Finalitzen les obres de restauració de l'església de Sant Llorenç de Lleida

Les obres de restauració de Sant Llorenç de Lleida finalitzen després de 10 mesos, deixant el monument en condicions òptimes de seguretat. Els treballs realitzats també permetran que la ciutadania el pugui gaudir amb tota la seva plenitud.

Aquesta restauració és una de les més importants que s'estan realitzant arreu del país en el marc del Programa Temps de Gòtic, el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa", al qual se suma, en aquest cas, el Bisbat de Lleida, titular del monument. Ha tingut una inversió de 975.000 milions d'euros. 

Aquest matí, la consellera Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Duran, de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i del bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, ha visitat les obres.

La consellera de Cultura ha dit que "avui és un dia important, eren unes obres molt esperades", i han estat possible "gràcies un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" i, en aquest cas també, el Bisbat de Lleida". "Agraïm l'ajut i la complicitat d'aquests actors per protegir el nostre patrimoni", ha subratllat al consellera.

Garriga ha afirmat que "Sant Llorenç és un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Lleida, una icona de gran valor arquitectònic i històric, la qual cosa ja és prou important.Però Sant Llorenç és alhora un espai de trobada, una fita que té un impacte urbà i social clau entre els veïns i els visitants de la ciutat", ha reblat. 

Per la seva banda, la directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Durán, ha dit que "una de les línies estratègiques de la Fundació "la Caixa" és la divulgació de la cultura, conscients que és un pilar essencial pel benestar de les persones i pel creixement de la societat. D'aquí la importància de la conservació del patrimoni com a forma de divulgar la cultura i apropar-la al públic".

L'església de Sant Llorenç màrtir és una de les joies arquitectòniques més apreciades de la ciutat de Lleida, juntament de l'antiga catedral, coneguda com la Seu Vella (segles XIII-XV). S'ha actuat de manera integral en el conjunt de l'església, tant a l'interior com a l'exterior, segons projecte redactat pels arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. S'han consolidat estructures arquitectòniques, rehabilitant cobertes, entre altres, per tal que el monument torni a lluir en la seva esplendor i es garanteixi la seva futura conservació.

La consolidació d'elements amb patologies estructurals s'ha centrat en 3 zones: La zona del nàrtex de la façana sud, els murs de la façana nord en la zona est (capelles) i la façana oest de la sagristia on hi havia algunes esquerdes i desploms, de manera que s'ha fet una intervenció basada principalment en cosits estructurals i rejuntats o reomplerts de morter de calç.En la intervenció de la zona del nàrtex ha estat necessària la intervenció de professionals de la conservació i restauració per al cosit d'esquerdes en les traceries, la retirada de les mènsules metàl·liques i els treballs d'acabat pertinents en aquests punts.

A l'interior de l'església de Sant Llorenç s'han dut a terme actuacions de conservació i restauració al retaule de Santa Úrsula i a totes les voltes i paraments. Pel que fa a voltes i paraments, que s'estaven degradant, s'ha efectuat una neteja prèvia, una consolidació superficial i s'han rejuntat els carreus amb morter de calç. Aquesta consolidació ha inclòs el grapat d'algunes esquerdes i de subjecció de peces de pedra que presentaven risc de despreniment. 

L'interior de Sant Llorenç guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb obres entre les quals destaquen els retaules de pedra del segle XIV, de Sant Llorenç, de Santa Llúcia, de Sant Pere i de Santa Úrsula. Aquest darrer, adossat al mur interior de la façana nord de l'església, s'estava deteriorant a causa de l'aportació d'humitat per capil·laritat provinent del mateix mur. Per tal de resoldre les patologies, un equip de conservadors i restauradors el van desmuntar per extreure'n els ciments, fixar i empaperar puntualment algunes policromies amb risc de despreniment i es va protegir adequadament. Actualment, el retaule es conserva a les reserves del Museu de Lleida, on es conserva en òptimes condicions per a la seva futura restauració.

Pel que fa a les façanes s'han dut a terme intervencions d'urgència i de seguretat. En el cas de la façana nord, els carreus dels contraforts presentaven patologies importants relacionades amb el degoteig de l'aigua provinent de les gàrgoles de pedra. Per resoldre-ho, s'ha fet un nou sistema de recollida d'aigües de la coberta de la nau lateral nord a través d'un canaló amagat i recollida d'aigües vers la façana oest, tot anul·lant la funció de les gàrgoles de pedra per evitar el degoteig d'aigua a través d'elles. Posteriorment, s'ha efectuat una neteja de carreus en les zones més afectades dels degoteigs de les gàrgoles. Per tal de garantir la seguretat s'ha dut a terme una actuació d'urgència a diverses zones de les façanes on hi havia perill de despreniment puntual i un nivell de degradació important, realitzant també una neteja, consolidació i rejuntat en les zones més necessàries. En el costat oest de la nau sud s'han col·locat noves proteccions de remat de pedra de contraforts i de mur en la capella lateral.

Per tal de minimitzar l'efecte de l'aigua de pluja en el monument, a les cobertes s'han dut a terme diverses intervencions d'impermeabilització com a la coberta plana de la nau sud on també s'han reconduït i canalitzat les aigües cap a un nou baixant i s'ha pogut restaurar el tram de mur afectat. A la coberta de la nau central s'ha col·locat un nou canaló de coure per a la recollida de les dues vessants de la coberta de la nau central de l'església.

Finalment, s'ha reconstruït l'escala de caragol del campanar que comunica el nivell d'accés des del nàrtex fins a la terrassa de la coberta amb graonat de pedra encaixat en els mateixos espais originals.

L'església de Sant Llorenç de Lleida

Es tracta de l'únic edifici medieval de la ciutat de Lleida que continua complint les seves funcions litúrgiques. És un edifici romànic, del segle XII, amb les naus gòtiques afegides al llarg dels segles XIV i XV.

Sant Llorenç va exercir les funcions de catedral en dues ocasions. La primera l'any 1707, quan la Seu Vella es va convertir en caserna militar per ordre de Felip V, fins a l'any 1781, moment en què es va inaugurar la nova Catedral, sufragada per Carles III.

L'any 1936, amb la guerra civil, l'església va ser incendiada, perdent-se la major part del seu tresor i l'arxiu parroquial. Entre 1939 i 1942 el temple va ser restaurat pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, i immediatament després va tornar a exercir, per segona vegada, funcions catedralícies, entre els anys 1942 i 1952, mentre la Catedral es rehabilitava de l'incendi sofert també l'any 1936.

Temps de Gòtic

El programa Temps de Gòtic, l'acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" té com a objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d'aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic. 

El programa, finançat per la Fundació "la Caixa", compta amb una dotació de 6,34 milions d'euros i actua en els següents monuments i béns artístics: restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), rehabilitació del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia (Alt Camp), restauració de l'església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), restauració de l'Antic Hospital de Cervelló (Alt Penedès), restauració de l'església de Santa Maria de la Plaça de Sanaüja (Segarra), restauració de l'església de Sant Domènec de Girona (Gironès), restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), restauració del Castell de València d'Àneu (Pallars Sobirà), restauració d'un tram de la Muralla de Tortosa, de la Catedral de Santa Maria i dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa (Baix Ebre).