El conseller Espadaler participa en el III Congrés sobre la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre, un referent en recerca acadèmica
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
"La memòria democràtica té tres objectius: la veritat, la justícia i la restauració", ha afirmat el titular de Justícia i Qualitat DemocràticaEl congrés compta amb una cinquantena d'acadèmics i investigadors experts, tant nacionals com internacionals.L'edició d'enguany destaca el paper de les dones a les Brigades Internacionals i en xarxes d'espionatge.Per primera vegada, s'incorporen visites guiades a espais històrics clau de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha participat avui en el III Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939), un esdeveniment consolidat com a referent en recerca acadèmica. Enguany, el congrés s'expandeix a les quatre comarques del territori, amb seus a Tortosa, Gandesa, Flix i la Sénia, i ofereix un programa que s'estén del 14 de març al 12 d'abril.
El conseller ha destacat la importància de descentralitzar el congrés per acostar-lo a diferents punts del territori, ja que, com ha recordat, les Terres de l'Ebre són un dels espais més representatius del patrimoni memorial de Catalunya i és important perseguir "l'objectiu de no repetició i del mai més".
A més, Espadaler ha subratllat que la divulgació i la pedagogia són claus per preservar la memòria democràtica, així com fomentar el desenvolupament local i la cohesió social. En paraules seves, "la memòria democràtica té tres objectius: la veritat, la justícia i la restauració".
"La veritat passa per congressos com aquests, per fer aquests esforços per preservar aquella poca memòria que ja queda. És important preservar aquests testimonis i treballar la veritat", ha dit.
El titular de Justícia ha assegurat que és "un deure de país" preservar aquesta memòria i "fer-ho amb una perspectiva de gènere encara enriqueix més".
Amb aquesta tercera edició, el congrés es referma com un espai de reflexió imprescindible sobre el passat i el seu impacte en el present i futur.
Un programa acadèmic d'alt nivell
L'edició d'enguany compta amb la participació de més de cinquanta acadèmics i investigadors experts, nacionals i internacionals, que procedents de diferents àmbits i disciplines, presentaran un total de 28 ponències i 15 comunicacions sobre aspectes clau de la Guerra Civil a l'Ebre.
Entre els ponents sobresurten figures reconegudes, com la doctora Helen Graham (Universitat de Londres) i la doctora Patricia de Salvo (Universitat dels Estudis de Messina), encarregades de la inauguració i la cloenda, respectivament.
Tot i que el conflicte bèl·lic i, en especial, la Batalla de l'Ebre -el combat més cruent i sagnant de la Guerra Civil, amb més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners- centren bona part de la programació, el congrés analitza altres qüestions fonamentals, com ara:
·Les fosses comunes i l'exili republicà.
- L'aviació republicana i la presència de la Legió Còndor nazi.
- Les defenses antiaèries i la repressió a la rereguarda republicana.
- La vida quotidiana durant la guerra: infància en temps de conflicte, destrucció del patrimoni cultural, judicis sumaris, legislació durant la contesa o el paper de les biblioteques en plena guerra.
A més, es posa en valor la perspectiva de gènere, destacant el paper de les dones a les Brigades Internacionals i a les xarxes d'espionatge, contribucions sovint oblidades en els relats històrics tradicionals, però essencials per entendre la diversitat d'experiències i rols que van marcar el conflicte.
Novetat: visites guiades per viure la història sobre el terreny
Com a novetat d'aquesta edició, el congrés complementa les sessions teòriques amb visites guiades a espais històrics clau de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre, així com a exposicions i equipaments culturals de referència. L'objectiu d'aquestes activitats és que els assistents tinguin l'oportunitat d'endinsar-se en el territori i explorar la memòria democràtica d'una manera vivencial i immersiva.
Un projecte coral amb el suport d'institucions d'arreu del país
L'organització del congrés compta amb la implicació activa de diverses institucions acadèmiques i culturals. Impulsat per l'Ajuntament de Gandesa, l'Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya, el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, l'Associació Grup de Recerca, Intervenció i Gestió Cultural Prisma Cultural i l'Associació i Grup de Recerca en Memòria Històrica i Reconciliació, l'esdeveniment rep també el suport del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
El conseller Espadaler visita els ajuntaments de Flix i Gandesa
Durant la jornada, el conseller Ramon Espadaler ha visitat els ajuntaments de Flix i Gandesa, on ha mantingut una trobada institucional amb els alcaldes i les autoritats locals per tractar qüestions d'interès per als municipis i el territori. En el marc de les visites, ha signat el Llibre d'Honor de cada ajuntament.
