Llum verda a la nova empresa de Rodalies, un "pas històric" en el desplegament de les competències ferroviàries de Catalunya
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
El Govern també aprova els primers pressupostos de carboni de Catalunya, que proposen una reducció mínima del 31% de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2030Primer pas perquè l'Institut Català de Finances es converteixi en un banc públic: l'Executiu autoritza la creació de la societat mercantil que li permetrà operar com a entitat de crèdit
Estas imágenes pertenecen a Govern
El Govern ha autoritzat la creació de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya i n'ha aprovat els estatuts. Aquesta decisió, que de manera simultània s'ha pres en la reunió del Consell de Ministres, representa un "pas històric" en el desplegament de les competències ferroviàries de Catalunya i dona compliment a un dels compromisos clau d'investidura del president Salvador Illa. Així ho ha destacat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior a l'última reunió de l'Executiu abans de les vacances d'estiu.
La constitució d'aquesta empresa mixta, fruit de l'acord assolit amb el Govern de Pedro Sánchez, obre el camí per a la posada en marxa efectiva de la nova operadora Rodalies de Catalunya abans de final d'any i que estigui operativa l'1 de gener de 2026. A partir d'ara, la Generalitat tindrà un "paper central" en la gestió dels serveis de Rodalies, en el que suposa un gir de fons en el model de transport públic ferroviari del país.
"Estem convençuts que una gestió de proximitat, arrelada al territori, serà fonamental per millorar aspectes clau de la qualitat del servei, com ara la puntualitat, la disponibilitat del material mòbil i l'atenció als usuaris", ha assegurat Paneque.
Per aquest motiu, aquesta nova empresa serà l'eina de Catalunya per començar a gestionar el servei ferroviari amb criteris propis i des del coneixement directe de les necessitats del país.
L'objecte social de Rodalies de Catalunya serà la prestació i gestió del transport ferroviari regular de viatgers a la xarxa de Rodalies, així com la gestió de la mateixa infraestructura per la qual circulen aquests serveis. A més, també podrà oferir serveis auxiliars i complementaris vinculats a l'activitat ferroviària.
La nova societat compta amb un capital inicial de 2 milions d'euros i un consell d'administració format per nou membres, dels quals cinc seran designats per la Generalitat, inclosa la presidència de l'empresa, que recaurà també en mans del Govern català. Aquest equilibri institucional reflecteix el compromís amb una governança compartida i amb el diàleg social, en línia amb els acords establerts amb els representants sindicals del sector.
Amb aquest pas, Catalunya avança decididament cap a una gestió plena de les Rodalies, mentre reforça les competències del govern i posa les bases d'un sistema de mobilitat més eficient, sostenible i adaptat a les necessitats del territori. És, sens dubte, un pas endavant per al país, perquè augmenta les competències en l'àmbit del transport públic.
Pressupostos de carboni: reduir un mínim del 31% les emissions contaminants d'aquí al 2030
Un altre dels acords destacats aprovat avui és el Pressupost de Carboni per al període 2026-2030, que proposa reduir un 31% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte al 1990, d'acord amb els compromisos de la Unió Europea.
Els pressupostos de carboni són la quota màxima d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) permesa en un territori durant un temps determinat. La proposta del Govern fixa un límit de 161,6 milions de tones de CO₂ equivalents per al quinquenni 2026-2030. Aquesta proposta s'alinea amb els objectius de la Unió Europea, i Catalunya assumeix la seva part proporcional de l'esforç de reducció, tal com estableix l'article 5 de la Llei de Canvi Climàtic.
La proposta preveu una disminució global de les emissions de 38.692 a 26.570 milions de tones i es distribueixen en una disminució que abraça set grans sectors econòmics:
- Energia: de 4,132 a 2,047 milions de tones (−50 %).
- Indústria: de 13,862 a 9,232 milions de tones (−33 %).
- Residencial: d'1,734 a 1,233 milions de tones (−29 %).
- Agricultura: de 4,849 a 3,797 milions de tones (−22 %).
- Transports: de 10,729 a 8,688 milions de tones (−19 %).
- Serveis: de 936 a 518 milions de tones (−45 %).
- Residus: de 2,450 a 1,055 milions de tones (−57 %).
Tot i que la reducció en el sector del transport és menor en comparació amb d'altres, el Govern considera que cal una aposta estratègica a mitjà termini per reduir-ne de forma més significativa la petjada de carboni.
Ara, el document es trametrà al Parlament, d'acord amb la Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic. Un cop aprovats, Catalunya esdevindrà una de les primeres regions del món a disposar d'aquesta eina de planificació climàtica, que fins ara només han implementat països com el Regne Unit, Irlanda o Nova Zelanda.
El procés d'elaboració ha comptat amb la participació de múltiples actors institucionals, incloent-hi la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic i la Taula Social del Canvi Climàtic, així com una fase de consulta ciutadana. L'objectiu és assolir un consens tècnic i social, amb un equilibri entre ambició climàtica i viabilitat econòmica.
Primer pas perquè l'ICF es converteixi en un banc públic
El Govern també ha acordat autoritzar que l'Institut Català de Finances (ICF) pugui constituir ICF Banc, Entitat de Crèdit, SAU —un banc de foment del qual l'ICF en serà l'únic soci—, i a aprovar-ne els estatuts.
La creació del banc queda encara subjecte a què s'obtinguin les autoritzacions administratives necessàries. Una vegada obtingudes la nova entitat bancària permetrà que l'ICF pugui desenvolupar activitats de foment de l'economia catalana, en benefici de l'interès general.
Entre aquestes activitats hi haurà incloses:
- Concedir finançament a projectes empresarials —principalment de PIME— que contribueixin al creixement de l'economia catalana, al foment de la plena ocupació, al suport al teixit social català i a la captació de fons reemborsables.
- Atorgar finançament a persones físiques, en el marc del foment de polítiques públiques de sostenibilitat i de protecció del medi ambient, especialment les que estiguin relacionades amb l'habitatge protegit. Precisament, un dels primers exemples pilot d'aquest finançament són els fons d'emancipació.
Així mateix, la creació d'aquesta entitat bancària permetrà que l'Institut tingui accés als fons del Banc Central Europeu; que pugui canalitzar ajudes restringides a entitats de crèdit; i li permetrà, també, millorar la seva operativitat i reforçar la seva notorietat i la seva marca.
En el moment de la seva constitució, un cop rebuda la corresponent autorització del Banc d'Espanya, el capital social de la nova entitat serà de 18 milions d'euros. És un capital aportat per l'Institut Català de Finances, com a accionista únic de la nova entitat.
Observatori de la Inundabilitat
D'altra banda, el Govern també ha donat llum verda a la creació de l'Observatori de la Inundabilitat de Catalunya, un nou òrgan impulsat per la Direcció General de Transició Hídrica, que neix amb la voluntat de millorar el coneixement tècnic i la presa de decisions a l'àmbit de la gestió del risc d'inundacions, especialment en un context de canvi climàtic.
L'Observatori estarà integrat per fins a 25 membres, que provenen d'organismes de la Generalitat vinculats a la gestió d'emergències i riscos naturals, com ara l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Protecció Civil, el Servei Meteorològic de Catalunya, Urbanisme, així com experts i expertes independents de reconegut prestigi.
La presidència estarà en mans de Carme Llasat, una de les màximes autoritats científiques del país en matèria de fenòmens meteorològics extrems.
L'Observatori tindrà com a missió analitzar, fer seguiment i avaluar les polítiques públiques i les actuacions relacionades amb la inundabilitat i el canvi climàtic. A més, exercirà un rol tant consultiu, quan calgui, com estratègic, per planificar bé i millor les reformes necessàries per gestionar de la millor manera possible els riscos. També liderarà la recopilació de dades, la seva interpretació i anàlisi, i contribuirà a proposar solucions i millores que puguin aplicar-se a mitjà i llarg termini a tot el país.
Amb aquesta nova eina, el Govern de Catalunya fa un pas ferm cap a la resiliència del país davant dels efectes del canvi climàtic i reforça el compromís amb una gestió més rigorosa, interdisciplinària i proactiva dels riscos naturals, en especial en una etapa marcada per l'augment de fenòmens meteorològics extrems.
Subvenció a La Bressola
Finalment, el Govern ha aprovat una aportació de 800.000 euros a l'Associació d'Amics de La Bressola per al finançament del personal docent de les escoles de La Bressola durant l'any 2025.
Amb aquest acord, el Govern de Catalunya referma el seu compromís amb el manteniment de l'oferta educativa i cultural en català a la Catalunya del Nord.
Des del 1986, any en què es va constituir aquesta entitat sense ànim de lucre de la mà de l'historiador i polític Francesc Ferrer i Gironès i l'escriptor Enric Larreula i Vidal, les escoles de La Bressola han esdevingut una eina crucial en el foment i la promoció de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.
