President Aragonès: "La memòria és justícia, és reparació i ha de ser garantia de no repetició"

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, durant l'acte de commemoració dels 275 anys de Baró Estardipen o presó general de gitanos i gitanes, ha afirmat que "els exercicis de memòria democràtica ens ajuden a reconstruir la veritat", perquè "la memòria és justícia, és reparació i ha de ser garantia de no repetició". "És la base per enfortir els fonaments de la nostra democràcia", ha remarcat.

El Govern de la Generalitat va adoptar l'Acord de Govern pel qual s'aprovaven els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració, entre els quals aquest acte que s'ha celebrat avui al Palau de la Generalitat. Aquest ha volgut reconèixer i reparar la memòria del poble gitano i català del primer intent de genocidi sistemàtic contra les persones gitanes.

El cap de l'Executiu ha destacat que, des del Govern, "volem posar en valor i reivindicar el paper del poble gitano a Catalunya" i "continuar treballant en termes de reconeixement i d'inclusió". Malgrat els avenços, "encara tenim un llarg camí per recórrer i per eliminar tota forma de discriminació i d'odi cap al diferent", ha dit el president.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Aragonès ha assegurat que "Catalunya és un país plural i divers, i estem orgullosos de ser-ho i de reivindicar-nos d'aquesta manera" i "ho és gràcies a les aportacions i contribucions del poble gitano que enriqueixen la societat catalana en tots els àmbits".

El president Aragonès ha conclòs l'acte agraint la presència a totes les persones i entitats, i ha assegurat que "el compromís d'aquest govern amb el poble gitano és inequívoc", i que "el poble gitano forma part de la nació catalana, sent una part essencial d'aquest nosaltres compartit".

Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge i Mestre, ha reivindicat que "la commemoració del Baró Estardipen és un exercici de memòria democràtica i un acte de desgreuge i de reparació envers les gitanes i els gitanos de Catalunya que el Govern impulsa en nom de tot el país".

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Verge també ha destacat que "de manera especial, la commemoració també vol recuperar la memòria de les dones gitanes". "Són dones 'quatre voltes rebels', perquè per ser dones, de nació i poble oprimits, i de classe baixa, han hagut de lluitar i lluiten per ser lliures de prejudicis i per la seva visibilitat, per aconseguir la llibertat i la justícia per a tot el seu poble, i pel reconeixement del feminisme gitano", ha subratllat la consellera Verge.

Per part del Govern, també hi ha estat present la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.

Commemoració del 275 aniversari del Baró Estardipen o presó general de gitanos i gitanes

La Gran Batuda va ser el primer intent d'extermini físic i cultural per part de les autoritats cap al Poble Gitano, a través de la promulgació de l'Ordre Reial per la recollida general de gitanos de 28 de juny de 1749, que donava un seguit d'instruccions per a empresonar famílies gitanes senceres per tot el territori de l'estat, amb un seguiment de la política força exhaustiu que duraria anys.

Les repercussions no s'han reconegut ni valorat mai en l'àmbit cultural i material, i va significar la separació o mort d'un número no registrat de persones gitanes, que afectaria les 12.000 persones gitanes que, segons les poques dades existents, podria haver-hi en aquell moment.

Una de les mesures del Compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya per un país lliure de racisme, dins l'apartat de Memòria democràtica, coneixement del racisme i reparació és la Commemoració del 275è aniversari de la Gran Batuda contra el Poble Gitano, recuperant la memòria de les dones gitanes.