El Govern aposta per combatre la desinformació i les "fake news"

El Govern treballarà perquè tots els suports que arribin als mitjans de comunicació catalans en forma de subvenció estructural o de projectes serveixin com a "mur de contenció" contra la desinformació, en la mateixa línia que ha marcat Europa amb l'aprovació del Reglament de Llibertat de Mitjans, una reglamentació que busca preservar els drets dels mitjans de comunicació a operar de manera lliure i independent, garantint així una societat més informada i democràtica. Aquesta és una de les principals conclusions de la intervenció del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Carles Escolà, a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya.

El secretari ha assegurat que la seva secretaria té un doble objectiu prioritari: "D'una banda, apostem pel foment dels mitjans de comunicació catalans, amb l'objectiu de mantenir un ecosistema ric i divers, on la pluralitat i la qualitat impulsin la innovació, afavoreixin el debat públic i consolidin la nostra identitat democràtica". D'altra banda, ha afegit, "ens comprometem amb la difusió institucional, una eina clau per poder apropar l'acció de l'Administració de la Generalitat, de manera clara, coherent i transparent, a la ciutadania". "I tot això", ha reblat, "sense oblidar-nos del suport a la llengua catalana que impliquen totes aquestes ajudes".

Justament per contribuir a la viabilitat i qualitat dels mitjans catalans, Escolà ha anunciat que el Govern mantindrà els 15 milions d'euros anuals en subvencions. El secretari ha afegit que hi haurà un canvi en la forma de distribuir-los, ja que si fins ara es repartien en un 50% per a les subvencions estructurals i un altre 50% per als projectes, aquest 2025 la part dedicada a les subvencions estructurals arribarà al 75%, "assegurant la professionalitat i la sostenibilitat dels mitjans amb ajuts més objectius que redueixen les incerteses". El 25% restant s'invertirà en subvencions a projectes, "enfocades en aquells que actuïn com a autèntiques palanques de canvi o modernització del sector, sense caure en ajuts recurrents". La convocatòria corresponent al 2025 es publicarà en les pròximes setmanes.

Escolà també ha avançat que la Secretaria està revisant les bases de les subvencions de cara al 2026 amb "l'objectiu d'adequar-les a la realitat actual i els nous marcs normatius, com ara el ja citat Reglament de Llibertat de Mitjans, incorporant criteris deontològics i de transparència que compleixin els nous estàndards europeus". Per dur a terme aquesta revisió, la secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió treballa amb assessorament universitari i la participació de les principals organitzacions del sector.

Múltiplex de TV3 i un canal de RTVE en català

Escolà ha assegurat que un altre pilar fonamental de la Secretaria és l'ordenació tècnica i la planificació de l'espai radioelèctric, tant el de televisió, la TDT, com en el de la ràdio, l'FM. "Un dels objectius prioritaris en aquest àmbit", ha defensat, "és assegurar que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pugui accedir a la implantació de la tecnologia UHD".

El secretari ha explicat que la incorporació de l'UHD (Ultra High Definition) no només representa una millora substancial en la qualitat d'imatge i so, ja que ofereix una experiència audiovisual superior, sinó que també és una peça clau per garantir la continuïtat de la TDT més enllà del 2030, tal com indica la Unió Europea. "Davant un context de transformació digital accelerada i l'expansió de les plataformes de distribució per internet, la transició cap a l'UHD ha de permetre que la televisió terrestre segueixi sent un model competitiu i sostenible, un mitjà ara per ara que és el de més fàcil accés i més generalitzat", ha sentenciat.

Escola ha afegit que el nou Reial decret de la TDT, que el Govern de l'Estat preveu aprovar aviat, "és molt probable que incorpori la possibilitat que les televisions autonòmiques accedeixin a la fase 1 d'implantació de l'UHD, un treball en el qual hem estat implicats activament". Aquesta feina de la Secretaria ha de permetre garantir "que la CCMA pugui situar-se al mateix nivell tecnològic que altres grans operadors, com RTVE, Atresmedia i Mediaset, amb la qual cosa es garanteix la seva presència i competitivitat en el nou escenari audiovisual. No es tracta només d'una qüestió de qualitat tècnica, sinó d'assegurar el futur de la TDT com a model de distribució universal, gratuït i accessible per a la ciutadania".

Per fer efectiu aquest accés a l'UHD, ha descrit Escolà, és imprescindible garantir els recursos tècnics necessaris, i aquí entra en joc la gestió del segon múltiplex (MUX), que només té Catalunya, i que està inactiu des de l'any 2023. En televisió digital, un MUX és un conjunt de canals que comparteixen la mateixa freqüència d'emissió, utilitzant la multiplexació per transmetre diversos canals al mateix temps. Per això se'l coneix com a múltiplex.

La gestió del segon MUX permetria:

1. En primer lloc, assegurar l'espai necessari perquè la CCMA pugui emetre en UHD, de manera que es podria consolidar una oferta audiovisual en català amb estàndards de màxima qualitat.
2. En segon lloc, donar resposta a la sol·licitud de RTVE per disposar d'un canal específic a Catalunya per emetre, de forma progressiva, 24 hores en català.
3. En tercer lloc, obrir la porta a la viabilitat d'un possible operador privat a Catalunya, procés que haurà de ser formalitzat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).

Per tant, ha explicat Escolà, la proposta del Govern preveu "destinar el 75% d'aquest MUX a ús públic, amb un 50% per a la CCMA, un 25% per a RTVE i el 25% restant per a un operador privat. Aquesta distribució no només permetrà que la televisió pública catalana faci la transició cap a l'UHD en igualtat de condicions amb els grans operadors estatals, sinó que també contribuirà a reforçar la indústria audiovisual catalana i ampliarà l'oferta de continguts en la nostra llengua", ha sentenciat.

Desgovernamentalització de l'ACN

Una altra línia de treball de la Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió és la supervisió de les entitats adscrites. En aquest àmbit, el secretari Escolà ha defensat que la CCMA és una estructura fonamental del sistema audiovisual públic a Catalunya, amb la missió de garantir una oferta de continguts audiovisuals de qualitat, en català i amb vocació de servei públic.

La seva activitat es regeix per la seva pròpia llei i pel contracte programa 2024-2027, que estableix els objectius estratègics, els mecanismes de finançament i els compromisos de gestió eficient i sostenible per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini. Per garantir el compliment d'aquests objectius, el contracte programa incorpora mecanismes de control, com la Comissió de Seguiment, que es va formalitzar el 27 de febrer passat, i que es reunirà a partir d'ara trimestralment.

Pel que fa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el secretari ha recordat que en aquest mandat se n'ha iniciat el procés de desgovernamentalització, que es concreta en la incorporació de consellers de perfil independent al consell d'administració, la convocatòria per a la contractació del nou director, "que s'ha de resoldre entre finals de març i abril", i la redacció d'una llei pròpia que "permetrà consolidar el model de desgovernamentalització i dotar l'agència d'un marc jurídic estable que reforci la seva independència i la seva funció de servei públic".

En la seva intervenció, Escolà també ha explicat que el Govern impulsarà aquest 2025 dues lleis en el seu àmbit: la ja citada per a l'ACN i l'inici del procés per actualitzar la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya. En aquest sentit, es tindrà en compte el Projecte de llei aprovat per l'anterior Govern, que ja incorporava l'adaptació a la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual de 2018, però que no preveia el Reglament de Llibertat de Mitjans de 2024, aprovat recentment i que introdueix nous criteris de transparència, independència i sostenibilitat per al sector. "L'objectiu és", segons ha explicat Escolà, "garantir que la nova llei sigui plenament coherent amb el marc europeu, incorporant les garanties necessàries per reforçar la pluralitat, la independència dels mitjans i l'adaptació del sector a l'ecosistema digital".

Els nous Premis nacionals de Comunicació, a Tarragona

El secretari també ha recordat que el Consell Executiu va aprovar dimarts passat una reformulació dels Premis Nacionals de Comunicació en la línia d'incorporar un reconeixement específic a cada suport (premsa, ràdio, televisió i digital). La reformulació també inclou la voluntat que el lliurament dels premis sigui descentralitzat i itinerant. D'aquesta manera, el lliurament dels premis del 2025 és previst que sigui a la ciutat de Tarragona el pròxim 4 de juliol. Aquest serà el primer cop que el lliurament es faci fora de Barcelona.

I per acabar la seva intervenció, Escolà ha valorat la tasca de la Direcció General de Difusió a l'hora de dirigir la publicitat institucional i definir els criteris per al desenvolupament de les campanyes institucionals de la Generalitat i les seves entitats adscrites. El secretari ha anunciat que aquest 2025 ja s'ha posat en marxa una planificació anual d'aquestes campanyes desenvolupada de manera conjunta amb els diferents departaments i organismes de la Generalitat, "de tal forma que puguem aconseguir una única Comunicació Institucional de la Generalitat".