Institucions i agents econòmics i socials aposten perquè la formació professional dels propers anys a les Terres de Lleida incideixi en la bioeconomia circular

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

"Les institucions i agents econòmics i socials que integren el grup de treball G-10 de les Terres de Lleida tenim clar que la transformació econòmica de la vegueria ha d'anar necessàriament lligada a una formació professional que s'orienti cap a l'àmbit de la bioeconomia circular i el sector agroalimentari". Així ho ha manifestat la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, en el transcurs de la presentació als agents econòmics i socials i a representants locals i comarcals de Lleida de l'Informe general de Prospectiva 2023-2026, que ha de servir per una planificació eficient dels serveis bàsics del Sistema FPCAT en els propers anys en funció dels perfils que seran més demandats.

Bergés ha afirmat que les Terres de Lleida han fet "una aposta per encapçalar el desenvolupament de la bioeconomia com a objectiu estratègic del país, amb projectes que ja han començat donar les primeres passes, en el marc del pol català de biotecnologies i bioproductes, BIOHUB CAT, amb suport del Govern". Per assolir aquest repte, ha dit, és "del tot necessari" comptar amb treballadors i treballadores amb formació de qualitat en aquesta matèria al voltant, per exemple, de la digitalització i les energies renovables". Tot plegat, ha afegit, sense desatendre l'excel·lència de la formació en altres famílies professionals en què es preveu alta demanda com són la salut i els serveis a la comunitat o l'àmbit politècnic (industrial, instal·lacions, manteniment, etc.).

Per la seva banda, el president executiu de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, Fabian Mohedano, ha explicat que aquest ens ja treballa en el mapa de centres de la formació professional 2035, en col·laboració amb els agents econòmics i socials dels territoris de Catalunya. Aquest mapa té l'objectiu d'establir, en concertació amb els sectors i territoris, la xarxa dels futurs centres de formació professional integrada i establir els centres especialitzats i altament tecnificats de referència per als diferents sectors productius i per a tots els indrets del país. Segons Mohedano, aquest procediment representa un "canvi de paradigma", perquè "pretén dissenyar el futur de la formació professional en base a l'anàlisi de l'oferta formativa i de les demandes del teixit productiu, atenent a indicadors de mercat de treball". Mohedano ha assenyalat que del que es tracta és de "reduir la distància que hi ha entre el que necessiten les empreses i allò en què estem formant".

L'Informe general de Prospectiva 2023-2026 que avui s'ha presentat a Lleida serà un punt de partida per a l'elaboració del mapa de centres de la formació professional 2035. Mohedano ha apuntat que aquest informe ha detectat, en el conjunt del país, que, hi ha famílies professionals amb plena ocupació de places als centres que no satisfà l'oferta de treball, com són els casos de la informàtica, la digitalització, la salut i els serveis a la comunitat; altres famílies professionals que, tot i haver-hi molt oferta de treball, presenten poca matriculació, principalment en els estudis del ram industrial (instal·lació, manteniment, fabricació mecànica, construcció, etc.); i un altre grup en què s'hi estan formant més persones de les que necessita el mercat de treball. Per tot això, el president de l'Agència FPCAT ha dit que cal reorientar, incentivar i estabilitzar les opcions de formació, segons els casos, i també segons les necessitats i oportunitats específiques de cada territori, com és el cas de la bioeconomia a les terres de Lleida. Mohedano ha subratllat les possibilitats que ofereix el marge del 40% d'adaptació dels currículums.