La Filmoteca presenta el més destacat de la programació per als primers sis mesos de 2025 després d'un any que consolida la recuperació de públic

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el director de la Filmoteca, Pablo La Parra Pérez, han presentat els principals cicles i activitats del primer semestre de 2025 i han fet balanç d'aquest 2024. La programació de 2025 enceta una nova temporalitat, dividida en el primer semestre, l'estiu i la tardor. En la primera temporada, de gener a juny, destaquen nous formats com el cicle Afins, un focus en la trajectòria de diferents cineastes i el seu univers de referents i afinitats que s'obre amb Helena Lumbreras.

La consellera Hernández Almodóvar ha destacat que la proposta de la nova temporada "potencia una de les funcions més importants de la Filmoteca de Catalunya, que és l'estudi temàtic, l'anàlisi dels gèneres i autors i la preservació de la memòria fílmica".

El cicle Els passos dobles pren el nom del film d'Isaki Lacuesta (que l'inaugura) per convidar cineastes catalans a fer dialogar la seva obra amb títols d'altres filmografies en un suggestiu joc de miralls. També han acceptat el repte el realitzador Albert Serra i la dissenyadora de so Amanda Villavieja.

Focus Argentinase centra en aquesta cinematografia des de la riquesa del seu patrimoni fins a la creativitat més rabiosament contemporània i combativa. Un cicle viatjarà al període anterior als anys seixanta per traçar una tradició i reivindicar el valor del Cinema clàssic argentí, mentre que una retrospectiva integral descobrirà d'una figura essencial del nou cinema argentí, Albertina Carri, amb la seva presència.

Dimarts a la Filmoteca farà marcar aquest dia al calendari. A més del cicle Afins, la Sala Laya acollirà en setmanes alternes Dies curts, programa dedicat al curtmetratge i les cinematografies properes, arriscades i diverses, Arxiu viu, espai per a la descoberta de joies i rareses de la col·lecció de la Filmoteca i altres arxius, i Les golfes, amb les propostes més gamberres i irreverents, sense complexos ni cotilles estètiques.

També hi haurà cicles dedicats a Mai Zetterling, actriu i cineasta sueca, rebel i inconformista, en el centenari del seu naixement; Ira Sachs, un dels referents del cinema indie nord-americà actual, que presentarà un recorregut per la seva filmografia en el marc de l'Americana Film Festival; l'estendard del nou cinema taiwanès, Tsai Ming-Liang, que ens visitarà en companyia del seu actor fetitxe Lee Kang-Sheng; la pionera del cinema africà i revolucionari Sarah Maldoror, amb una retrospectiva integral amb noves còpies restaurades per la filla de la cineasta; Nicholas Ray, un dels grans cineastes maleïts del Hollywood clàssic, i El gag infinit. Els orígens de la comèdia nord-americana tindrà com a protagonistes els reis de l'slapstik: Buster Keaton, Harold Lloyd, Mabel Normand, Charles Chaplin, Harry Langdon i Roscoe "Fatty" Arbuckle.

En el capítol d'exposicions, al maig ens acostarem al món d'un dels pensadors actuals més influents dins de la filosofia i la història de l'art, Georges Didi-Huberman, amb una visió expandida del seu llegat filosòfic atenent el treball directe amb les imatges. Al taller del filòsof: Georges Didi-Huberman mostra per primera vegada reunides les seves obres audiovisuals.

Història permanent del cinema català continuarà mostrant els films digitalitzats gràcies al pla Visibilitzem el cinema català, aquest primer semestre entre d'altres María Rosa (Armando Moreno, 1965) i El perquè de tot plegat (Ventura Pons, 1994), a més de preestrenes de cinema contemporani, retrospectives, exposicions, col·loquis i sessions de lectura, que convertiran la Biblioteca del Cinema en un nou punt de trobada habitual, amb l'espai La Saleta.

Balanç 2024

Aquest any s'ha produït el relleu en la direcció de la Filmoteca de Catalunya. Després de 14 anys en el càrrec, Esteve Riambau ha passat el relleu a Pablo La Parra Pérez, que va guanyar amb el seu projecte Filmoteca en transició un concurs internacional.

2024 ha estat l'any del Centenari del Cinema Amateur a Catalunya, amb l'exposició Fora de casa, una pàgina web dedicada a la commemoració, la creació de sis DCP monogràfics amb una selecció dels 120 títols digitalitzats, cicles, activitats i la celebració d'un congrés internacional.

El projecte Visibilitzem el cinema català ha continuat la digitalització de títols dels fons de la Filmoteca, alguns dels quals també han tingut la seva presentació en festivals, com Tras el cristal d'Agustí Villaronga i Things I Never Told You d'Isabel Coixet a Màlaga i Tatuaje de Bigas Luna a Sant Sebastià.

La Filmoteca tancarà l'any 2024 amb més de 120.000 espectadors, amb una mitjana per sessió que s'acosta al centenar, com en èpoques prepandèmiques.

Concretament, fins a 13 de desembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit l'any 2024 115.617 espectadors en 1.176 sessions, amb una mitjana de 98,3 espectadors per sessió. Això suposa un increment aproximat de 10.000 en el total anual i 10 en la mitjana per sessió respecte a l'any anterior.

FilmoXarxa, lainiciativa que porta cinema recent de qualitat subtitulat en català a tot el territori a través de la Federació Catalana de Cineclubs, ha programat aquest any 53 sessions, que fins al 8 de desembre han tingut 2.353 espectadors, una mitjana de 44 per sessió. Actualment hi ha 33 cineclubs adherits a FilmoXarxa.

Mediació i educació ha impulsatdiverses iniciatives amb l'entorn més proper per establir vincles tant amb els centres educatius com amb equipaments, entitats i associacions del barri del Raval. Durant el curs 2023/2024 s'han dut a terme prop d'una trentena d'activitats amb 926 participants, adreçades especialment a l'alumnat i públic jove, com visites guiades, sessions de FilmoRuta Raval o la quarta edició del taller d'experimentació Vivim el barri. Filmoteca per a les Escoles el curs 2023/2024 ha aplegat 4.845 alumnes en 44 sessions, una mitjana de 110 per sessió. I Aula de Cinema ha tingut 3.856 espectadors el curs 2023/2024 en les 30 sessions de dimecres acompanyades de presentacions, una mitjana de 128 per sessió. FilmoXica, la programació familiar dels caps de setmana, ha tingut un total de 10.871 assistents en 98 sessions, una mitjana de 111 per sessió.

Les exposicions han tingut prop de 4.000 visitants aquest 2024: 1.224 a Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya (1924-1940), i2.186 a Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l'espatlla. A aquests cal afegir els 260 dels darrers dies de Cinema paper. Érik Bullot, inaugurada el 2023, i els prop de 200 que porta Pere Noguera. Família Guerra. Material d'arxiu, inaugurada el 4 de desembre i que es podrà visitar fins al 28 de febrer, com a cloenda dels actes del Centenari del cinema amateur a Catalunya.

La Biblioteca del Cinema ha celebrat el 2024 el centenari de la Biblioteca Delmiro de Caralt. Actualment, el catàleg bibliogràfic compta amb gairebé 70.000 registres, més de 58.000 ítems al repositori digital, un fons gràfic de més de 400.000 fotografies i més de 85.000 cartells, programes de mà i altres materials visuals. Entre les noves incorporacions d'enguany, destaquen la donació de Pere Ortega, amb més de 7.000 programes de mà; la col·lecció d'Óscar Abad sobre Paco Martínez Soria, i la d'Albert Winterhalder, amb un cartell original de Mac. Pel que fa als fons documentals, que ja superen els 200, cal remarcar les noves aportacions de figures clau com el director Ventura Pons, el director de fotografia Jaume Peracaula (col·laborador habitual d'Agustí Villaronga) i el productor Josep Virós (Verd Madur).

En la tasca del Centre de Conservació i Restauració (2CR) també destaca la reconstrucció del film Heroísmos (L. Bonet, 1922), promoguda per la Universitat Rovira i Virgili i la Creu Roja de Tarragona, i la presentació del programa El cos malat en el cinema dels orígens, una selecció feta a partir de restauracions dels nostres fons, en el marc d'un congrés organitzat per la Universitat de Girona i la Fondation Jérôme Seydoux-Pathé celebrat a París. La col·lecció del cinema dels orígens ha participat en els principals festivals de referència internacional, com ara Il Cinema Ritrovato a Bolonya i Le Giornate del Cinema Muto de Pordenone.