Acuerdo de la Mesa del Parlamento por el que se aprueba la versión en occitano (aranés) de la Ley 3/2025, de 18 de marzo, de modificación de la Ley 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona

De conformidad con lo dispuesto por el artículo 6.5 del Estatuto de autonomía de Cataluña; el artículo 4 de la Ley 2/2007, de 5 de junio, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, y el artículo 7 de la Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Arán, la Mesa del Parlamento, en la sesión celebrada el día 29 de abril de 2025, ha aprobado la versión en occitano, en variedad aranesa, de la Ley 3/2025, de 18 de marzo, de modificación de la Ley 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona, aprobada por el Pleno del Parlamento en la sesión celebrada el día 26 de febrero de 2025 y publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 182, de 20 de marzo de 2025, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 9374, de 19 de marzo de 2025, cuyo texto se reproduce a continuación, a efectos de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya e inclusión del número y la fecha de la ley publicada, así como la fórmula de promulgación.

Palacio del Parlamento, 29 de abril de 2025

Glòria Freixa i Vilardell

Secretaria primera 

Josep Rull i Andreu

Presidente

"Lei 3/2025, de 18 de març, de modificacion dera Lei 22/1998, dera Carta municipau de Barcelona

Eth president dera generalitat de catalonha

Es articles 65 e 67 der Estatut preven qu'es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president o presidenta dera Generalitat. Cossent damb çò precedent promulgui era següenta

LEI

Preambul

Barcelona dispòse d'un regim especiau reconeishut per article 89 der Estatut d'autonomia de Catalonha, aprovat pera Lei organica 6/2006, de 19 de junhsèga; pera disposicion addicionau siesau dera Lei der Estat 7/1985, de 2 d'abriu, reguladora des bases deth regim locau, e per article 78 deth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2003, de 28 d'abriu. Aguest regim especiau ei regulat essenciaument pera Lei 22/1998, de 30 de deseme, dera Carta municipau de Barcelona, e pera Lei der Estat 1/2006, de 13 de març, pera quau se regule eth regim especiau deth municipi de Barcelona. Eth municipi a, atau madeish, un regim financèr especiau regulat pera madeisha Lei der Estat 1/2006, en aplicacion de çò qu'establís er article 161 deth tèxte rehonut dera Lei reguladora des isèndes locaus, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Er article 160 der Estatut d'autonomia atribuís ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de regim locau, que, en tot respectar eth principi d'autonomia locau, includís es diuèrsi encastres qu'establís er apartat 1. Atau madeish, correspon ara Generalitat era competéncia compartida en tot aquerò que non establís er apartat 1. Er article 88 der Estatut d'autonomia garantís as municipis eth principi de diferenciacion e establís qu'es leis qu'afècten eth regim juridic, organic, foncionau, competenciau e financèr des municipis an de tier compde necessàriament es caracteristiques demografiques, geografiques, foncionaus, organizatives, de dimension e de capacitat de gestion qu'an. Er article 89 der Estatut d'autonomia garantís eth regim especiau de Barcelona establit per lei deth Parlament. Atau madeish, reconeish era iniciativa der Ajuntament de Barcelona entà prepausar era modificacion d'aguest regim especiau e establís qu'a de participar ena elaboracion des projèctes de lei que i incidissen.

Era Lei 22/1998 a estat objècte de tres modificacions. Era prumèra, mejançant era Lei 11/2006, de 19 de junhsèga, requeiguec enes articles 3 e 11, sus es simbèus representatius dera ciutat de Barcelona, entà adaptar-les ara normativa que regule es entitats locaus, e en article 66.5, concernent ara aprobacion definitiva de plans que compòrten ua modificacion de zònes verdes, espacis liures o equipaments esportius. En vertut dera dusau modificacion, per mejan dera Lei 7/2010, de 21 d'abriu, se higèc ath tèxte legau un títol, eth VIII, entà incorporar-i era regulacion deth Conselh Economic e Sociau de Barcelona. Era tresau modificacion, per mejan dera Lei 18/2014, de 23 de deseme, de modificacion dera Carta municipau de Barcelona, actualizèc es articles 1.2, 3, 5, 11, 16, 17, 19, 22, 23, 24 e 52, e i higèc un títol, eth IX, relatiu ara Sindicatura de Grèuges de Barcelona; ua disposicion addicionau, referent ara Gaseta Municipal, e ua disposicion transitòria, era tresau, que complète era regulacion dera Sindicatura de Grèuges de Barcelona.

En conformitat damb er article 89 der Estatut d'autonomia, er Ajuntament de Barcelona, mejançant uns acòrds deth Plen deth Conselh Municipau deth 24 de noveme de 2023, exercic era iniciativa de prepausar era modificacion dera Lei 22/1998. Aguesta prepausa de modificacion se sometec ara Comission Mixta Generalitat de Catalonha - Ajuntament de Barcelona entara Revision e eth Desplegament dera Carta Municipau de Barcelona, que l'acordèc.

Es articles 45 a 50 deth capítol I deth títol V dera Carta municipau de Barcelona regulen es formes d'organizacion entara gestion des servicis e es activitats municipaus. Aguesti articles, des dera aprobacion dera Lei er an 1998, non s'auien pas modificat e, dempús de vint-e-cinc ans de vigéncia dera Carta municipau, auien demorat obsolets, ena mesura que diuèrses leis sus aguesta matèria n'auien embromat era aplicacion. Es exemples mès considerables son era Lei reguladora des bases de regim locau, enes modificacions des ans 2003 e 2013, e era Lei der Estat 9/2017, de 8 de noveme, de contractes deth sector public. En aguest encastre, era aplicacion deth regim especiau de Barcelona ère objècte d'inseguretat juridica, mès que mès en çò que tanh ar article 45 dera Lei 22/1998, que desplegue es diuèrses formes de gestion. Atau madeish, er article 81 dera Lei der Estat 40/2015, d'1 d'octobre, de regim juridic deth sector public, regule eth sistèma de supervision contunha e establís era obligacion d'executar-lo en totes es administracions publiques. Er Ajuntament de Barcelona, donc, a d'aplicar ena sua organizacion eth sistèma de supervision contunha des sues entitats depenentes, coma expression deth contròl d'eficacitat ath quau son sometudes es administracions locaus.

Pr'amor d'açò, calie modificar era Carta municipau entà adaptar-la ara legislacion en vigor damb era fin de preservar es aspèctes singulars deth sòn regim especiau e dotar de seguretat juridica era activitat municipau. Es prepauses se concrèten ena modificacion des articles 45, 47, 48, 49 e 54 dera Lei 22/1998 e ena incorporacion d'ua disposicion addicionau.

D'auta part, es articles 51 a 57 deth capítol II deth títol V dera Carta municipau regulen eth personau ath servici der Ajuntament de Barcelona. Especiaument, er article 54 regule era gestion dera foncion publica en Ajuntament e n'establís es competéncies ena seleccion e provision de personau, era publicacion des convocacions en mejans oficiaus, era promocion intèrna e era possibilitat d'acòrds de collaboracion damb d'autes administracions entara mobilitat des foncionaris.

Maugrat açò, damb er objectiu d'implantar un modèl de carrèra orizontau que complète eth desvolopament professionau deth personau der Ajuntament, cau ua abilitacion legau. En aguest sens, er article 16.3.a dera Lei der Estatut basic deth trabalhador public exigís era aprobacion d'ua norma damb reng de lei entà regular era carrèra professionau des administracions publiques. Damb aguesta fin, se hig un apartat ar article 54 dera Lei 22/1998.

Era Lei s'estructure en un article unic que modifique cinc articles dera Lei 22/1998 e incorpòre ua disposicion addicionau, era tresau.

Per çò qu'ei dera modificacion der article 45, se n'adapte era redaccion ar article 85 dera Lei reguladora des bases de regim locau, en tot preservar eth regim especiau establit per aguest article en çò que concernís ara denominacion des formes de gestion: gestion indiferenciada, gestion desconcentrada e gestion foncionaument descentralizada. Atau madeish, en conformitat damb era legislacion basica, s'i incorpòren, d'ua part, era reconeishença qu'es servicis e es activitats municipaus s'an de gestionar dera manèra mès sostenibla e eficienta e, dera auta, era gestion indirècta coma forma de gestion des activitats e es servicis publics municipaus, qu'ena anteriora regulacion apareishie en un article autonòm. Atau donc, per simplicitat juridica, un madeish article amasse totes es formes de gestion d'activitats e servicis municipaus, dirèctes e indirèctes.

En çò que concernís ar article 47, s'adapte era terminologia des esturments de gestion ara legislacion basica; s'incorpòre era figura des prestacions patrimoniaus de caractèr public non tributàries, en conformitat damb era Lei generau tributària; se precisen es esturments municipaus de planificacion e avaloracion des activitats des entitats municipaus que gestionen activitats e servicis municipaus, e se preten dotar de mès seguretat juridica era activitat des societats municipaus quan complissen es foncions pròpries qu'establissen es sòns estatuts en exercici dera gestion foncionaument descentralizada des servicis e activitats municipaus, entà separar aguesta gestion ordinària des encomanes puntuaus qu'aguestes entitats receben coma mejan pròpri personificat. Damb aguesta fin, s'esclarís qu'es entitats e societats includides en article 45.1.c, ath delà des activitats exprèssament determinades enes estatuts respectius en exercici ordinari dera gestion dirècta, laguens er encastre legau dera Carta municipau e dera Lei reguladora des bases de regim locau essenciaument, pòden assumir tanben era gestion d'encomanes puntuaus relatives a servicis o activitats dirèctament restacades ath sòn objècte sociau ena mesura que complissen es requisits der article 32 dera Lei der Estat 9/2017, d'acòrd damb era legislacion de contractes.

En çò que concernís ara modificacion der article 48, s'incorpòren ena Carta municipau es obligacions de supervision contunha e de contròl d'eficacitat qu'establís er article 81 dera Lei der Estat 40/2015, en coeréncia damb çò que dispòse er article 75 dera Lei der Estat 1/2006, damb prevision der organ responsable e deth procediment. Atau madeish, era Lei abilite era Administracion locau entà hèr-ne eth desplegament reglamentari.

En çò que concernís ar article 49, s'adapte era denominacion des esturments de gestion qu'establís er article 45 dera Carta municipau.

Era disposicion addicionau tresau refortilhe era reconeishença legislativa dera possibilitat qu'era gestion dera contractacion dera òbra publica municipau sigue assumida per quinsevolh des entitats esturmentaus municipaus que reconeish er article 45 dera Carta municipau e, especiaument, pes societats mercantiles municipaus. Damb aguest refortiment, se da mès seguretat juridica ara activitat d'aguestes societats quan complissen es foncions pròpries qu'establissen es sòns estatuts coma entitats qu'exercissen era gestion foncionaument descentralizada des servicis e activitats municipaus, coma forma de gestion dirècta.

Fin finau, era disposicion finau establís era entrada en vigor dera Lei londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Era justificacion dera excepcion ara vacatio legis ordinària ei en caractèr eminentament organizatiu dera Lei. En aguest sens, era modificacion s'inserís en títol V dera Lei 22/1998, relatiu ara organizacion municipau executiva, e se tracte d'ua iniciativa organizativa d'adaptacion ara norma basica estatau.

Ena elaboracion d'aguesta lei s'a tengut compde des principis de melhora dera qualitat normativa e de bona regulacion, remassadi per article 62 dera Lei 19/2014, de 29 de deseme, de transparéncia, accès ara informacion publica e bon govèrn, e per article 129 dera Lei der Estat 39/2015, d'1 d'octobre, deth procediment administratiu comun des administracions publiques. Atau, eth tèxte dera Carta municipau s'adapte as principis de besonh, eficacitat, proporcionalitat, seguretat juridica, transparéncia e eficiéncia.

D'acòrd damb es principis de besonh e eficacitat, aguesta lei se justifique per rasons d'interès generau. Ua part der ensem des articles dera Carta municipau de Barcelona auie demorat obsoleta. Donc, calie modificar-la entà adaptar-la ara legislacion en vigor, preservar es aspèctes dera singularitat deth regim especiau de Barcelona e garantir era seguretat juridica dera activitat municipau.

D'acòrd damb eth principi de proporcionalitat, era regulacion qu'aguesta norma conten ei era imprescindibla entà qu'er Ajuntament de Barcelona se dòte des figures organizatives entara gestion des sòns servicis qu'en cada cas siguen de besonh.

En tot atier ath principi de seguretat juridica, era aprobacion d'aguesta lei ven un esturment util entar Ajuntament de Barcelona e entar operator juridic. Damb aguesta lei s'introdusís en ordenament juridic un encastre estable e clar que facilite era coneishença e era comprenença des formes d'organizacion entara gestion des servicis e activitats municipaus e, en conseqüéncia, se facilite era adopcion de decisions en aguest airau, entà garantir un foncionament mès eficient der Ajuntament de Barcelona.

En aplicacion deth principi de transparéncia, era Administracion dera Generalitat hè possible er accès aisit, universau e actualizat ara normativa en vigor e as documents pròpris deth procediment d'elaboracion. En aplicacion deth principi de participacion, pendent eth procediment d'elaboracion era norma s'a sometut ath tramit d'informacion publica.

E, fin finau, en aplicacion deth principi d'eficiéncia, aguesta lei, ena mesura qu'eth sòn contengut, encara qu'ei de grana importància entara activitat municipau der Ajuntament de Barcelona, a unicament natura organizativa, non cree pas cargues administratives entàs ciutadans.

Article unic. Modificacion dera Lei 22/1998, de 30 de deseme, dera Carta municipau de Barcelona

Se modifique era Lei 22/1998, de 30 de deseme, dera Carta municipau de Barcelona, enes termes següents:

Un. Se modifique er article 45 dera Lei 22/1998, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 45

»Es servicis e es activitats municipaus s'an de gestionar dera manèra mès sostenibla e eficienta d'entre es que s'enumèren ara seguida:

»1. Gestion directa:

»a) Gestion indiferenciada.

»b) Gestion desconcentrada.

»c) Gestion foncionaument descentralizada, mejançant:

»I) Organisme autonòm locau.

»II) Entitat publica empresariau locau.

»III) Societat mercantila municipau damb capitau sociau aportat sigue integraument per Ajuntament, sigue per Ajuntament e/o per organismes autonòms o entitats publiques empresariaus locaus o per d'autes societats mercantiles municipaus.

»IV) Societat mercantila pluripersonau damb capitau sociau integraument public majoritàriament aportat per Ajuntament o quinsevolh des sues entitats depenentes.

»V) D'autes formes juridiques establides pera legislacion aplicabla.

»2. Gestion indirècta, mejançant es diferentes formes qu'establís era legislacion.»

Dus. Se modifique er article 47 dera Lei 22/1998, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 47

»1. Es organismes autonòms, es entitats publiques empresariaus e es societats mercantiles municipaus pòden adoptar es formes establides pera legislacion der Estat e dera Generalitat aplicabla en matèria de sector public institucionau.

»2. Es organismes e entitats a qué hè referéncia er apartat 1 se pòden finançar mejançant taxes, prètzi publics, prestacions patrimoniaus de caractèr public non tributàries o tarifes aprovades per Ajuntament, o ben per aportacions economiques der Ajuntament o des sues entitats o societats depenentes.

»3. Es entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c exercissen es foncions d'acòrd damb es sòns estatuts, es quaus n'an d'establir era fin, era estructura organizativa e eth regim de foncionament, de responsabilitat, de finançament e d'autonomia foncionau. Es estatuts d'aguestes entitats an de determinar era forma de designacion e eth foncionament des organs de govèrn e des organs de direccion superiora.

»4. Er Ajuntament de Barcelona, a trauès deth plan d'accions municipaus, deth plan d'inversions, deth programa financèr, deth contracte programa e d'auti esturments de planificacion analògs, segons que correspone, a de concretar era relacion d'activitats, es objectius, era avaloracion de resultats e eth finançament de besonh entà qu'es entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c poguen complir es foncions qu'establissen es sòns estatuts, sens perjudici qu'es organs municipaus competents acòrden motivadament transferéncies economiques entà amiar a tèrme accions especifiques que non siguen pas includides enes esturments mencionadi.

»5. Es entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c, ath delà de prestar servicis municipaus e acomplir activitats municipaus, qu'ei era activitat abituau dera sua gestion foncionaument descentralizada, pòden recéber encomanes puntuaus, que s'an de qualificar coma encomanes a un mejan pròpri personificat regides pera legislacion de contractes deth sector public.»

Tres. Se modifique er article 48 dera Lei 22/1998, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 48

»1. Es entitats depenentes o restacades ar Ajuntament de Barcelona se someten a un contròl d'eficacitat e a un sistèma de supervision contunha.

»2. Eth contròl d'eficacitat a per objècte era verificacion periodica des objectius pròpris dera activitat especifica dera entitat depenenta o restacada ar Ajuntament de Barcelona, e tanben era analisi deth còst de foncionament e era utilizacion avienta des recorsi, e l'exercís er organ dera administracion executiva a qué sigue adscrita era entitat.

»3. Eth sistèma de supervision contunha des entitats depenentes o restacades ar Ajuntament de Barcelona a per objècte verificar, aumens, era subsisténcia des motius que ne justifiquèren era creacion e era sua sostenibilitat financèra. A d'includir era formulacion exprèssa de prepauses de mantenença, transformacion o extincion, e l'exercís er organ dera administracion executiva qu'age atribuïda era responsabilitat en matèria d'economia.

»4. Es accions de planificacion, execucion e avaloracion corresponentes ara supervision contunha des entitats depenentes o restacades ar Ajuntament de Barcelona s'an de determinar mejançant un decrèt dera Comission de Govèrn ara empara de çò que dispòse er article 26.2.c.

»5. Es resultats des avaloracions des accions de contròl d'eficacitat e de supervision contunha des entitats depenentes o restacades ar Ajuntament de Barcelona s'an de remassar en rapòrts subjèctes a procediment contradictòri que s'an d'elevar ara Comission de Govèrn.»

Quate. Se modifique er article 49 dera Lei 22/1998, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 49

»1. Er exercici dera iniciativa municipau ena activitat economica a d'adoptar ordinàriament era forma de bèra ua des entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c.

»2. Es entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c, maugrat çò qu'establís er apartat 1, e d'acòrd damb es sòns estatuts, ath delà dera activitat principau de servici public e municipau que les ei pròpria coma gestion foncionaument descentralizada, pòden exercir activitats economiques de mercat restacades damb aquera, tostemp que complisquen es condicions següentes:

»a) Qu'era activitat principau de servici public e era activitat economica de mercat agen regims economics e compdables desseparadi.

»b) Qu'es recorsi generaus entara gestion deth servici public o es aportacions economiques der Ajuntament non s'apliquen pas ara activitat economica de mercat.»

Cinc. Se hig un apartat, eth 5, ar article 54 dera Lei 22/1998, damb eth tèxte següent:

«5. Er Ajuntament de Barcelona a de regular, per reglament, eth sistèma de carrèra orizontau deth personau municipau, que consistís ena progression de partides de desvolopament professionau o d'auti concèptes analògs, sense besonh de cambiar de lòc de trabalh. Eth sistèma de carrèra orizontau a d'avalorar, entre d'auti aspèctes, era trajectòria e era accion professionau, era qualitat des trabalhs efectuadi, es coneishements aquerits e eth resultat dera avaloracion der acompliment, e s'a d'adaptar ara normativa de foncion publica aplicabla as administracions publiques catalanes.»

Sies. Se hig ua disposicion addicionau, era tresau, ara Lei 22/1998, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau tresau.

»1. Es procèssi de licitacion e d'adjudicacion des contractes relatius ara òbra publica der Ajuntament de Barcelona, includidi es contractes entara redaccion de projèctes e estudis e es assisténcies restacades, e tanben eth seguiment e supervision integrau dera execucion des contractes, se pòden gestionar de manèra descentralizada per mejan de societats mercantiles municipaus damb capitau intègre der Ajuntament de Barcelona o de quinsevolh des autes entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c, d'acòrd damb es sòns estatuts.

»2. Er Ajuntament de Barcelona, entath desplegament dera cooperacion mejançant convènis, pòt utilizar quinsevolh des entitats a qué hè referéncia er article 45.1.c.»

Disposicion finau. Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 18 de març de 2025

Salvador Illa i Roca

President dera Generalitat de Catalonha

Albert Dalmau Miranda

Conselhèr dera Presidéncia"