Drets Socials estima que s'han de crear 47.000 places noves finançades públicament fins 2040 per atendre les necessitats socials
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
La primera planificació territorial de places públiques té en compte les projeccions demogràfiques, el parc de places actual i les llistes d'esperaLa previsió té per objectius cercar l'equitat territorial i acabar amb les llistes d'accés als serveis residencials i d'atenció diürnaEl document és un punt de partida per orientar les polítiques del Govern i es compartirà amb el conjunt d'agents que formen el sistema català de protecció social
Drets Socials ha elaborat per primer cop una planificació territorial dels serveis residencials i d'atenció diürna amb horitzó 2030 i 2040. El document, que es presentarà les properes setmanes, dona resposta a un dels principals compromisos que va assumir l'equip del Departament durant aquesta legislatura. Es tracta d'un punt de partida que es compartirà amb els agents del sistema de protecció social.
La finalitat de l'informe és dissenyar, amb criteris objectius, la creació de places per atendre gent gran, persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental, les drogoaddiccions i persones amb VIH-Sida. En aquest sentit, perquè l'any 2040 tothom que formi part d'algun d'aquests grups estigui atès per l'administració de la Generalitat de Catalunya, el parc de places públiques haurà hagut de créixer en 47.000 places. Així, tenint en compte el nombre actual de serveis, l'any 2040 Catalunya hauria d'arribar a superar les 123.000 places amb finançament públic.
Pel que fa a col·lectius, les projeccions demogràfiques apunten que caldrà crear gairebé 35.000 places per a gent gran, entre centres residencials i d'atenció diürna, fins arribar a les 87.000 places amb finançament públic. També s'estima que caldrà incrementar en més de 8.000 les places en recursos d'atenció a persones amb discapacitat fins assolir les 27.000 places. La planificació preveu sumar 2.600 places en l'àmbit de la salut mental, 650 per drogoaddiccions i unes 250 per atendre persones amb VIH-Sida amb necessitats socials.
Per fer front a aquest increment progressiu de la xarxa pública es calcula que serà necessària una despesa anual per part de la Generalitat de Catalunya d'uns 600 M€ fins el 2030. De cara a 2040, la partida s'hauria d'incrementar en 280 M€ més. Cal remarcar que la despesa està calculada en base a les tarifes i costos actuals i, per tant, no té en compte la inflació ni possibles futurs increments de tarifes.
La planificació a llarg termini és el punt de partida per establir un marc de referència que ajudi a orientar les polítiques del Govern, així com a prioritzar les inversions en aquest àmbit, tant les que faci la Generalitat, com els ens locals, el tercer sector o la resta d'agents que conformen el sistema català de protecció social. L'informe persegueix també igualar les ràtios de cobertura entre serveis i eliminar les diferències entre vegueries o àrees bàsiques de serveis socials pel que fa a l'atenció de gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental.
Com s'ha elaborat la planificació 2030-2040?
A banda de tenir en compte la situació de places actual, la planificació s'ha basat també en les projeccions demogràfiques (escenaris de l'Idescat per a persones adultes i majors de 65 anys) i les ràtios de persones amb graus de dependència, discapacitat i prevalença de trastorns mentals, addiccions i VIH-sida.
Per primer cop també s'han calculat les necessitats tenint en consideració les llistes d'accés a aquests recursos. En aquest sentit, la planificació fins a 2030 s'ha fet pensant en eixugar les llistes d'espera actuals i futures.
