El Agents Rurals posaran en marxa en 8 punts de la xarxa viària de Lleida una prova pilot per reduir els accidents de trànsit provocats per l'atropellament de fauna salvatge

El cos d'Agents Rurals, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, els Mossos d'Esquadra i els departaments de Territori i d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, posarà en marxa a diversos punts de la xarxa viària de la demarcació de Lleida una prova pilot per reduir els accidents de trànsit provocats per l'atropellament de fauna salvatge.

Així ho ha explicat avui la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, després de la reunió de treball mantinguda amb el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, acompanyat per la cap del Servei Territorial de Trànsit de Lleida, Maria Trilla; els directors/res dels serveis territorials d'Interior, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Territori, Xavier Garròs, Ferran de Noguera i Josefina Terés; els caps de les àrees regionals de Lleida i l'Alt Pirineu del Cos d'Agents Rurals, Llorenç Ricou i Anna Servent, i els caps de les àrees regionals de Trànsit dels Mossos d'Esquadra a Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, Damià Larriba i Albert Cela.

Segons ha detallat la delegada, recollint la informació facilitada pels Mossos d'Esquadra sobre sinistralitat viària entre el 2019 i el 2021, l'Àrea Regional Lleida del cos d'Agents Rurals ha elaborat un document que, en primer lloc, identifica els vuit punts de la xarxa viària de la demarcació de Lleida (excepte la de la comarca del Solsonès) amb major nombre d'accidents provocats per l'atropellament de fauna salvatge durant aquells tres anys, i, segonament,incorpora propostes concretes de mesures correctores per a la reducció d'aquest tipus de sinistralitat que han estat específicament estudiades per a cadascun dels vuit punts viaris en funció de les seves respectives característiques (ubicació, condició de l'entorn, estat dels passos de fauna, tipus de carretera, velocitat permesa en el tram, intensitat del trànsit, tipus de fauna, etc.).

Un cop implementades en cada cas aquestes propostes de mesures concretes, que, en conjunt, impliquen de manera coordinada als departaments d'Interior, Territori i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, se'n preveu fer un seguiment que en permeti realitzar una avaluació dels efectes produïts sobre l'accidentalitat. Segons ha apuntat Bergés, "la voluntat de la prova pilot és que, si els resultats de l'aplicació de les mesures indiquen una reducció de la sinistralitat en aquells vuit punts viaris, aquest procediment es pugui aplicar en altres indrets de la xarxa viària de la demarcació i de la resta de Catalunya que ho requereixin".

Els vuit punts d'actuació analitzats

Els vuit punts de la xarxa viària amb major concentració d'accidents de trànsit causats per l'atropellament de fauna salvatge, són aquests:

(*) Correspon als km afectats més els 500 metres anteriors i posteriors (ja que s'han arrodonit els Pk).

Mesures proposades

Els tipus de mesures aplicables proposades s'engloben en aquests grups:

1. Exclusió: Es tracta de la instal·lació de sistemes que evitin l'entrada del senglar i altres espècies de mamífers a les zones protegides. Per exemple, els tancaments perimetrals, les gàbies trampa ola modificació de tanques biones per facilitar o impedir el pas de fauna salvatge.
2. Expulsió: Sistemes que foragiten els animals per evitar que causin danys en zones localitzades. En són un exemple els dispositius acústics o els dissuasius olfactoris.
3. Extracció: Destinades a capturar els animals que causen conflictes, normalment quan es troben en zones urbanes o confinats en llocs on puguin haver quedat atrapats, com ara elements de les infraestructures.
4. Comunicació: Dirigides a informar i motivar canvis d'hàbits de les persones que poden contribuir a generar o agreujar els conflictes generats pel senglar i altra fauna salvatge, la senyalització de tipus divers o la recomanació de no fer batudes en divendres i caps de setmana a les àrees privades de caça confrontants amb trams conflictius per evitar els dies de més intensitat de trànsit.
5. Gestió d'hàbitat: destinades a actuar sobre la vegetació o adaptar altres elements com ara els contenidors de residus o altres del mobiliari urbà, amb la finalitat d'evitar l'atracció de senglar o impedir que puguin accedir a aliment. Per exemple, adequació de passos de fauna o l'establiment d'una franja de protecció al costat de les carreteres sense cultivar-hi blat de moro.

Les mesures concretes definides per a cada punt viari són les següents:

Punt conflictiu 1 (C-12, PK 145-146. Lleida). Principal perill: porc senglar.

®Davant la impossibilitat de posar un tancat cinegètic i modificar la conducta dels animals, atès que a banda i banda de la carretera hi ha molts camins d'entrada, es proposa modificar el comportament dels conductors, informant que hi ha un punt conflictiu amb senyal fixa lluminosa d'infraroigs (Mesura de comunicació).

®Increment de l'esforç de captura amb paranys (Mesura d'extracció).

Punt conflictiu 2 (C-12, PK 148-149. Corbins). Principal perill: porc senglar.

®Posar doble tanca biona (color groc i vermell) davant de l'escola Alba per tal que quedi tancat tot el camp de blat de moro (Mesura d'exclusió).

®Increment de l'esforç de captura mitjançant paranys (Mesura d'extracció).

®Millorar la senyalització (Mesura de comunicació).

Punt conflictiu 3 (C-12, Pk 163 al 164. Balaguer). Principal perill: porc senglar.

®Es proposa senyalitzar amb senyal lluminosa aquest punt de pas (Mesura comunicació).

®Es proposa escurçar la biona que hi ha a l'altre costat de carretera per facilitar el pas als senglars en línia recta i disminuir el temps que estan a la calçada (Mesura de gestió d'hàbitat).

®Caldria disposar d'una franja de protecció d'uns 5 metres sense cultivar en els camps de blat de moro (Mesura de gestió d'hàbitat).

®Es proposa redirigir els porcs senglars cap a un pas concret, realitzant 4 passos canadencs als camins que creuen el canal o tancant-los (Mesura d'exclusió).

Punt conflictiu 4 (C-26, PK 29 al 30. La Sentiu de Sió). Principal perill: porc senglar.

®Posar doble tanca biona en tota la corba que creua per sobre del riu Sió per tal que els senglars que passen per sota el pont no puguin pujar cap a la carretera (Mesura d'exclusió).

®Aprofitant que la majoria d'accidents succeeixen del PK 29,5 al PK 30, es proposa senyalitzar molt bé aquests 500 metres amb senyals lluminoses (Mesura de comunicació).

®Es proposa treure o reduir, en la mesura del possible, la tanca biona que hi ha en aquest tram de 500 metres per facilitar el pas de la fauna salvatge (Mesura de gestió d'habitat).

Punt conflictiu 5 (C-14, Pk 125 al 126. Vilanova de l'Aguda).Principal perill: porc senglar i cabirol.

®Es proposa obrir la tanca biona cada 50-100 metres o obrir-la enfront dels passos de fauna que s'observin per possibilitar el pas de la fauna salvatge que entra a la calçada per la banda de l'embassament i que no pot sortir per l'altra (Mesura de gestió de l'habitat).

Punt conflictiu 6 (C-14, Pk 139 al 140. Oliana). Principal perill: porc senglar.

®Es proposa millorar el ferm (formigó) dels 4 passos de fauna que hi ha del PK 139 al 140 atès que poden no ser funcionals amb el ferm actual (Mesura gestió de l'habitat). Es proposa fer seguiment amb càmeres de fototrampeig (CAR).

®Es proposa reparar o posar noves reixes sota de les tanques biones presents als dos costats de la carretera, entre els PK 139 fins al 140, atès que actualment presenten desperfectes (Mesura d'exclusió).

®Es proposa millorar la senyalització des del PK 140 fins al 140,3 i no modificar els passos ja que aquests estan concentrats en aquest tram (Mesura de comunicació).

®Posar línia continua del PK 140 fins al 140,5 per evitar avançaments.

Punt conflictiu 7 (N-260, Pk 307 i 305. La Pobla de Segur). Principal perill: porc senglar i cabirol.

®Es proposa posar una tanca d'aproximadament 600 metres que impossibiliti el pas de la fauna salvatge cap a la carretera i serveixi per redirigir-la cap als 3 passos de fauna presents (Mesura d'exclusió).

®Es proposa millorar el ferm de dos passos de fauna i desbrossar les immediacions (Mesura de gestió d'hàbitat).

®Cal habilitar el tercer pas de fauna i revisar el vailet elèctric de les finques contigües (Mesura de gestió d'hàbitat).

®Es proposa millorar la senyalització al pk 307 (Mesura de comunicació).

Punt conflictiu 8 (C-13, Pk 94,8-96. Salàs de Pallars). Principal perill: porc senglar i cabirol.

®Es proposa posar una tanca a cadascun dels dos passos de fauna per tal de dirigir a la fauna salvatge cap aquests (Mesura d'exclusió).

®Es proposa desbrossar els corriols de pas i millorar el ferm del pas ubicat al barranc de Sant Pere (Mesura de gestió d'habitat).

El cap de l'Àrea Regionals de Lleida del Cos d'Agents Rurals, Llorenç Ricou, ha explicat que la tria d'aquestes mesures concretes per a cadascun dels vuit punts viaris s'ha dut a terme després de fer un seguiment exhaustiu del comportament de la fauna salvatge en cada cas (rastres, fototrampeig, etc.) per tal que s'hi puguin ajustar el màxim possible en funció de les necessitats específiques. Ricou també ha destacat que les mesures que proposa el document dels Agents Rurals suposen "actuacions de poca envergadura i d'execució relativament fàcil i que, en canvi, poden acabar sent força efectives per a la reducció dels accidents per atropellament de fauna salvatge". Segons ha dit, en el termini d'un any ja hi podria haver els primers resultats de la prova pilot.

Porcs senglars i cabirols

Montse Bergés ha qualificat la prova pilot de "molt necessària i oportuna" perquè la demarcació de Lleida es veu molt afectada per l'accidentalitat per atropellament de fauna salvatge i perquè la densitat d'aquests animals mostra una tendència a l'alça. Així, ha ressaltat que, segons dades dels Mossos d'Esquadra, entre el 2019 i el 2021 a les carreteres de la demarcació de Lleida (Solsonès no inclòs) es van produir 3.468 atropellaments de fauna salvatge. Porcs senglars i cabirols van ser els animals implicats amb el major nombre d'aquests incidents: 1.912 en el primer cas (55%) i 997 en el segon (28,7%). La tardor va ser la temporada de l'any amb més accidents amb porcs senglars, mentre els mesos de març, abril i maig són els que van concentrar més sinistres amb cabirols.