El català, entre les llengües mitjanes capdavanteres en tecnologies de llenguatge comercials
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
Un estudi situa el català al mateix nivell que el neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès o el txec pel que fa a la presència a les eines tecnològiquesEl Campus NPLD Coppietters aplega a Barcelona representants de governs i entitats d'arreu d'Europa per tractar la relació entre les llengües, la digitalització i la intel·ligència artificial
En el marc del Campus NPLD Coppietters, s'ha presentat l'estudi "Les llengües d'Europa al mercat de la tecnologia de la llengua", elaborat pel Departament de Política Lingüística i basat en l'anàlisi de més de 200 referències de productes en 30 idiomes.
Aquest estudi situa la presència del català en l'entorn digital al mateix nivell que la del neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès i el txec, amb una presència d'entre el 57 % i el 72% de disponibilitat de les tecnologies analitzades. Aquestes xifres situen la llengua catalana per davant d'altres llengües com el romanès, el grec, l'hongarès, l'eslovac, el croat, el búlgar o l'eslovè, que se situen en una franja inferior (43 - 52 %).
El treball també revela que la disponibilitat de tecnologies de la llengua en català és desigual, ja que si bé hi ha una bona oferta en traducció simultània i xatbots d'IA com ChatGPT o d'eines de caràcter corporatiu adreçades a les empreses que es volen relacionar amb els seus clients en català amb sistemes automàtics, es detecten mancances en productes de consum massiu, per exemple els assistents de veu com Alexa o Google Assistant.
El congrés, en el qual han participat el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, s'ha portat a terme els dies 14 i 15 de novembre a l'Institut d'Estudis Catalans i és una iniciativa impulsada per la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística i la Fundació Coppieters, que en aquesta edició ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
L'esdeveniment ha aplegat més de 120 participants, inclosos 70 experts, investigadors i representants dels governs europeus de 14 jurisdiccions, com Irlanda, el País Basc, Suècia, la província de Trento i Gal·les. En el congrés hi han intervingut més de 20 experts que han exposat les principals novetats de l'àmbit.
El conseller Vila ha atribuït aquesta posició destacada del català a un treball constant que ve de lluny: "L'expansió de les intel·ligències artificials generatives avança, i llengües com el català hi tenen presència gràcies a generacions de persones que han contribuït amb continguts a la xarxa, establint una base lingüística digital sòlida."
En la seva ponència titulada "Una estratègia pública per al català al món digital", el conseller ha afirmat que un dels objectius del nou Departament de Política Lingüística és normalitzar l'ús del català en àmbits tecnològics i digitals, facilitant el seu accés i ús en plataformes digitals i en totes les innovacions en tecnologia. "Impulsar el català en l'àmbit digital requereix treball conjunt amb tots els departaments de la Generalitat i una aposta decidida de les empreses catalanes pel català" ha afirmat Vila.
Així mateix, el conseller també ha destacat que "el Govern lidera aquest procés per garantir l'ús del català a les noves tecnologies i projectar-lo a nivell global. Aspirem a ser referents per a les llengües mitjanes i minoritàries. Hem de mantenir el català com a exemple d'una llengua que pot ser viable digitalment i obrir camí a altres llengües."
Per la seva banda, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, s'ha referit a l'oficialitat del català a les institucions europees i ha destacat que "l'oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea és una qüestió no només política, sinó també de justícia lingüística".
La Generalitat de Catalunya, membre actiu de l'NPLD
El Comitè de Direcció de l'NPLD també ha celebrat una breu sessió a Barcelona per debatre els projectes en curs i les properes iniciatives. La Xarxa compta amb la participació de governs, associacions i entitats culturals que treballen en la promoció de la pluralitat lingüística, universitats i centres de recerca. Representa comunitats lingüístiques diverses, que inclouen llengües com el català, el frisó, l'irlandès, el bretó, el basc o el gal·lès i fomenta la col·laboració i l'intercanvi de polítiques amb l'objectiu de defensar la diversitat lingüística en l'àmbit europeu. La següent reunió de la NPLD tindrà lloc a Leeuwarden(Països Baixos).
Més informació:
- Programa i ponents
- Vídeo de la sessió del primer dia (14 de novembre)
- Vídeo de la sessió del segon dia (15 de novembre)
- Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD)
