La Generalitat reitera la necessària reforma de la llei d'estrangeria per atendre les necessitats de Catalunya en l'acollida dels joves migrants sols

La llei que proposa el govern espanyol a través del Ministerio de Política Territorial sobre el sistema de distribució dels joves migrants sols no dona una resposta adequada a les circumstàncies amb què es troba la Generalitat a l'hora de gestionar aquesta qüestió. Per això, el govern català continuarà negociant les esmenes que proposa al text del govern espanyol que, ara per ara, no té en compte la singularitat de Catalunya en l'acollida d'aquestes persones. "Reconeixem la singularitat de Canàries, Ceuta i Melilla en l'acollida dels joves migrants sols, però reclamem que també es tingui en compte la situació de Catalunya, ja que durant aquest any ja s'han acollit gairebé 1.500 joves i en cap moment hem comptat amb el suport de l'Estat espanyol", ha manifestat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, a la sortida de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència celebrada avui a les Canàries. "No només hi ha sobreocupació en aquestes tres comunitats autònomes: a Catalunya hem passat de vora 800 places l'any 2017 per acollir els joves migrants sols a unes 4.000 que tenim operatives actualment. Al sistema de protecció a la infància hi ha actualment prop de 7.000 joves migrants sols, uns 4.000 dels quals majors de 18 anys. Hem acollit i volem continuar sent terra d'acollida, però ni ho podem fer sols ni volem fer-ho sense els suficients recursos ni la suficient planificació", ha afegit Campuzano, que ha assistit a la trobada acompanyat de la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

El Govern va enviar la setmana passada una sèrie de propostes per al decret llei per la proposta de reforma de la llei d'estrangeria amb l'objectiu que es tingui en compte l'esforç real de Catalunya en aquesta qüestió i fos vàlida, també, per les altres comunitats autònomes. La proposta demanava que es tingués en compte la sobreocupació de les diferents comunitats autònomes així com el temps d'estada dels joves i els recursos disponibles en el sistema amb l'objectiu de garantir un repartiment just i equilibrat. Es proposava que cada territori reservés un mínim d'un 25% de les seves places d'atenció a la infància a l'acollida d'aquests joves, existint sobreocupació quan se superi el 150% en el cas de Canàries, Ceuta i Melilla, i del 175% en la resta de territoris. Així mateix, també se sol·licitava que el trasllat dels joves es realitzi un cop estigui acreditada la seva minoria d'edat, no abans, i que es respectin les competències catalanes exclusives en matèria d'infància. Tot, acompanyat d'un finançament per part de l'Estat que no ha existit mai i que havia de ser d'acord amb uns criteris transparents i clars basats en l'ocupació -ordinària i extraordinària- existent, segons informació actualitzada facilitada per cadascun dels territoris. També que aquells que assumeixin l'acompanyament dels joves més enllà dels 18 anys, com és el cas de Catalunya, rebin finançament addicional per poder atendre'ls amb totes les garanties i facilitar el seu procés d'integració.

Una proposta de repartiment que no s'ajusta a la realitat

Sobre la proposta de repartiment que fa el govern espanyol, Campuzano ha assegurat que "ens hem abstingut en la votació perquè no s'ajusta a la realitat catalana: al sistema de protecció de la infància hi tenim acollits 2.369 joves migrants sols menors d'edat, però el Ministeri tan sols en comptabilitza 1.417. Fins que les xifres amb què es treballi no siguin les reals no podem avalar cap proposta de repartiment. L'actual proposta dels 31 és una mostra del grau de desconeixement que, volgudament, tenen de la realitat catalana i del descontrol dels fluxos migratoris que tenen com a Estat. I aquesta situació fa molt difícil l'acollida amb garanties que voldríem fer".

Sense grup de treball per millorar la gestió de l'atenció

D'altra banda, el conseller de Drets Socials ha lamentat la no creació del grup de treball que havia de millorar la gestió de l'atenció dels joves migrants sols i que des de Catalunya es proposava per abordar les polítiques de coordinació, planificació, informació i fons per donar l'atenció necessària a aquests joves.

Les dades catalanes d'atenció a joves migrants sols

Catalunya, a través del sistema de protecció a la infància de la Generalitat, ha atès des del 2017 més de 14.000 joves menors d'edat. L'any passat van entrar al sistema més de 2.300 menors i, aquesta primera meitat de l'any, gairebé 1.500 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7.000 joves, entre ells més de 4.000 de més de 18 anys que continuen sent atesos fins als 21 anys per garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Per fer possible l'atenció d'aquests nois i noies s'han creat i finançat milers de places, passant d'unes 800 (2017) a prop de 4.000 (2024). Aquestes xifres posen de manifest que el sistema català de protecció a la infància no només està sobre ocupat, sinó que el Govern de la Generalitat ha hagut de dur a terme una feina ingent per quadruplicar les places i finançar-les. A més, és important destacar l'esforç de l'Administració catalana en l'acompanyament de joves extutelats, entre els 18 i els 21 anys. Catalunya és pionera i referent en aquest àmbit i un dels pocs territoris de l'Estat espanyol que disposa d'un servei d'aquestes característiques.