El Govern aprova el Projecte de llei de l'audiovisual de Catalunya, que protegeix la presència del català i de l'aranès en el sector

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de la comunicació audiovisual a Catalunya, amb els objectius principals d'adaptar l'actual norma a la gran transformació d'aquest sector en àmbits com la convergència de mitjans de comunicació i el canvi d'hàbits comunicatius del públic, i de defensar el sector audiovisual català.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha presentat la llei durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu. N'ha destacat que és "una llei de país per promoure el català al sector audiovisual" i ha expressat el compromís del Govern a destinar més recursos a la indústria audiovisual catalana, que necessita "més robustesa i eines".

L'aprovació de la norma ha coincidit amb la celebració del 40è aniversari de les primeres emissions de Catalunya Ràdio, una de les eines més potents amb què compta el país per a la normalització del català. La nova llei també vol jugar un paper fonamental en l'impuls de la llengua i, de fet, forma part de la llista de cent mesures que el Govern està duent a terme per promoure i garantir-ne l'ús.

Concretament, pel que fa als mitjans de comunicació audiovisual, la llei amplia les mesures per protegir el català i l'aranès no solament en la programació dels serveis lineals de comunicació audiovisual públics i privats (ràdio i televisió) sinó també en els catàlegs dels serveis a petició, a més de l'àmbit digital i de les xarxes socials, els sistemes operatius i els equips de consum.

"El català i l'aranès es troben competint en un mercat audiovisual global i estan en clar desavantatge. Ens convé treballar-hi amb molta energia, i hi ha elements d'acord, com la cessió de drets de doblatge, i també elements regulatoris, com els que planteja la llei. El Govern està plenament compromès amb el català i necessitem totes les eines", ha destacat Vilagrà.

En aquest sentit, una de les mesures de protecció del català que planteja la llei és que els prestadors de serveis lineals de televisió hauran de reservar un mínim del 51% del temps d'emissió d'obres audiovisuals europees que estableix la directiva europea de serveis de Comunicació Audiovisual a obres produïdes originalment en català o aranès, una proposta "ambiciosa" i "absolutament necessària", segons Vilagrà. Aquest còmput exclou el temps dedicat a continguts informatius, transmissions esportives, jocs i comunicacions comercials audiovisuals.

Pel que fa als serveis de comunicació audiovisual a petició dirigits al públic de Catalunya, hauran de disposar en els catàlegs d'un percentatge d'almenys el 30% d'obres audiovisuals europees en tot moment, i garantir-ne la prominència. Almenys el 50% de la reserva sobre l'oferta d'aquests serveis a l'audiència de Catalunya haurà de ser d'obres audiovisuals europees en llengua catalana o en aranès.

La norma aprovada avui també s'adapta a la legislació europea amb l'objectiu d'aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valori les diversitats, i reflecteix l'evolució de la societat: "El país ha canviat en valors i s'ha aprofundit en principis com la igualtat, la no-discriminació, la universalitat dels serveis audiovisuals i els drets culturals com a drets fonamentals", ha assenyalat Vilagrà.

Per exemple, la norma fa èmfasi en la lluita contra la pressió estètica i obligarà a informar expressament sobre les imatges de persones que hagin estat manipulades o retocades. També s'haurà de vetllar pel respecte a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les víctimes i de les seves famílies, amb l'objectiu de garantir la no revictimització i de no interferir en el seu procés de recuperació.

L'elaboració de l'actual text, que ara inicia la tramitació parlamentària, ha comptat amb una àmplia participació dels sectors implicats i dels diferents òrgans consultius com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, l'Autoritat Catalana de la Competència o l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Les 100 mesures de foment del català, en marxa

La defensa i impuls de la llengua és "una prioritat absoluta de l'Executiu", segons ha destacat la portaveu Patrícia Plaja, com s'evidencia amb l'aprovació del Projecte de llei de l'audiovisual, una de les 100 mesures aprovades a final d'any per garantir el present i el futur del català, l'aranès i la llengua de signes catalana a les plataformes, a les carreres judicial i fiscal, en l'àmbit universitari i en la salut, entre d'altres. Avui, el Govern ha fet el segon balanç de l'execució d'aquestes mesures i, segons l'informe elaborat pel Departament de Cultura, 12 ja estan finalitzades, 63 estan en desenvolupament mitjà o avançat i 25 en tasques inicials. D'aquesta manera, els departaments de la Generalitat que han de dur a termes les accions anunciades ja les han posat en marxa totes.

Algunes de les més destacades són:

1. L'acord del Departament de Cultura amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a la incorporació de centenars de títols en català a les plataformes audiovisuals (mesura 57).
2. La creació de beques del Departament de Justícia per preparar les oposicions d'accés a les carreres judicial i fiscal (70).
3. El foment de l'aprenentatge del català per als estudiants internacionals amb la creació de la pàgina web "Estudia català abans d'arribar a Catalunya" i amb els ajuts Interlingua, del Departament de Recerca i Universitats (35). 
4. L'acte de benvinguda de Salut a més d'un miler de residents de primer any de tot Catalunya, en què els ha transmès la importància d'aprendre i usar el català i que ha visualitzat l'increment de l'oferta de cursos de sensibilització lingüística (49). 
5. L'increment del 70% de la partida del Conselh Generau d'Aran per al foment de l'aranès, i també un augment del 15% de la dotació de les subvencions per a projectes de foment de la llengua arreu de Catalunya (84). 
6. La presentació de Signapp, una mà de signes, una aplicació de l'Associació ACILS de glossaris signes específics que servirà per incrementar l'ús de la llengua de signes catalana (100).
7. La tramitació per poder utilitzar el català al Parlament Europeu i pel reconeixement oficial del català a la UE.

Paral·lelament a la implantació de les 100 mesures per reforçar l'ús del català, el Govern continua treballant per convertir en una realitat el Pacte Nacional per la Llengua, tal com es va comprometre a l'inici de legislatura, amb l'objectiu de reforçar el consens amb les forces polítiques per establir el que haurà de ser base d'acció per la política lingüística dels pròxims anys.

Nous preus universitaris per al curs 2023-2024

D'altra banda, el Govern també ha aprovat avui el nou de decret de preus públics universitaris per al pròxim curs 2023-2024, que manté les rebaixes consolidades en els darrers tres anys, així com les beques Equitat, pròpies del Govern de la Generalitat, que van dirigides a l'alumnat que queda fora de la beca general de l'Estat.

Enguany, el decret inclou com a novetat l'ampliació de la gratuïtat del primer any d'estudis als alumnes de cicles formatius amb matrícula d'honor. Aquesta era una modificació necessària per evitar situacions incomprensibles com el fet que els alumnes de cicles formatius no gaudissin de la mateixa gratuïtat que els alumnes de Batxillerat en cas d'obtenir matrícula d'honor. "Calia aquesta ampliació per evidenciar el compromís del Govern amb el principi d'equitat", ha subratllat la portaveu Plaja. A més, en una aposta per la formació al llarg de la vida i per donar resposta als canvis socials, s'eliminen els recàrrecs per a segones i successives titulacions.

El nou decret també preveu una línia d'ajuts per ampliar la gratuïtat del preu de matrícula en determinats casos de víctimes de violència masclista fora de l'àmbit de la parella. Segons Plaja, això "evidencia la voluntat ferma de seguir avançant per reduir els riscos de discriminació per a les víctimes de violència masclista i el seu entorn".

Els preus dels graus universitaris, per aquelles persones que no reben una beca, van dels 17,69 euros als 18,46 per crèdit i els dels màsters dels 18,46 per aquells que habiliten per exercir una professió, fins als 27,67 pel que fa a la resta de màsters oficials, el preu per crèdit és 27,67 euros per crèdit. En el cas de beneficiar-se de les beques Equitat, el preu per crèdit a les universitats públiques va des dels 3 euros i mig fins als 5 euros i mig pels graus i dels 13,85 euros fins als 14,77 euros pels màsters i cal tenir en compte que gairebé la meitat dels estudiants de grau (48.2%) no paga el preu complet per crèdit gràcies a la política pròpia de beques Equitat que té Catalunya. Per tant, aquests estudiants tenen una matrícula molt inferior al preu mínim i abonen preus per crèdit inferiors als 6 euros.

Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+

Un altre dels acords presos pel Govern ha estat l'aprovació de la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+, que es commemorarà el pròxim 28 de juny. La declaració reivindica el dret de totes les persones a poder viure la seva identitat en les diferents etapes de la vida sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències.

El text també reconeix la llarga trajectòria de lluita pels drets LGBTI que "han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans" i insta als poders públics i al conjunt de la societat a preservar-los i defensar-los. L'Acord de Govern inclou també un recull de reivindicacions d'entitats membres del Consell Nacional LGBTI, òrgan consultiu de l'executiu. Les demandes aborden qüestions com les dificultats que encara troben les persones trans* i les famílies homoparentals en el Registre Civil, la protecció internacional i l'acollida de persones LGBTI+ que es troben en situacions de vulnerabilitat en els països d'origen, o la formació del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+.

Subvencions per fer front a la sequera

Finalment, la portaveu Plaja ha anunciat que ja s'han enllestit les bases de la línia de subvencions de 50 milions d'euros anunciada pel president de la Generalitat per donar suport al món local i impulsar les actuacions de renovació i millora dels abastaments municipals en baixa. Es publicaran els propers dies i la convocatòria s'obrirà aquest mateix estiu. Les actuacions es podran materialitzar entre 2023 (1 gener), 2024 i 2025. La subvenció màxima per municipi serà de 300.000 euros i el percentatge d'ajut anirà en funció del número d'habitants del municipi.

"Aquesta és una mesura estratègica per ajudar els ajuntaments a fer front a unes inversions que difícilment podrien afrontar sense l'ajut de la Generalitat. Estem parlant d'inversions necessàries per millorar les captacions, dipòsits i el rendiment de les seves xarxes de subministrament d'aigua en baixa, en especial per sectoritzar les xarxes, digitalitzar el servei i acabar amb pèrdues d'aigua", ha explicat la portaveu.

Aquests ajuts, que poden arribar a ser del 100%, també serviran per a la recuperació de pous existents, així com la construcció de nous pous i ampliacions de tractament amb osmosi inversa als pous. La mesura es complementarà, a més, amb l'altra línia d'ajuts que convoca anualment l'Agència Catalana de l'Aigua per a la millora dels abastaments en alta (des de les captacions d'aigua fins al dipòsit municipal).

Cal recordar que des del 2017 fins ara s'han atorgat per part de l'ACA més de 120 milions d'euros als municipis per aquesta línia de subvencions per a la millora dels abastaments en alta que pot arribar a cobrir fins el 90% dels costos de les inversions.

Pel que fa a l'estat dels embassaments, les pluges registrades en el darrer mes i mig n'han incrementat el volum d'aigua en cinc punts (del 25 al 30%), un augment destacable, però insuficient per revertir la situació. Per aquest motiu, Plaja ha apel·lat la ciutadania a continuar fent un consum responsable: "Encara som molt lluny del que ens caldria, estar al 60% o més del volum dels embassaments, per recuperar la normalitat i sortir dels escenaris d'alerta i excepcionalitat, sobretot tenint en compte que comença l'estiu, que és l'època de l'any amb un consum i una evaporació més grans a causa de les altes temperatures", ha alertat.