L'excavació a la fossa del cementiri de Bellaguarda (les Garrigues) recupera les restes òssies de 15 individus de la Guerra Civil

La darrera excavació arqueològica de la Guerra Civil i el franquisme executada a Catalunya ha estat tot un èxit. L'actuació, que ha tingut lloc a l'exterior del cementiri de Bellaguarda (les Garrigues), ha permès recuperar les restes òssies de 15 individus. Es tracta de la fossa més gran oberta enguany pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. "La tasca d'exhumació de fosses implica els familiars i l'Administració; però també implica tota la societat, que pot sentir-se orgullosa de la feina rigorosa que fem", ha assegurat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

"Totesles actuacions arqueològiques que coordinem tenen un doble objectiu: d'una banda, recuperar els cossos per a inhumar-los amb dignitat; de l'altra, avançar en el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil", ha afegit.

D'acord amb les troballes arqueològiques recuperades i els testimonis orals recollits, es confirma la hipòtesi que les restes corresponen a soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, arran de l'avanç de les tropes franquistes al front del Segre, entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l'ocupació definitiva de tot Catalunya.

Tal com apunta el protocol vigent, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l'objectiu final d'identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs arqueològics sobre el terreny es van iniciar el 28 de maig i es van enllestir a finals del mes de juny. Durant aquest període, es van dur a terme dos sondejos per comprovar la presència d'enterraments al voltant del cementiri. El primer sondeig, arran del mur nord del cementiri, va ser negatiu, ja que no s'hi va localitzar cap inhumació; però el segon, al mur sud, és el que ha permès localitzar els punts d'enterrament dels soldats, orientats tots en l'eix nord-sud.

En tots els casos, es van descobrir inhumacions individuals, amb els individus ben col·locats en posició de decúbit supí. Tots portaven materials associats, sobretot relacionats amb la indumentària, compatible amb uniformes militars, com ara botons, sivelles, calçat.

Els objectes més destacables, però, son insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan (número 1), així com polseres amb la inscripció "Tetuan" i el número d'identificació. En aquest sentit, les troballes confirmen la presència a la fossa de soldats de l'exèrcit rebel procedents del Marroc, tal com havien assenyalat prèviament algunes de les fonts orals. Tanmateix, tenint en compte que no tots els individus s'han pogut relacionar amb l'exèrcit provinent del Marroc, no es pot descartar en cap cas la presència de soldats regulars o, fins i tot, republicans.

Sobre aquesta última possibilitat, una veïna del poble recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus, per senyalitzar les tombes, fet que podria indicar la presència de soldats espanyols.

A part dels materials arqueològics relacionats amb l'armament (bales i detonants de granades Lafitte) i els uniformes, també s'han recuperat objectes d'abillament (dos anells) i objectes personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d'un dels individus.

Des del punt de vista patològic, la majoria dels individus mostraven ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax -en algun cas, s'han recuperat diversos projectils impactats-, fet que podria ser compatible amb l'afusellament que plantegen també algunes de les fonts orals. No obstant això, caldrà esperar els resultats de l'estudi antropològic per tenir una valoració més clara sobre les causes de la mort i plantejar noves hipòtesis, ja que, en alguns casos, s'ha localitzat algun fragment de metralla i politraumatismes que fan possible la mort en combat.

D'altra banda, i com a singularitat, cal assenyalar que en una de les rases, de la qual es va recuperar material (dos botons i restes de calçat) i algun fragment d'os, no es va localitzar l'esquelet. Aquests indicis suggereixen que la tomba va ser exhumada, de manera curosa, en algun moment del passat, quan el cos ja estava esqueletitzat. Actualment se'n desconeixen les causes i no s'ha trobat constància d'aquesta exhumació.

Prèviament a la intervenció, la fossa del cementiri de Bellaguarda es va documentar exhaustivament en el treball "Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Garrigues, Pla d'Urgell, Urgell i Segarra (2019)", encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica.

Context històric de la fossa del cementiri de Bellaguarda

En plena Guerra Civil espanyola, el 23 de desembre de l'any 1938, es va posar en marxa l'ofensiva franquista sobre Catalunya, que es va allargar dos mesos i mig, i que va assegurar la victòria del bàndol sollevat sobre la República. L'atac de les tropes rebels per liquidar Catalunya es dugué a terme des dels caps de pont que ocupaven d'ençà de l'abril de 1938, davant de Tremp, Balaguer i Seròs. Amb l'acumulació de forces en aquests enclavaments, els franquistes trencaren les línies republicanes i avançaren amb rapidesa, amb forts combats a les Garrigues i la Noguera, i van recuperar una gran extensió de territori en qüestió de dies.

El 23 de desembre de 1938 és la data que marca l'inici de l'ofensiva franquista al front del Segre. El 29 de desembre, la 5a Divisió del Cos d'Exèrcit de Navarra ocupava la Granadella, després de duríssims combats amb la 42a Divisió republicana. La 4a Divisió franquista avançava cap a la Punta dels Sabaters, i la 12a Divisió s'apoderava de Bovera. L'endemà, el Cos d'Exèrcit va continuar progressant i, canviant la direcció d'atac, des de Bellaguarda va avançar cap a les serres de la Llena i el Montsant, que separen les comarques lleidatanes de les tarragonines. El dia 1 de gener, la 4a Divisió del Cos d'Exèrcit de Navarra va ocupar el mas d'Albagés i el vèrtex Divisa, però les forces republicanes els van aturar davant de Juncosa. La 5a Divisió, per contra, va avançar per la carretera de Bellaguarda i el tossal de les Canyes (Galitó, et al. 2006).

Més intervencions al municipi i a la comarca

Està previst que, fins a finals d'any, s'executin més intervencions al terme municipal de Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues, atès que es tracta d'una zona de combat on hi deuen haver més soldats inhumats d'exèrcit i identitat desconeguda.

De fet, recentment els arqueòlegs han intervingut, però sense èxit, la fossa coneguda com a Fossa dels Brigadistes, situada en una finca particular on, segons un veí, hi pot haver inhumat un soldat francès, membre de les Brigades Internacionals. A partir d'aquesta informació, es va dur a terme una intervenció arqueològica i es va obrir en extensió tota l'àrea assenyalada pel testimoni.

Segons les indicacions, l'enterrament es localitzava entre la torre d'electricitat i els serveis de rec instal·lats a la finca l'any 2007. Durant l'obertura del sondeig, no es va localitzar cap retall ni negatiu que indiqués la presència d'un enterrament, però sí que es va recuperar un petit conjunt de restes en posició secundària (húmer dret, fragments de tíbia i un petit fragment de crani), que han confirmat l'existència de la fossa.

En tot cas, malgrat la presència d'aquests ossos descontextualitzats, no s'ha pogut localitzar la fossa, i es considera que podria haver estat arrasada durant els treballs agrícoles i les obres d'instal·lació del rec.

Aquests treballs d'excavació han estat catalogats com a prioritaris a la programació del Pla de fosses per a 2024, el qual s'elabora anualment i marca les línies estratègiques a seguir en la gestió de l'obertura de fosses.