant el Departament d'Agricultura al Parc Natural de la Serra de Collserola modifiquen les condicions ambientals favorables al porc senglar que viu al massís i que afavoreixen el seu creixement per donar refugi i aliment als seus exemplars. "En la gestió forestal tenim molt marge de millora i són molt importants els treballs per fer prevenció d'incendis però també perquè ajuden al control de la fauna cinegètica" ha afegit.

Les altres mesures destacades són:

1. Adaptar la gestió de la recollida dels residus municipals.
2. Adaptar la gestió de les colònies de gats a l'àmbit del conflicte per impedir que els senglars accedeixin a aliments.
3. Sensibilització, educació i conscienciació a la ciutadania per respectar la natura i la condició salvatge del senglar, per evitar comportaments que atreguin l'espècie a l'àrea urbana i modifiquin el seu comportament natural.
4. Mesures per ajudar el sector de la pagesia a reduir els danys als conreus.
5. Adaptació de les zones urbanes i periurbanes al conflicte per disminuir la disponibilitat de recursos (aigua) i hàbitat (gestió d'àrees enjardinades, desbrossament, etc.).

A banda de les accions, el mèrit de la iniciativa ha sigut asseure's, debatre i decidir accions conjuntes per fer front a la problemàtica que originen els senglars a la zona metropolitana de Barcelona. Per primera vegada, Catalunya disposarà d'un nou model de governança entre administracions i entitats per impulsar accions concretes.

La finalitat d'aquesta Taula ha estat crear un espai de diàleg constructiu entre tots els actors involucrats i treballar junts en la gestió sostenible d'aquestes poblacions en un marc de cogestió. Aquest és un model de governança que va de baix a dalt i transversal, fomenta la corresponsabilitat de tots els actors.

Una mitjana de 9 senglars per km² viuen a Collserola

Les estimes de l'abundància de les poblacions de senglar a Collserola que s'extreuen de les batudes de caça indiquen que aquest hivern 2024-25 s'ha mantingut similar a la temporada anterior. Així, la densitat mitjana calculada és de 9,2 exemplars per km² i es manté per sota dels alts nivells assolits durant la temporada 2021-22.

Altres indicadors, com el nombre d'incidències a ciutats com Barcelona o Sant Cugat del Vallès, es van reduir de forma important. En el cas de la Ciutat de Barcelona es confirma la reducció de les trucades dels ciutadans per avisar de la presència de senglars a la via pública en un 70% en els darrers dos anys o la captura de només un senglar a Sant Cugat del Vallès per trobar-se al mig del nucli urbà. Les captures excepcionals en l'àmbit urbà realitzades a Collserola han estat només de 52 exemplars, sent una quarta part de les de l'any 2023 i molt lluny dels 400 a 600 exemplars que anualment es van haver de capturar en el període 2019-2022.

Els 43 accidents de trànsit durant l'any 2024 a les carreteres interurbanes a l'àmbit de Collserola, extrets del recull d'accidents informats pels atestats pel Servei Català de Trànsit, mostra un clar descens després del creixement de l'any 2022, quan les poblacions de senglar van assolir un valor màxim d'abundància amb la recuperació postcovid. Durant l'any 2020, només es van informar 28 accidents, molt relacionats amb les restriccions de circulació que l'alerta sanitària va imposar.

Les captures durant la temporada de caça a les 20 batudes autoritzades també s'han reduït: només 54 exemplars, xifra inferior als 87 de la temporada anterior.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Les causes d'aquesta reducció de les abundàncies es poden relacionar amb els efectes que la sequera continuada provoca a les condicions ambientals, amb una reducció de la productivitat primària i l'absència d'aigua. A les ciutats, les restriccions de reg de les zones enjardinades derivades de la declaració de mesures urgents per la sequera, va impedir que el senglar s'endinsés a les ciutats durant els mesos d'estiu, un comportament que han après per subsistir. A més, les accions contínues de control sobre la població considerada 'habituada' i l'extracció d'aquests exemplars va aconseguir trencar la cadena de transmissió 'cultural' d'aquest comportament de mares a fills.

Els canvis en la recollida de residus domèstics que han impulsat alguns ajuntaments els darrers anys i una conscienciació més gran per part de la ciutadania per evitar donar menjar o apropar-se a aquests animals han contribuït sens dubte a la reducció de les situacions de risc als carrers.

Finalment, les actuacions a llarg termini com les obres de gestió forestal, que a la vegada que redueixen el risc d'incendi modifiquen les condicions ambientals favorables al senglar, afavoriren que el creixement d'aquesta població quedi limitat de forma important.

Els senglars en els entorns urbanitzats

En diferents zones de Catalunya la presència de porc senglar als carrers i a prop de zones urbanes s'ha fet comú per la capacitat d'adaptació pròpia d'aquesta espècie i de trobar aliment de forma fàcil en els residus i les deixalles, i per disposar de refugi i tranquil·litat en zones forestals a tocar de nuclis urbans i urbanitzacions que han proliferat en diferents municipis. De forma similar, aquesta situació s'ha replicat a àrees metropolitanes de ciutats com Brussel·les, Berlín, Madrid, Roma o Haifa.

En l'àmbit del massís de Collserola i voltants, els darrers 25 anys aquesta espècie ha estat responsable d'un important increment d'accidents de trànsit a les vies urbanes i interurbanes que transiten aquest àmbit geogràfic, la causa d'incidents a les línies de ferrocarril, de destrosses del mobiliari urbà i de zones enjardinades que han comportat despeses a particulars i ajuntaments. A més han provocat danys a persones i animals de companyia per atacs directes en alguns casos i per la pèrdua del comportament típicament feréstec de manera que s'han convertit en un greu problema de convivència.

La condició d'espècie de la fauna salvatge autòctona i la relació entre els exemplars de les zones més forestals amb els de comportament habituat (a la presència humana) dificulta l'aplicació de mesures més comunes als medis forestals i agraris. En els darrers anys, però, s'han endegat paquets de mesures tant de control directe per reduir la població de forma general, com sent especialment contundent amb els exemplars que es trobaven a les zones urbanes, però també amb les que limitaven l'accés al menjar i als residus.