Ubasart aposta per convertir el garantisme republicà en un dels grans consensos de país

En una conferència al Palau Robert, la consellera adverteix dels efectes perversos del punitivismei aposta per convertir el garantisme republicà en un dels grans consensos de país La consellera de Justícia, Drets i Memòria ha afirmat també que drets civils, polítics i socials es retroalimenten: són indivisibles

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha pronunciat aquesta tarda la conferència Explorant camins d'un garantisme republicà. La sala cotxeres del Palau Robert ha acollit l'acte, que s'ha concebut com un espai de reflexió intel·lectual sobre la necessitat de blindar un garantisme republicà com a gran consens de país. En un context de canvi d'època i davant la intensificació de la pulsió punitivista, la consellera aposta per un respecte escrupolós als drets civils i socials. "Cap fractura, cap desigualtat o discriminació pot ser combatuda amb derives punitivistes ni amb una espècie de parternalisme social que desconeix les llibertats personals i la pròpia acció col·lectiva en llibertat". És aquí on Ubasart defensa el garantisme republicà entès com un equilibri capacitador de l'individu que possibilita i dona oportunitats per a la construcció de vides dignes. "Quan baixem a la política pública, observem que les apostes garantistes, en ple s. XXI, només poden ser-ho si són republicanes. O dit d'una altra manera: només poden fer-se efectives si es transita alhora una consolidació de drets socials i estratègies d'enfortiment comunitari", ha conclòs.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria com a termòmetre de l'estat del benestar

La consellera Ubasart ha argumentat que el Departament de Justícia, Drets i Memòria és un bon termòmetre de la intensitat i la qualitat de l'estat del benestar, atès que una part de les competències tenen a veure amb l'alta vulnerabilitat i l'exclusió extrema que suposa la privació de llibertat. "L'execució penal és la darrera vàlvula del sistema, és on arriben les conseqüències del fracàs de l'estat del benestar. I és, alhora, el lloc des d'on es treballa perquè hi pugui haver segones oportunitats", ha recordat.

"No hi haurà reducció de la pressió penal i penitenciària substantiva si no hi ha alhora un potent funcionament de l'estat del benestar i de les apostes comunitàries per sostenir una ciutadania social densa. I al revés, i no menys important: tota suposada millora social no ho serà en la seva complexitat si deixa en un segon terme drets i garanties. Hi ha el perill de transitar dreceres punitivistes que poden ser simples i vistoses, però amb efectes contradictoris a mig termini", ha advertit.

El garantisme republicà com a guia de la política pública del Departament

"La democràcia no és només un procediment, sinó també uns drets i garanties que s'han de preservar", ha apuntat. En aquest sentit, ha subratllat que aquesta ha estat la base sobre la qual ha definit l'acció pública del seu mandat: "El respecte pels drets i les garanties, la cura i la preocupació per l'extensió punitiva ha acompanyat l'acció pública en els diferents àmbits d'actuació durant el mandat: en execució penal, administració de justícia, memòria democràtica i codificació de dret civil propi".

En aquest sentit, la consellera n'ha destacat diferents exemples. D'una banda, seguint les recomanacions dels organismes internacionals i associacions de drets humans, s'ha treballat per avançar cap a l'objectiu de contencions mecàniques zero als centres penitenciaris. En aquest sentit, el Departament ha desplegat diferents actuacions: generals (programes i mesures per millorar el clima social i el benestar emocional als centres) i específiques (formació, anàlisi d'alternatives de desescalada, conjuntament amb salut, i instruccions clares als equips directius sobre la minimització d'aquestes actuacions). Gràcies a tot plegat, entre el maig del 2023 i el maig del 2024, el nombre de contencions s'ha reduït en un 73 %.

En paral·lel, el Departament ha impulsat l'Estratègia Nacional d'Obertalitat Penitenciària amb l'objectiu d'augmentar el medi obert en l'execució de la pena -fomentant les llibertats provisionals, els tercers graus i les sortides progressives-, així com el de reduir el nombre de persones privades de llibertat en situació preventiva. Destaquen el Pla pilot de polseres per evitar la presó provisional, la modificació del protocol de classificació inicial (CIMO), l'impuls de les mesures penals alternatives o l'augment de places a les unitats dependents. La consellera ha recordat que un 42 % de la població penitenciària -3.700 persones aproximadament- es troba en situació de presó provisional o bé complint penes inferiors a dos anys; és a dir, per delictes lleus. En aquest sentit, el percentatge de tercers graus ha passat del 21 % quan l'equip Ubasart va arribar al Departament, al 26 %.

Un altre exemple és la línia de treball impulsada en l'àmbit de la memòria democràtica, on s'ha avançat sobre els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició a través d'un ampli ventall d'accions: recerca històrica, commemoració, homenatge, patrimonialització d'espais de memòria, resignificació d'espais de repressió, dignificació de llocs d'inhumació, exhumació de fosses i, com a activitat nuclear, l'educació i la sensibilització.

D'altra banda, la consellera ha destacat l'aposta per la justícia restaurativa i la gestió alternativa de conflictes com a base d'un canvi cultural que ha de ser transversal i arribar al conjunt de la societat. També ha posat com a exemple, per avançar en la millora del sistema de justícia, la col·laboració institucional transitada, entre altres, amb l'Observatori Català de la Justícia.

L'aposta pel garantisme republicà com a nou consens de país

En el marc de la conferència la consellera ha reclamat una major atenció política, comunicativa i ciutadana cap a un Departament del qual depèn, en part, el funcionament de l'estat democràtic i de dret. "Un país com Catalunya que en ple s. XXI i al cor d'Europa ha viscut un conflicte polític amb una important derivada punitiva, que fins i tot ha portat a líders polítics a la presó o a l'exili, hauria de ser enormement sensible a les temàtiques que es tracten. Un país que ha estat anys amb una esfera pública bolcada a deliberar sobre el conflicte, el paper dels tribunals, el delicte, el càstig o la presó hauria de posar al centre els àmbits tractats per la conselleria", ha etzibat.

Carles Mundó destaca el perfil acadèmic de la consellera Ubasart

L'exconseller de Justícia, Carles Mundó, ha presentat la consellera. Durant la seva intervenció ha destacat que "Gemma Ubasart abans de consellera és professora" i ha remarcat que "ha aconseguit posar al servei de la política el coneixement de l'acadèmia: l'anàlisi, exigència i coneixement del món acadèmic que s'ha vist reflectit en les polítiques que ha desenvolupat".

Mundó ha recordat que va conèixer Ubasart perquè el va convidar a una conferència a la universitat en l'època en què ell ocupava el càrrec de conseller de Justícia. Des d'aquell moment han compartit reflexions des de diferents rols i responsabilitats. En aquest sentit, ha compartit la riquesa del Departament de Justícia: "pot semblar un departament gris, però aquesta visió canvia quan es coneix en profunditat i descobreixes que és un departament social que dona servei a les empreses i societat i que té un impacte notable".

Recupera la ponència de la consellera aquí: https://hdl.handle.net/20.500.14226/1576