El Govern aprova l'estratègia per atreure centres de dades i que Catalunya esdevingui el port digital de la Mediterrània

El Consell Executiu ha aprovat l'estratègia que ha de promoure la implantació de centres de dades a Catalunya amb l'objectiu d'esdevenir el port digital de la Mediterrània i un pol d'infraestructures digitals de referència al sud d'Europa. El marc estratègic inclou un paquet d'actuacions que es duran a terme per fomentar i atraure nous projectes en aquest sector, que és clau per garantir les oportunitats de desenvolupament, el creixement econòmic i la sobirania tecnològica del país.

En el context actual d'evolució tecnològica i ús intensiu dels serveis digitals i la intel·ligència artificial, les necessitats d'emmagatzematge i processament d'informació són cada cop més creixents. Per això, Catalunya ha de disposar d'unes infraestructures digitals adequades i interconnectades i, en especial, de centres de dades que permetin que les empreses, les persones, les empreses, les universitats i els centres de recerca, les administracions i altres organitzacions puguin emmagatzemar i processar dades de manera segura i eficient.

Aquestes instal·lacions allotgen, gestionen i protegeixen grans quantitats de dades i sistemes informàtics. S'hi concentren servidors, dispositius d'emmagatzematge d'informació, xarxes i infraestructures de suport com ara sistemes de refrigeració i alimentació elèctrica redundant. Són fonamentals per al funcionament de tota mena d'aplicacions i serveis digitals, així com per a la gestió de la informació i per al creixement i la innovació de les empreses.

La construcció i l'operativitat de centres de dades genera un impacte significatiu sobre el Producte Interior Brut (PIB) del lloc on s'ubiquen, ja que suposen grans inversions econòmiques, d'entre 8 i 10 milions d'euros per megawatt. Alguns estudis indiquen que per cada euro invertit en aquestes instal·lacions s'observa un efecte multiplicador de set euros a l'economia del punt on s'instal·la, ja sigui per impacte directe, indirecte o induït.

Catalunya compta amb tots els ingredients necessaris per prendre el lideratge d'aquest sector, ja que més del 80% de l'amplada de banda d'Àfrica del Nord ja passa pel territori català. A més, l'arribada de diversos sistemes de connectivitat internacional basats en cables submarins a l'estació d'aterratge de Sant Adrià de Besos ha aconseguit connectar Catalunya de manera directa amb diferents continents.

Les dades confirmen que Barcelona i Catalunya han experimentat un creixement superior al 35% del trànsit internacional de dades a través de les seves xarxes i cables submarins, i també s'està convertint en una plataforma intercontinental per a la prestació de serveis digitals gràcies a la bona connectivitat, el reconeixement com a punt d'intercanvi de trànsit entre els operadors i el seu paper com a node de redundància directa davant de ciutats com Marsella o Lisboa.

Declaració de projectes d'interès general

Entre les accions definides en el marc estratègic, destaca que el Govern podrà declarar les iniciatives de centres de dades com a projectes estratègics empresarials. Això implica un canal preferent amb visió interdepartamental en la tramitació dels projectes així considerats, a més de la possibilitat d'acollir-se a les mesures de simplificació administrativa que el Govern impulsa en el marc del projecte de reforma de l'Administració per tal de facilitar-ne la implantació. També a nivell urbanístic, es podrà declarar l'interès general superior quan aquests projectes contribueixin al marc estratègic de centres de dades definit pel Govern.

Perquè els projectes d'instal·lació de centres de dades tinguin la consideració d'estratègics hauran de complir les característiques següents:

1. El centre de dades ha d'estar ubicat en un dels pols de desenvolupament territorials que es defineixin en el marc de l'estratègia d'impuls i desenvolupament de centres de dades.
2. El projecte de centre de dades tindrà en compte l'impacte mediambiental en el territori on es vulgui desplegar.
3. Haurà de tenir una dimensió mínima de potència energètica de 20 MW.
4. El projecte incrementarà l'ocupació de qualitat a llarg termini, comptant un mínim de dos llocs de treball a temps complet per cada milió d'euros d'inversió.
5. L'impacte estimat del projecte sobre l'economia local ha de multiplicar, com a mínim, per set la inversió.
6. El pla de negoci del projecte haurà d'incloure activitats d'interès estratègic per a Catalunya (entrenament de models d'intel·ligència artificial, optimització de processos, inferència en temps real...) i col·laborar amb l'ecosistema innovador, centres de recerca i universitats.
7. El projecte haurà de complir amb allò que estableix el Codi de Conducta de la Unió Europea per als centres de dades.
8. L'empresa promotora del projecte no tindrà cap expedient sancionador en tràmit per incompliment de la normativa laboral o mediambiental en cap centre productiu de Catalunya.

Ubicació territorial i energia

Pel que fa a la ubicació dels projectes, el Govern definirà els pols de desenvolupaments més idonis tenint en compte factors com les condicions climàtiques i geogràfiques, l'equilibri territorial, el talent i les capacitats actuals o planificades. S'analitzarà la disponibilitat i tipologia de sòl en els pols territorials definits, siguin de titularitat pública o privada, per avaluar la seva zonificació, classificació, estat d'urbanització o ús previst pel planejament urbanístic i territorial.

L'accés a fonts d'energia són factors clau per atraure aquest tipus inversions. Per tant, s'impulsarà els corredors maritimoterrestres necessaris —com estacions de desembarcament de cables per als sistemes de cables submarins— com a eix vertebrador del desenvolupament dels pols de desenvolupament territorials de centres de dades. I s'estudiarà la situació actual dels nusos de connexió elèctrica i les infraestructures de transport elèctrica de mitjana i alta tensió que han de dotar d'energia els pols.

Sostenibilitat, captació de talent, innovació i compra pública

Un dels eixos fonamentals de l'estratègia és la sostenibilitat econòmica i mediambiental dels centres de dades que s'instal·lin al territori. En aquesta qüestió hi ha tres elements bàsics: el consum mínim d'energia per a la refrigeració, la utilització d'energies renovables per al seu funcionament i la seva eficiència energètica en termes d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cal tenir en compte que el consum d'energia d'un centre de dades representa entra un 30 i un 40% del seu cost total.

Per considerar l'impacte ambiental de la instal·lació i de la construcció de l'edifici, a més de l'eficiència energètica, l'acord inclou que el desenvolupament dels centres de dades segueixin el Codi de Conducta de la Unió Europea (UE) per als centres de dades, el Reglament sobre disseny ecològic de servidors i productes d'emmagatzematge de dades i el de criteris de contractació pública ecològica de la UE per a centres de dades, sales de servidors i serveis al núvol.

Paral·lelament, diferents estudis evidencien que el futur del sector dels centres de dades depèn en gran mesura del talent, és a dir, de tenir professionals amb una formació especialitzada en un sector intensiu en innovació i inversió. Per aquest motiu, el Govern es proposa:

1. Desenvolupar i impulsar programes per a la creació, retenció i atracció de talent especialitzat en infraestructures digitals i centres de dades a Catalunya.
2. Promoure, juntament amb les universitats i les empreses del sector, cursos especialitzats en els diversos perfils que es requeriran.
3. Impulsar, conjuntament amb la patronal i les empreses del sector, centres de formació de professionals de les telecomunicacions i de les infraestructures digitals, així com promoure plans de formació curriculars i la certificació de professorat, sigui en graus superiors o mitjans.
4. Promoure la ubicació de serveis especialitzats o centres d'excel·lència a Catalunya per part de les empreses del sector.
5. Establir una col·laboració tècnica regular amb els equips especialitzats del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya per compartir pràctiques.
6. Col·laborar amb la fàbrica d'IA liderada pel Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació, en el marc del projecte europeu AI Factories EU, per promoure projectes d'innovació i impulsar la formació de professionals en competències digitals i d'intel·ligència artificial.
7. Treballar, conjuntament amb l'equip de Shanghai Lin-gang Special Area International Data Port i amb l'Ajuntament de Barcelona, la definició d'un marc comú i sòlid intercanvi transfronterer de dades (assimilable al concepte de zona franca econòmica) que generi un entorn segur per facilitar els fluxos de dades transfrontereres entre Europa i la Xina.

Finalment, la Generalitat aprofitarà la seva capacitat de compra pública a través del CTTI per atraure inversions per part de les companyies tecnològiques que li presten serveis en centres de dades o ubicacions de les seves regions de núvol públic o privat. S'elaborarà una guia de criteris de compra pública de serveis relacionats amb l'emmagatzematge i processament de dades alineada amb el marc estratègic del Govern.