L'excavació a la fossa de l'ermita del Remei a Flix, la més gran oberta el 2023, recupera les restes òssies de prop de 60 individus
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
Les restes estarien associades a un hospital de campanya republicà, tal com ho evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en els individus exhumats"No només recuperem cossos que podrem reinhumar amb dignitat; també fem avançar el coneixement científic sobre aquest període històric", ha assenyalat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses
La fossa de l'ermita del Remei, al municipi de Flix (Ribera d'Ebre), és la més gran exhumada el 2023 a Catalunya. El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat les restes òssies d'un total de 57 individus. Atès el gran nombre d'exhumacions, l'equip arqueològic ha trigat més de cinc mesos a executar els treballs d'excavació, els quals es van fer entre setembre de l'any passat i gener de 2024.
D'acord amb les troballes arqueològiques i els testimonis orals, tot apunta que la fossa estaria vinculada a un hospital de campanya republicà ubicat a l'ermita, tal com evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en la majoria dels individus exhumats. A més, també s'han localitzat múltiples abocaments de material mèdic que, dipositats al costat dels cossos, contenien elements com fèrules de Kramer, restes de guix o diferents tipus de vials.
"No només recuperem cossos que podrem reinhumar amb dignitat; també fem avançar el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil", ha destacat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. En aquest sentit, ha subratllat també que "aquest tipus d'excavació ens aporta informació molt valuosa sobre la vida quotidiana dels soldats i la sanitat de l'època". "Cada excavació, recerca i investigació científica fa palès el compromís del Govern amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició", ha afegit.
Actualment, s'estan fent estudis antropològics i genètics de les restes, amb l'objectiu final de saber-ne la identitat i poder-les retornar a les famílies inscrites al Cens de persones desaparegudes i adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
Descoberta de la fossa i estudi de recerca
La localització de la fossa de l'ermita del Remei va ser fortuïta: uns infants que jugaven amb pales i cubells de platja van trobar les primeres restes en un bancal proper el març de 2013. Les restes les van recuperar agents del cos dels Mossos d'Esquadra. Arran de la descoberta, es va precintar el recinte i el lloc d'exhumació es va cobrir amb una planxa de ferro per evitar que es malmetés.
Paral·lelament, la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar una investigació històrica amb la voluntat de determinar l'origen de les restes. De fet, fins en aquell moment, no es disposava de cap referència documental sobre l'existència d'una possible fossa al voltant de l'ermita del Remei.
Gràcies a la recerca, es va recuperar el testimoniatge oral d'una veïna flixanca, la qual va explicar que l'ermita del Remei va servir com a hospital de campanya per a les tropes republicanes. A més, també va afirmar que ella mateixa havia exercit d'infermera i que tots els soldats que morien a l'hospital eren enterrats a les feixes properes a l'ermita, just on es van produir les primeres troballes.
L'organització i l'àmbit cronològic del funcionament de l'hospital està estretament relacionat amb la batalla de l'Ebre (25 de juliol-16 de novembre de 1938). A nivell més concret, es consideren dues hipòtesis:
La primera suggereix que l'hospital fos operatiu en els moments inicials del pas de l'Ebre a finals de juliol de 1938. Possiblement, l'hospital estava vinculat al servei sanitari de la 3a Divisió republicana, unitat que creuà el riu pel sector de Flix i atengué els combatents d'aquesta zona. L'establiment estava situat en la ruta d'evacuació sanitària del XV Cos d'Exèrcit, i degué evacuar els ferits per la carretera de la Palma d'Ebre cap a l'hospital de campanya d'aquest cos ubicat a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset.
D'altra banda, la segona hipòtesi implica que l'equipament sanitari va funcionar a la darrera fase de la batalla de l'Ebre, el novembre de 1938, en l'àmbit de la sanitat de la 35 Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del Mas del Senyor de Bovera.
