Més d'una vuitantena de docents d'arreu de Catalunya comparteixen experiències didàctiques sobre memòria democràtica a les aules
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
·El Memorial Democràtic i el Departament d'Educació organitzen una jornada adreçada al professorat que enguany ha incorporat temes de memòria al currículum educatiu·És la desena edició d'aquesta iniciativa, l'objectiu de la qual és permetre a la comunitat educativa compartir eines i recursos pedagògics, facilitar sinergies i intercanviar metodologies
Més d'una vuitantena de professionals procedents de tot el país i de diferents perfils acadèmics ‒mestres de secundària i batxillerat, instructors de cicles formatius, professors d'escoles d'adults o representants d'entitats memorialistes‒ han participat aquest matí a la X Jornada d'Experiències Didàctiques de Memòria i Història. Es tracta d'una trobada que coordina anualment el Memorial Democràtic amb el Departament d'Educació a fi que el professorat català pugui compartir experiències i investigacions relacionades amb el tema de la memòria al final de cada curs escolar.
En aquest sentit, la jornada permet compartir eines i recursos pedagògics, facilitar sinergies i intercanviar metodologies entre els diversos membres de la comunitat educativa. "El sistema educatiu no només ha d'ensenyar matemàtiques, història o llengua, sinó que també té la missió de formar ciutadans crítics, lliures i demòcrates", ha assegurat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, encarregada de presidir la jornada.
Així mateix, ha emfatitzat la importància de consolidar el binomi memòria i educació: "Tenim el deure moral i polític de continuar estimulant instruments pedagògics que serveixin per enfortir la nostra consciència democràtica". D'altra banda, la consellera ha agraït també a tots els participants "el ferm compromís" que aquests mantenen a l'hora de "sensibilitzar i conscienciar" el jovent, que no ha viscut el període històric que inclou la memòria democràtica (1931-1980).
Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font i Agulló, ha destacat que "el treball de producció de memòria democràtica ha d'abastar el conjunt de cicles educatius incloent una visió plural, ètica i participada", que posi en diàleg "la memòria del moviment obrer, feminista, veïnal, republicà, i de les lluites polítiques i socials que ens han permès avançar en drets i llibertats".
La jornada s'ha dividit en dos eixos centrals. El primer ha consistit a fer balanç i explicar alguns dels projectes més destacats executats durant el curs 2023 i 2024, a càrrec dels mateixos docents que els han impartit. Hi ha destacat, per exemple, la conferència "Els refugis durant la guerra. El refugi del Pau Vila", de David Palacios, de l'Institut Pau Vila (Sabadell).
El segon eix ha servit per presentar i donar a conèixer als assistents propostes educatives per a l'any vinent. N'és una el Projecte WIRE, que neix amb l'objectiu de situar el paper de les dones, com a agents i víctimes, al centre de les narratives històriques actuals; o la iniciativa Testimonis a l'aula, el valor de la qual rau en el fet que els alumnes escoltin en primera persona i a través de relats personals alguns dels fets més rellevants de la nostra història contemporània, com el de l'ex-pres polític Carles Vallejo o la militant feminista Isabel Alonso.
Finalment, i d'acord amb els organitzadors de la jornada, la representació territorial és un element cabdal per crear xarxa. Per això, entre els diversos participants, hi han destacat nombrosos membres dels grups de treball del Departament d'Educació i el Memorial Democràtic (també coneguts com a Grups DEMD) de les Terres de l'Ebre, Lleida, l'Alt Empordà, Tarragona, el Bages, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, la Vall d'Aro, Girona, el Baix Llobregat, el Pallars, el Vallès Oriental i el Garraf.
Novetats del programa educatiu del Memorial Democràtic: divulgar el llegat històric de Salvador Puig Antich
En el marc de la jornada, els tècnics del Memorial Democràtic han avançat algunes de les novetats que inclourà el programa educatiu de la institució per al curs 2024-2025. La més notòria de totes és la incorporació de la figura de Salvador Puig Antich a la iniciativa Testimonis a l'aula.
De la mà del periodista Jordi Panyella, el Memorial Democràtic proposa així una immersió a la història del jove Puig Antich, convertit avui per a molts en un símbol de l'antifeixisme. Aquesta acció forma part de tota un seguit d'actes i activitats culturals obertes a la ciutadania que el Govern de la Generalitat ha organitzat enguany per commemorar i difondre la memòria de Puig Antich, executat ara fa 50 anys.
El dossier complet del programa educatiu del Memorial Democràtic, d'accés lliure, es publicarà i s'enviarà properament a les escoles i instituts del país.
Visita guiada a l'exposició "Per què la guerra?"
A manera de cloenda ha tingut lloc una visita guiada per l'exposició "Per què la guerra?" a El Born, Centre de Cultura i Memòria, emplaçament on s'ha celebrat la jornada, amb l'artista internacional Francesc Torres. La mostra, que es podrà visitar fins al 29 de setembre, planteja un aproximació al fenomen polièdric que suposa el bel·licisme. A través de la mirada de diversos artistes contemporanis, es convida l'espectador a reflexionar sobre les conseqüències humanes i socials d'aquesta mena de conflictes.
