El model de finançament del 2022 torna a situar Catalunya a la cua en ingressos rebuts per les comunitats autònomes
La diferència entre el que Catalunya aporta i el que rep és de 20 punts percentuals, i supera els 26 punts quan es comptabilitza el cost de la vidaÉs el 13è any consecutiu que Catalunya cau per sota de la mitjana del conjunt de territoris, tot i aportar un 17,5% més al sistema.
El model de finançament de l'any 2022 va tornar a situar Catalunya a la cua de les comunitats de règim comú en ingressos rebuts per habitant, un resultat desfavorable que es repeteix cada any des del 2010. Només el primer any d'aplicació del model, el 2009, Catalunya va quedar per sobre de la mitjana del conjunt de territoris.
Segons les darreres dades de liquidació comunicades pel Ministeri d'Hisenda, l'any 2022 Catalunya va ser el tercer territori que va aportar més ingressos per càpita al sistema, un 17,5% per sobre de la mitjana, mentre que la posterior redistribució la va fer caure a la desena posició, un 2,3% per sota. Això suposa una pèrdua de gairebé 20 punts percentuals (en concret, 19,8), i la diferència augmenta fins als 26,4 punts si es té en compte l'impacte del cost de la vida, que relega Catalunya a la catorzena posició en recursos rebuts.
Un model pendent de reforma des de fa 15 anys
El model de finançament actual no s'ha reformat des que va entrar en vigor l'any 2009, malgrat que la seva norma de creació especificava que s'havia de revisar quinquennalment. La reforma acumula, per tant, 15 anys de retard.
Les dades liquidades del 2022 mostren que, un any més, els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model fan que el repartiment dels recursos entre territoris no sigui equitatiu. Així, mentre que Catalunya rep sistemàticament ingressos per sota del que aporta, altres comunitats amb una capacitat tributària molt inferior a la mitjana sempre obtenen més recursos per habitant que Catalunya.
Una altra ineficiència del model és que funciona amb un sistema de bestretes i liquidacions complex i poc transparent, en què el Ministeri d'Hisenda estima la recaptació de cada territori i els imports reals no es liquiden fins a dos anys després. L'any 2022, la bestreta per a Catalunya es va subestimar en 4.324 M€.
La manca d'actualització del model i el sistema de bestretes ha provocat un desequilibri vertical entre l'evolució dels recursos disponibles per a l'Estat i els territoris. Així, mentre que entre el 2012 i el 2022 els ingressos de l'Estat gairebé es van doblar (+88,7%) sense haver-hi cap increment de competències que ho justifiqués, els ingressos de les comunitats només van pujar un 40,5% en el mateix període.
