El Govern recorda i reivindica la memòria republicana dels centenars d'ebrencs morts i afusellats pel franquisme a l'antiga presó de Pilats

Morts per malaltia o afusellats, més de dos-cents ebrencs van patir les conseqüències més cruentes de la repressió franquista a les instal·lacions de l'antiga presó de Pilats, a TarragonaEl cementiri municipal de la ciutat ha acollit avui un sentit homenatge que, encapçalat per la consellera Ubasart, ha comptat amb la participació activa de diversos familiars d'algunes de les víctimes'El seu és un llegat imprescindible per entendre la història recent del país, així com la tradició republicana a Catalunya, que avui i sempre reivindicarem', ha reblat la consellera

En memòria a les centenars de víctimes ebrenques mortes a l'antiga presó de Pilats, a Tarragona, a causa de la repressió franquista, el Govern de la Generalitat ha celebrat aquest matí una jornada d'homenatge al cementiri municipal de la ciutat. Es va triar aquest espai per raons de memòria democràtica, atès que al cementiri hi ha soterrades diverses fosses comunes amb les restes òssies de moltes d'aquestes víctimes. 'El seu és un llegat imprescindible per entendre la història recent del país, així com la tradició republicana a Catalunya, que avui i sempre reivindicarem', ha dit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, encarregada d'encapçalar l'homenatge.

En xifres totals, són 233 els ebrencs empresonats que van morir afusellats, o bé, per malaltia, a les instal·lacions del centre penitenciari, entre el període de 1939 i 1943. Totes elles eren originàries de prop d'una cinquantena de municipis de les Terres de l'Ebre. Per recordar a cadascun d'ells, s'han llegit en veu alta tots els noms i s'ha ofert una ofrena floral davant el grup escultòric Dignitat, construït en record de la memòria a les víctimes de la repressió franquista a la ciutat.

En el marc de l'acte, la consellera ha reconegut la participació i bona acollida dels assistents: 'familiars, associacions memorialistes, membres de la societat civil i institucions ens reunim avui per recordar que les democràcies més avançades homenatgen a les persones que van lluitar pels drets i les llibertats dels quals en gaudim avui'. A més, ha afegit el 'compromís moral i polític' que manté el Govern amb els principis internacionals del 'dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició". Finalment, Ubasart també ha emplaçat a 'seguir avançant en l'aplicació de polítiques públiques en matèria de memòria democràtica'.

Per la seva banda, els familiars, que avui han estat protagonistes, han expressat la voluntat de continuar difonent la vida dels seus avantpassats. En paraules de Maite Pastor Nolla, neta de Joan Pastor Torta, afusellat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona i inhumat a la fossa del cementiri, 'explicarem aquí i arreu qui van ser els nostres avis, per què van lluitar i quins son els perills del feixisme'.

Un homenatge integrat a una actuació global

L'homenatge d'aquest matí forma part de tota una sèrie d'actuacions que, impulsades per la Direcció General de Memòria Democràtica i els Serveis Territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria a les Terres de l'Ebre, tenen com a objectiu rememorar les prop de 350 persones ebrenques mortes a les presons franquistes, incloent els quatre alcaldes de les Terres de l'Ebre afusellats pel franquisme (originaris de Xerta, Tortosa, Gandesa i l'Aldea).

Per tot, es tracta del primer homenatge global als ebrencs víctimes del règim. El fonament científic és la tesi doctoral de Francesc Xavier Tolosana Les víctimes ebrenques mortes a les presons franquistes (1938-1948), que ha investigat els procediments falsaris dels tribunals militars franquistes que van portar totes aquestes persones a la mort i a ser enterrades a fosses comunes de Vinaròs, Tarragona, Lleida o Barcelona, entre d'altres indrets.

En aquest sentit, el fet que l'estudi se circumscrigui a la repressió a les Terres de l'Ebre permet, per una banda, conèixer millor la història del territori, i, per l'altra, tenir una mostra representativa de les conseqüències directes d'uns fets històrics que van succeir arreu de Catalunya.