El Govern aprova el pla nacional de foment la lectura, que preveu 73 mesures per incrementar la població lectora habitual en català al llarg de tota la vida

Estas imágenes pertenecen a Govern

El Govern ha aprovat el nou Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l'hàbit lector i contribuir a l'increment dels índexs de lectura, especialment en català. Els objectius del Pla són que l'any 2030 el 76% de la població llegeixi llibres almenys una vegada al trimestre (un 70,7% ho feia el 2022); que el 65% ho faci almenys un cop a la setmana (un 60,35%, el 2022); i que el 40% de la població ho faci en català (un 34,5%, el 2022).

Així ho han explicat les conselleres de Cultura, Natàlia Garriga, i d'Educació, Anna Simó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. La titular de Cultura ha ressaltat que el Pla ha de "contribuir a fomentar la lectura acompanyant al llarg de la vida tots els catalans i catalanes".

En aquest sentit, Garriga ha afirmat que és "el pla de la constància" perquè "parteix dels primers mesos de criança", amb la importància de la lectura en veu alta i els vincles emocionals entre pares i fills; "segueix per l'adquisició de la competència lectora en la infància"; "acompanya els lectors durant la seva adolescència i joventut", que és una etapa de canvis pel que fa als hàbits lectors; "es fixa en la concepció de la lectura com a eina per combatre situacions d'estrès i trastorns mentals en la vida adulta" i "acaba en la vellesa, per combatre la solitud".

Garriga també ha destacat que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, al qual es destinen 58 milions d'euros, és "el resultat d'un any de feina amb els sectors culturals i educatius, en què s'han realitzat desenes de taules de treball amb la participació de més de 180 persones i entitats".

El pla incideix de manera directa en la millora de l'hàbit lector entre l'alumnat, ja que la lectura és "un pilar fonamental per al coneixement de la llengua" i "forma part de la paret mestra de l'escola catalana que, com ja han començat a demostrar les forces reaccionàries al País Valencià i a les Illes, és un objectiu a abatre", ha alertat la consellera Simó.

De totes les accions per millorar l'índex de lectura entre els infants, la consellera d'Educació n'ha destacat el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars de Catalunya. "Sabem que les biblioteques escolars juguen un paper cabdal en l'increment de la competència lectora i en el foment del gust per la lectura, i les volem reactivar progressivament", ha assegurat. L'objectiu final és que més del 80% dels centres educatius del país tinguin biblioteques escolars (ara són un 56%) el 2030.

El Pla contribueix al foment de l'hàbit lector al llarg de tota la vida com un factor de benestar personal i a l'increment dels índexs de lectura i la millora de la competència lectora, especialment en català, mitjançant accions d'educació, promoció, comunicació, divulgació i accés. Per aconseguir-ho, proposa 73 mesures concretes amb un pressupost total de 58 milions d'euros. A tall d'exemple, se'n detallen deu que permeten entendre les diferents dimensions del pla.

1. Programa "Nascuts per llegir", que implica pediatres, llevadores, biblioteques i entitats de promoció de la literatura infantil i juvenil.
2. Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya. El Departament d'Educació impulsa un Pla pilot en 50 centres escolars de Catalunya, amb una durada prevista de dos cursos escolars.
3. Foment de la creació de la Literatura Infantil i Juvenil en català al canal SX3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
4. Recuperar la importància de la narració oral i la lectura en veu alta.
5. Campanya de promoció i foment del llibre i la lectura en l'espai públic i en els mitjans de comunicació.
6. Foment dels plans locals i comarcals de lectura.
7. Increment de la dotació de les beques per a la creació literària i contribuir a la professionalització dels creadors.
8. Desenvolupament de la Casa de les Lletres com a espai aglutinador de les entitats de la creació literària i node referencial de la creació literària i del llibre i la lectura.
9. Increment dels ajuts a editors per a la promoció del llibre en català i occità.
10. Desenvolupament de l'Observatori de la Cultura per a l'estudi i seguiment dels hàbits lectors a Catalunya, el món editorial i la resta de sectors vinculats al llibre i la lectura de manera agrupada.

Comissió de seguiment de les iniciatives normatives de l'Estat

D'altra banda, el Govern ha donat avui llum verda a la creació d'un nou òrgan, la Comissió de seguiment de les iniciatives normatives de l'Estat, per tal de vetllar que totes les iniciatives normatives que emprèn l'Estat Espanyol, des de l'inici del seu procés d'elaboració, s'adeqüin al marc competencial vigent. 

"Aquesta comissió pren ara més sentit que mai, davant la possible regressió de drets i deures que pot arribar després de les eleccions de diumenge", ha manifestat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Per aquest motiu, ha afegit, el Govern es reforça, anticipant-se a una possible persecució del nostre autogovern i ho fa servint-se dels serveis jurídics".

Aquesta comissió es tira endavant amb l'objectiu "innegociable" de "defensar l'autogovern" i amb la voluntat d'estrènyer la coordinació entre tots els òrgans de Govern però també per informar de les mesures adoptades per a la defensa de les competències de la Generalitat quant a la incoació de procediments de negociació preprocessal de controvèrsies legislatives i fer-ne un seguiment acurat.

En totes i cadascuna de les noves normatives i lleis, es valoraran i es proposaran, sempre que sigui necessari, les mesures adients per a la defensa de les competències de la Generalitat. Si es detecta alguna ingerència, la comissió, que es reunirà un cop al mes, actuarà immediatament.

Altres acords del Govern

Finalment, el Govern ha obert un expedient sancionador a l'empresa energètica EdistribuciónRedesDigitales, distribuïdora del Grup Endesa, perquè l'empresa hauria vulnerat la normativa en matèria d'autoconsum col·lectiu en adduir motius incorrectes per denegar contractes d'accés o de subministrament en aquesta modalitat. La companyia hauria perjudicat els usuaris afectats, ja que no s'han pogut beneficiar de la compensació dels excedents de l'energia abocats a la xarxa.

En l'àmbit de l'acció exterior, el Govern continua accelerant la seva presència fora de Catalunya i amplia la presència institucional del Govern a tres nous països: Grècia, Líbia i Egipte. Es tracta d'un pas més en l'estratègia de desplegament de la xarxa de delegacions que està duent a terme el Departament d'Exteriors i que permet que la representació institucional del Govern superi ja els 70 països d'arreu del món.