S'impulsa un projecte pioner per transformar el model d'atenció comunitària a la salut mental a les comarques gironines
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
La iniciativa forma part de l'estratègia del Govern de Catalunya RIS3CAT 2030 per fomentar el coneixement com a motor de desenvolupament al territori a través de les conegudes com a "agendes compartides"S'ha constituït un grup motor amb institucions públiques, professionals sanitaris, teixit associatiu, universitats i món empresarial Destaca la proposta de creació d'una finestreta única per oferir informació i orientació de recursos a les persones amb un trastorn mental
La Generalitat de Catalunya ha impulsat el projecte d'Agenda Compartida per transformar el model d'atenció a la salut mental comunitària a les comarques gironines. Es tracta d'una iniciativa pionera amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre diferents sectors (administració, societat civil, universitat i empresa) per abordar reptes complexos en l'àmbit de la salut mental. El projecte, que s'emmarca en les estratègies per a l'especialització intel·ligent (RIS3) —RIS3CAT a Catalunya— i s'inclou en el Pla Catalunya Lidera, s'ha presentat aquest dimarts 1 d'abril a la seu de la Generalitat a Girona i hi col·labora la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, la Direcció General d'Activitat Econòmica del Departament d'Economia i Finances i el Programa de regions del coneixement del Departament de Recerca i Universitats.
Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern
S'estima que el 80% dels factors que determinen la salut estan relacionats amb factors externs com l'alimentació, l'exercici físic, el lloc de residència i les relacions socials, que tenen un impacte directe en el benestar de les persones. Davant d'aquesta realitat, les solucions per millorar la salut mental i el benestar emocional no poden dependre exclusivament del sistema sanitari, sinó que requereixen actuacions coordinades entre múltiples actors. Un enfocament integral i sistèmic és essencial per abordar les múltiples dimensions que influeixen en la salut mental de la població.
En aquest context, s'impulsa l'Agenda Compartida en salut mental comunitària, consistent en un una metodologia de treball en xarxa i que ha implicat la constitució d'un grup motor integrat per institucions públiques (Servei Educatiu del Departament d'Educació a Girona, Dipsalut, Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consorci de Benestar Social Gironès-Salt), professionals sanitaris (xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'Institut d'Assistència Sanitària i atenció primària de l'Institut Català de la Salut); societat civil (Fundació Support-Girona i Fundació Drissa), universitat i recerca (grup de recerca en salut i atenció sanitària de la Universitat de Girona). L'oficina tècnica de l'agenda compartida recau en la Fundació Girona Regió del Coneixement. El grup motor és viu i es pot ampliar amb la incorporació de més agents, amb l'objectiu de treballar de manera coordinada i trobar solucions innovadores als desafiaments de la salut mental en el territori.
Quatre actuacions en estudi
Per al desplegament de l'Agenda Compartida, durant el 2024 i 2025 s'han organitzat diferents grups de treball que han permès identificar reptes en la salut mental comunitària i d'on n'han sorgit 4 propostes d'actuacions que s'han presentat aquest dimarts. Una d'elles és el desenvolupament d'una eina d'intel·ligència artificial per al mapeig de recursos, que permeti identificar les millors opcions de suport en salut mental i benestar emocional segons el perfil de cada persona o col·lectiu.
També es proposa la creació d'una oficina o espai de referència a tall de finestreta única, on les persones que pateixen un trastorn mental puguin trobar en un mateix espai la informació necessària per millorar la seva autonomia i qualitat de vida, amb un professional de referència que els orienti en el seu itinerari.
Per altra banda, el grup motor ha posat el focus en la prevenció de la malaltia i la promoció del benestar emocional i planteja la creació d'un espai de coordinació i intercanvi de recursos per a promoure la salut mental i el benestar emocional en la infància, la joventut i les famílies.
Finalment, s'estan estudiant les vies per estendre el projecte de La Foixarda, de la Fundació Drissa, arreu de les comarques gironines. Es tracta d'una iniciativa d'atenció educativa a estudiants diagnosticats amb trastorns de salut mental per afavorir l'èxit educatiu a través de suport pedagògic i psicològic.
Girona, territori referent en salut mental
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, gestionada per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), treballa un model d'atenció a la salut mental comunitària que ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. És un model sense llarga estada psiquiàtrica des de fa vint anys, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l'accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l'accés a un habitatge digne, a una feina i a l'oci.
La col·laboració ja existent entre l'IAS i les entitats socials com Support-Girona i la Fundació Drissa, entre d'altres, conforma un "ecosistema de salut mental" establert que ha proporcionat un punt de partida sòlid per desplegar el projecte d'Agenda Compartida en salut mental comunitària a les comarques gironines. Es tracta d'un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d'atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d'una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines atén cada una mitjana de 28.000 persones, de les quals, un 53% són ateses als centres de salut mental d'adults, un 30% als centres de salut mental infantil i juvenil i un 17% als centres d'atenció i seguiment a les drogodependències.
La tercera agenda compartida
Les agendes compartides són un instrument impulsat per la Generalitat de Catalunya en el marc de la RIS3CAT 2030 amb un objectiu: transformar els models econòmics actuals per abordar els reptes de futur —el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos, la desocupació, l'increment de les desigualtats socials, o l'envelliment de la població— des d'un enfocament transversal, apostant pel coneixement i la innovació, i amb un sistema de governança en el que hi participin tots els actors implicats, tant des de l'àmbit públic com el privat (administracions, empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics), i crear ecosistemes innovadors que donin solucions des del món local a problemes globals.
A banda de la presentada avui a Girona, a Catalunya ja existeixen dos projectes d'agendes compartides: la de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, centrada a abordar el repte del despoblament rural a través d'una especialització intel·ligent basada en la bioeconomia; i l'Agenda compartida de Manresa-Bages, creada l'any 2019 amb la missió de dissenyar un sistema de salut i social a la comarca que s'anticipés i donés resposta a les problemàtiques relacionades amb l'envelliment i sobreenvelliment de la població, des d'una perspectiva de transformació sistèmica.
