La comissió territorial de la Taula Nacional de l'Aigua a les Terres de l'Ebre recull més d'una seixantena de propostes per millorar la gestió dels recursos hídrics
La segona sessió, de caràcter tècnic, ha comptat amb representants d'entitats i institucions implicades en la gestió de l'aigua
Aquest dimarts, 20 de febrer, ha tingut lloc la segona reunió de la comissió territorial de la Taula Nacional de l'Aigua a les Terres de l'Ebre, que ha recollit més d'una seixantena de propostes de representants institucionals, socials i econòmics per millorar la gestió dels recursos hídrics al territori.
Aquesta sessió, de caràcter tècnic, ha consistit en la formació de dos grups de treball per posar en comú les propostes dels membres de la comissió. Algunes de les propostes recollides han sigut: revisar i substituir les canonades i canalitzacions en mal estat dels municipis; modernitzar els regadius i fer-los més eficients; regular l'ús de l'aigua potable per altres usos; augmentar el reaprofitament de l'aigua fent, entre altres actuacions, dipòsits per recollir l'aigua de la pluja en equipaments, edificis i indústries i regulant l'obra nova per augmentar el reaprofitament de l'aigua i un ús eficient; fer pedagogia per conscienciar la ciutadania sobre el consum de l'aigua i destacant que es tracta d'un bé escàs; assegurar un cabal ecològic per al Delta de l'Ebre; forçar la participació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) en òrgans com la Taula Nacional de l'Aigua; que òrgans com la Taula Nacional de l'Aigua siguin permanents i no només es convoquin en episodis de sequera; augmentar la recerca; més concertació territorial i coordinació; dissenyar un pla que optimitzi la gestió forestal; una transició agroalimentària per adaptar conreus i fer-los més resistents.
Encapçalada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, han estat convocats agents institucionals, socials i econòmics: Cambres de Comerç de Tortosa i Reus, Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), PIMEC, les Comunitats de Regants de la Dreta de l'Ebre, l'Esquerra de l'Ebre, de la Terra Alta i del Xerta-Sénia, les organitzacions sindicals UGT, CCOO, USOC, Unió de Pagesos (UP) i JARC, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'IRTA, l'Observatori de l'Ebre, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i SEO-Bird Life.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó Fernandez, ha agraït la participació en aquesta segona sessió i ha recordat que aborden debats "necessaris i que han de transcendir la gestió de la sequera", destacant l'aposta del Govern "per aprofitar molt millor el cicle de l'aigua amb la dessalinització, la regeneració i la potabilització".
En total, hi ha tres sessions previstes. Després de la primera, l'octubre passat, i la d'avui, la darrera està prevista al segon trimestre del 2024, per definir les conclusions que s'elevaran a la Taula Nacional de l'Aigua.
Taula Nacional de l'Aigua
La Taula Nacional de l'Aigua té com a objectiu esdevenir un espai de diàleg i concertació sobre les polítiques de l'aigua, en què són representats els diferents usos i agents implicats.
Els objectius de la Taula es focalitzaran en l'anàlisi de les dades i les possibles alternatives per avançar en la millora de l'estat dels ecosistemes hídrics, els cabals ambientals i la biodiversitat, garantir l'aigua per als diferents usos, i reduir el dèficit hídric i millorar la resiliència del país davant l'impacte del canvi climàtic.
La Taula Nacional de l'Aigua està integrada per una representació reduïda dels diferents agents implicats a fi que sigui àgil i operativa en el seu funcionament, per bé que es constitueixen taules sectorials específiques obertes a les entitats i associacions dels sectors implicats com ara els serveis d'abastament municipal d'aigua (Cicle urbà), agricultura, ramaderia, usos industrials, energia, turisme, usos lúdics, recerca i innovació medi ambient i biodiversitat.
20 febrer 2024
