1.444.192 estrangers resideixen a Catalunya a l'1 de gener del 2024, un 6,0% més que l'any anterior
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
A un total de 12 comarques, el 20% o més de població és estrangera
La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya és d'1.444.192 persones, a l'1 de gener del 2024, i representa el 18,0% de la població catalana, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers ha augmentat en 82.211 persones amb relació a un any enrere, xifra que representa un increment anual del 6,0%.
Les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (29,5%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (23,9%), el Pla d'Urgell (22,0%) i la Selva (22,0%). A un total de 12 comarques almenys el 20% de la població és estrangera (el 2023 eren 9 comarques). Per contra, les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Lluçanès (8,2%), el Moianès (10,0%), el Vallès Oriental (10,5%), l'Anoia (10,7%) i el Pallars Sobirà (11,3%).
Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern
La població de nacionalitat estrangera ha augmentat a 38 comarques i a Aran respecte a un any enrere. Els majors augments es registren al Solsonès (26,6%), l'Alt Urgell (11,2%), el Berguedà (10,1%) i la Cerdanya (8,3%). Les 3 comarques on ha disminuït són la Segarra (‑2,9%), el Ripollès (‑1,2%) i el Moianès (‑0,1%). Cal tenir en compte que els resultats del Solsonès i la Segarra estan afectats pel canvi d'adscripció comarcal de Torà i Biosca, de la mateixa manera que els d'Osona estan afectats per la creació del Lluçanès. En aquest sentit, cal destacar l'augment de la població estrangera resident a Osona (2,2%).
Per edats, el perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 16 a 29 anys (21,3%) i de 30 a 44 anys (35,8%), mentre que en la població de nacionalitat espanyola el percentatge és del 14,3% i del 17,3%, respectivament. La proporció de població de 0 a 15 anys és similar a la de la població de nacionalitat espanyola (14,3% i 15,0%, respectivament) i el percentatge de població de 65 anys o més és baix (5,3% en el cas dels estrangers i 22,7% en el cas dels espanyols).
Pel que fa al sexe, hi ha una presència majoritària d'homes (51,7%) mentre que els homes de nacionalitat espanyola no arriben a representar la meitat de la població (48,7%), i s'observen diferències importants segons el país de nacionalitat. Entre els països amb més de 20.000 estrangers, destaquen amb els percentatges més elevats d'homes: Senegal (75,4%), Pakistan (68,4%), Índia (62,4%) i el Marroc (58,1%). En canvi, els països amb menor percentatge d'homes són: Hondures (35,5%), Paraguai (38,8%) i Rússia (39,2%).
La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l'origen i està representada per més de 180 nacionalitats. L'apartat de l'ampliació de resultats de la població estrangera al web de l'Idescat permet veure la diferent distribució de les nacionalitats al territori i la diversitat de les estructures, per sexe i edat.
La comunitat marroquina és la més nombrosa (241.179) i equival al 16,7% dels estrangers. Per primera vegada, el segon lloc l'ocupa la població de Colòmbia (94.196), amb una representació del 6,5%. En el rànquing de nacionalitats, se situen després la població italiana (86.822), la romanesa (85.922) i la xinesa (63.954), que representen el 6,0%, el 5,9% i el 4,4%, respectivament.
En relació amb l'any anterior, destaquen els increments de la població originària de Colòmbia (17.789), de Perú (8.529), del Marroc (7.125), d'Itàlia (6.014) i de Veneçuela (5.172). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Bolívia (‑1.167) i Romania (‑829).
La població marroquina és la nacionalitat estrangera més nombrosa al conjunt de Catalunya i la primera nacionalitat a 30 comarques. Respecte al total de població estrangera de cada comarca, la població marroquina té més pes a les comarques de l'Anoia (39,9%), l'Alt Penedès (39,7%) i el Bages (38,0%). En canvi, té menys pes a la Terra Alta (5,5%), el Barcelonès (5,7%) i el Moianès (7,2%). La població marroquina té una proporció d'homes més elevada que de dones (58,1% i 41,9%, respectivament) i destaca per una elevada proporció de població jove (17,9% de persones de 0 a 15 anys). També, igual que passa amb la majoria de nacionalitats estrangeres, té una proporció de població de 65 o més anys molt inferior a la de la població de nacionalitat espanyola.
Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern
La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya és la colombiana, que és també la primera nacionalitat a 2 comarques (la Cerdanya i l'Alt Urgell). A les comarques pirinenques és on té un pes més important respecte del total de la població estrangera i les proporcions més elevades són a la Cerdanya (24,9%) i a Aran (17,1%). La proporció de dones (53,8%) és superior a la d'homes (46,2%). Pel que fa a les edats, destaca el grup de població de 16 a 64 anys (84,2%), amb un pes lleugerament superior al de la mitjana dels estrangers (80,4%), i el grup de 65 o més anys només representa el 3,7%.
Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern
La tercera nacionalitat amb més presència al total de Catalunya és la italiana, que és també la primera nacionalitat a una comarca (el Barcelonès). El major pes de la població italiana respecte del total de població estrangera es localitza al litoral central, principalment al Barcelonès (9,2%) i al Garraf (9,0%). La proporció d'homes (53,5%) és més elevada que la de dones (46,5%). La piràmide demogràfica de la població italiana resident a Catalunya mostra una proporció molt baixa de població jove (9,8%) i també del grup de majors de 65 anys (6,6%).
Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern
La població estrangera als municipis
La presència d'estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d'estrangers són els de més d'1.000.000 d'habitants (24,6%), els de 100.001 a 1.000.000 d'habitants (19,4%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (17,0%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d'estrangers són els de fins a 500 habitants (9,3%), els de 2.001 a 5.000 habitants (12,1%) i els de 501 a 2.000 habitants (12,3%).
A Catalunya hi ha 50 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,6%), Castelló d'Empúries (45,2%), la Portella (40,4%), Lloret de Mar (39,7%) i Sant Pere Pescador (38,6%).
Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 414.063, amb un augment de 29.403 estrangers respecte de l'any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat, amb 73.394 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (38.990), Terrassa (33.076) i Sabadell (32.223).
La població estrangera per continents
Per continents, la població americana és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (32,3%). El segon lloc correspon a la població d'origen europeu (30,9%), dels quals el 21,6% són de la Unió Europea i el 9,4% de la resta d'Europa. Els segueixen els originaris d'Àfrica (23,2%) i la població asiàtica, que representa el 13,5% de la població estrangera.
En relació amb l'any anterior, el major augment correspon a la població americana (46.128 persones), l'11,0%. Seguidament hi ha Europa, amb un augment de 17.835 persones, el 4,2%. Els europeus comunitaris augmenten en 9.391 persones (3,1%) i els originaris de la resta d'Europa, en 8.444 persones (6,7%). La població estrangera d'Àfrica augmenta en 9.332 persones (2,9%); la d'Àsia, en 8.712 persones (4,7%) i la d'Oceania, en 205 persones (18,6%).
