El Govern planteja la retirada de tres municipis de les zones vulnerables per nitrats però n'hi proposa la inclusió de vuit més
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
S'ha posat a informació pública, durant un mes, el projecte d'ordre per la qual es revisen les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràriesBlanes, Cubells i Tavertet es descatalogarien per la millora de la qualitat de les aigües subterrànies i la reducció de les concentracions de nitratsEs proposa, en canvi, ampliar la designació a vuit nous municipis, concretament Corbera d'Ebre, Gavet de la Conca, Jorba, Marçà, el Pla de Santa Maria, el Perelló, Ponts i Sant Sadurní d'Anoia
La Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha posat a informació pública, per al període d'un mes, el projecte d'ordre per la qual es revisen les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.
En aquesta proposta, es planteja descatalogar tres municipis inclosos dins de les zones vulnerables per nitrats, arran de la millora dels indicadors qualitatius i de la reducció de les concentracions de nitrats. Aquests municipis són Blanes (la Selva, a la zona vulnerable 2), Cubells (la Noguera, a la zona vulnerable 6) i Tavertet (Osona, a la zona vulnerable 3). En canvi, es planteja ampliar la designació de zona vulnerable a vuit nous municipis. Concretament, Corbera d'Ebre, Gavet de la Conca, Jorba, Marçà, el Pla de Santa Maria, el Perelló, Ponts i Sant Sadurní d'Anoia, on es constaten concentracions sostingudes en la presència de nitrats a les aigües subterrànies.
En línies generals, s'observa una tendència estable en la majoria de zones vulnerables, amb un lleuger increment de la contaminació per nitrats en determinades zones, però també n'hi ha on la situació millora.
Més de mil punts de control
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a través d'una xarxa de control composada per un total de 1.164 punts, ha pogut analitzar i estudiar la tendència en la presència de nitrats a les aigües subterrànies i superficials.
Per una banda, la xarxa de control de les aigües subterrànies, que permet fer el seguiment de la presència de nitrats d'origen agrari, està formada per 785 punts de control (fonts, pous, piezòmetres, etc.). Aquests es mostregen anualment, i 50 punts amb una periodicitat trimestral, amb l'objectiu de disposar d'una sèrie de dades més àmplia i així poder valorar possibles tendències de la concentració dels nitrats. D'aquests 785 punts, 591 es troben dins de les zones designades vulnerables.
El seguiment de l'evolució dels nitrats en les masses d'aigua epicontinentals (rius, estanys, zones humides i embassaments) es realitza mitjançant 379 punts de control que es mostregen amb una freqüència mensual i, en les masses d'aigua costaneres, es realitza en 63 punts de control vuit cops a l'any.
Documentos descargables
Histórico de cambios
Territori, Habitatge i Transició EcològicaDelegació a l'Alt Pirineu i AranSílvia Paneque i Sureda
