El Govern duplica les zones protegides per a les aus al Delta del Llobregat

L'Executiu aprova ampliar la ZEPA del Delta, que passa de 935 a 2.407 hectàreesLa Comissió Interdepartamental de la Sequera rebaixa les restriccions a 119 municipis: els de la capçalera del Llobregat, que passa de l'escenari d'alerta al de prealerta, i els de la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà, que canvien de la fase d'excepcionalitat a la d'alertaEl Govern crea un grup estable de substitucions de docents interins, amb 2.140 dotacions, que podran prestar serveis durant tot el curs escolar

El Govern ha aprovat ampliar la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, que a partir d'ara passa a denominar-se Aiguamolls del Delta del Llobregat. Aquesta modificació de la zona actual garanteix preservar espais agraris actius que són necessaris per a la biodiversitat i compatibilitzar la producció d'aliments amb la protecció de les espècies. L'ampliació de la ZEPA i la implementació d'un model de gestió integrat tindran beneficis a llarg termini per al medi ambient, la ciutadania i l'economia de la zona, especialment per a l'agricultura sostenible i la conservació de la biodiversitat.

"El Delta del Llobregat ha de ser per als seus agricultors, alhora que és un espai clau per a la protecció de la biodiversitat. Sense la ZEPA, el Delta seria per a l'asfalt", ha afirmat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.

Concretament, la ZEPA s'amplia en 1.472,07 hectàrees (ha), amb una superfície protegida final de 2.407,12 ha, dins els termes municipals del Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels i Barcelona.

Això suposa incrementar un 157,4% la superfície protegida, una mesura que dona resposta a una carta d'emplaçament de la Comissió Europea, que ara fa tres anys va considerar insuficient la superfície protegida perquè no incloïa els territoris més apropiats per a la conservació de les aus silvestres. La mateixa Comissió Europea instava l'Estat a reforçar les mesures de protecció davant l'impacte de les ampliacions del port de Barcelona, inclòs el desviament de la llera del riu Llobregat, i de l'aeroport del Prat.

"Es tracta d'una proposta que, a més de respondre a l'emplaçament que fa Europa, és una proposta de diàleg i convivència d'usos que són múltiples i que, per primera vegada, no lluitaran entre si sinó que seran complementaris", ha destacat la portaveu.

Els nous sectors designats com a ZEPA són els següents:

1. Camps de Cal Nani - Cal Dominguet.
2. Can Camins.
3. Les Sorres i els Llanassos.
4. El Pi Tort.
5. L'Àfrica.
6. Paratge Ràfols (conegut també com a Can Sabadell).
7. Camps de Ca l'Inglada.
8. Casa Groga i erms de Burés.
9. La ribera del Prat i Sant Boi.
10. Les Marines de l'Hospitalet.

La llera del riu, inclosa com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC)

L'acord amplia també el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) en 590,83 ha, de manera que passa a tenir una superfície de 1.556,66 ha. De fet, el Delta de Llobregat esdevé un espai de gran valor ecològic per la presència de diversos hàbitats d'interès comunitari. En destaquen els del litoral, especialment els referents als ambients dunars, incloent-hi les pinedes de pins mediterranis, catalogades com a prioritàries per la Directiva europea que regula la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Cal destacar que l'ampliació del LIC comportarà una protecció de més del 56% de l'hàbitat de les depressions humides interdunars, del 47% de les dunes movents del cordó litoral amb borró i del 13% de les dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre.

La proposta incorpora la llera del riu Llobregat entre la desembocadura i el pont de la carretera N-340 (Molins de Rei - Sant Vicenç dels Horts) com a ZEPA i LIC. Això aporta una extensió rellevant d'espais fluvials amb ambients de ribera i una presència important d'ocells que empren aquest tram del riu de forma complementària a les zones humides del Delta, alhora que esdevé un element clau per a la connectivitat biològica del territori.

Els nous sectors proposats com a ZEPA i LIC són:

1. El tram del riu Llobregat des del pont de Mercabarna fins a la desembocadura del riu.
2. L'Illa; la bassa de desguàs del canal de l'aviació; la zona central del parc litoral del Prat.
3. La platja del Prat.
4. La Roberta.
5. L'aquarterament aeri del Prat - ACAR el Prat (colònia militar).
6. La pineda de les Filipines.
7. L'ampliació de Can Sabadell.
8. L'ampliació del Remolar.
9. La Murtra i la Murtrassa.
10. El tram superior del riu Llobregat (entre el pont de Mercabarna i el pont de l'N-340).
11. La pineda de Gavà.
12. L'Olla del Rei.

Es rebaixen les restriccions per sequera a 119 municipis

Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern també ha informat que la Comissió Interdepartamental de Sequera, reunida aquest matí, ha decidit rebaixar les restriccions per sequera en 119 municipis de tres zones que han millorat els registres de pluges en els últims quatre mesos. Concretament, a la capçalera del Llobregat, que passa de l'escenari d'alerta al de prealerta, i a la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà, que passen de l'escenari d'excepcionalitat al d'alerta. En total, la mesura afecta 295.070 habitants.

Amb aquest canvi, que serà efectiu quan es publiqui al DOGC a principis de la setmana vinent, hi haurà 13 municipis (35.007 habitants) en situació de normalitat; 75 (800.555 habitants) en prealerta; 327 (més de 6,2 milions d'habitants) en alerta; 198 (398.981 habitants) en excepcionalitat; 17 (151.516 habitants) en emergència.

"Podem dir que ens trobem en una situació que no s'assembla en res a les pèssimes condicions que podríem tenir arreu de Catalunya si no s'hagués afrontat amb previsió i determinació, també amb restriccions necessàries, la sequera", ha manifestat la portaveu Plaja.

En aquest sentit, la Generalitat, a través de l'ACA i l'ATL, continua produint al màxim els recursos no convencionals com la dessalinització i la regeneració. Les dessalinitzadores catalanes continuen funcionant al màxim de la seva capacitat des de l'agost de 2022 i segueix l'aportació d'aigua regenerada al tram final del riu Llobregat per incrementar la disponibilitat d'aigua en la regió de Barcelona. A més, les obres d'emergència en l'àmbit de l'Alt Empordà, consistent en la construcció de nous pous i l'aportació de l'aigua regenerada al riu la Muga, continuen el seu curs, juntament amb les actuacions destinades a incrementar l'aprofitament d'aigua del Besòs.

Tot i la millora de la situació, la portaveu Plaja ha alertat que la sequera hidrològica "no està superada" i cal "continuar fent un estalvi i un consum responsable".

Es crea un grup estable de substitucions de docents interins

En els darrers anys, el nombre de persones que s'han inscrit a la borsa de personal interí docent ha anat decreixent, mentre que el nombre de persones inscrites que han modificat el seu estat a no disponibles ha augmentat. Això representa que hi ha menys persones disponibles globalment per cobrir les necessitats del sistema educatiu públic.

Per aquest motiu, el Govern ha aprovat crear un grup estable de personal docent interí procedents de la borsa de treball, amb 2.140 dotacions "per garantir la cobertura de les substitucions de forma immediata en els centres docents públics i, especialment, en aquelles especialitats deficitàries en aquesta borsa", segons ha destacat la portaveu Plaja.

Les persones que constituiran els grups estables de personal interí se seleccionaran seguint criteris d'igualtat, mèrit, capacitat i concurrència, amb l'assignació a un centre de referència en cada comarca o districte i una especialitat.

Aquesta mesura garanteix l'estabilitat del personal interí que constitueix els grups estables, de tal manera que prestaran serveis, de manera ininterrompuda i en un àmbit territorial concret, durant tot un curs escolar.

Finalment, el Govern també ha aprovat avui destinar prop de 5,5 milions d'euros a la Fundació I-Cerca, per donar suport als centres de recerca de la Generalitat.