Ubasart trasllada a Bolaños la necessitat de crear 50 nous òrgans judicials a Catalunya en el termini de dos anys
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria també ha compartit l'aposta per reforçar la figura dels jutges de pau i mantenir les funcions de conciliació
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha traslladat al ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, la urgent necessitat de crear una cinquantena de nous jutjats a Catalunya en els propers dos anys i l'aposta per mantenir les funcions de conciliació dels jutges de pau i reforçar les funcions. Ha estat en el marc d'una reunió a La Moncloa en la qual també s'han abordat altres qüestions d'interès comú.
Ubasart ha recordat a Bolaños que Catalunya té un dèficit crònic de jutges i magistrats, tal com palesen les últimes dades estadístiques oficials. Mentre que la mitjana estatal se situa en 11,6 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, a Catalunya la ràtio és de 10,9. De la xifra es conclou que a Catalunya en caldrien 55 més per equiparar-nos a la resta de l'Estat. Davant d'aquest greuge comparatiu, la consellera de Justícia ha reclamat que és urgent per al bon funcionament de la justícia a Catalunya reduir amb urgència aquesta diferència, i, en aquest sentit, ha reiterat la proposta de mínims: la creació de 50 noves unitats en dos anys, 25 per al 2024 i 25 més per al 2025. Aquesta seria la principal acció de la proposta d'acció específica per, com a mínim, situar Catalunya en la mitjana estatal i alleujar alguna de les situacions més dramàtiques. La consellera ha subratllat que aquesta proposta també està avalada tant pel Govern com per l'Observatori Català de la Justícia amb presència de representants del poder judicial i altres actors jurídics.
Un altre dels temes que s'han abordat són els reptes i oportunitats que afronta actualment l'Administració de justícia a Catalunya. L'accent s'ha posat, molt especialment, en les possibilitats derivades de la digitalització. L'objectiu compartit és que els processos judicials s'agilitzin i així poder oferir un servei públic de la justícia de qualitat: modern, avançat i proper.
Aposta per reforçar les funcions de conciliació del jutge de pau
Un dels grans reptes amb què treballa el Ministeri és la reorganització judicial, com per exemple la reconversió dels jutjats unipersonals en tribunals d'instància. El Departament de Justícia, Drets i Memòria veu en aquest projecte una finestra d'oportunitats per agilitzar les funcions jurisdiccionals i les tasques de suport judicial. D'altra banda, també s'ha parlat sobre els jutges de pau. En aquest punt, Ubasart ha defensat davant el Ministre les particularitats de la justícia de pau a Catalunya: una figura amb molta tradició, present a prop de 900 municipis i que assumeix unes funcions de conciliació entre els veïns que contribueixen, d'una banda, al foment de la pau social i d'un canvi en la manera d'entendre la resolució dels conflictes; i, de l'altra, a la descongestió dels jutjats.
Ubasart ha recordat que Catalunya té competències estatutàries en justícia de pau, i ha demanat al ministre potenciar el rol com a agent de conciliació i trobar un marc legal per fer encaixar aquesta figura amb les particularitats de Catalunya.
