Acuerdo de la Mesa del Parlamento por el que se aprueba la versión en occitano (aranés) de la Ley 8/2020, de 30 de julio, de protección y ordenación del litoral

De conformidad con lo dispuesto por el artículo 6.5 del Estatuto de autonomía de Cataluña; el artículo 4 de la Ley 2/2007, de 5 de junio, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, y el artículo 7 de la Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Arán, la Mesa del Parlamento, en la sesión celebrada el día 22 de abril de 2025, ha aprobado la versión en occitano, en variedad aranesa, de la Ley 8/2020, de 30 de julio, de protección y ordenación del litoral, aprobada por el Pleno del Parlamento en la sesión celebrada el día 22 de julio de 2020 y publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 660, de 29 de julio de 2020, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8192, de 3 de agosto de 2020, cuyo texto se reproduce a continuación, a los efectos de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya y de que se incluyan el número y la fecha de la ley publicada, así como la fórmula de promulgación.

Palacio del Parlamento, 22 de abril de 2025

Rosa Maria Ibarra Ollé

Secretaria tercera

Josep Rull i Andreu

Presidente

"LEI 8/2020, de 30 de junhsèga, de proteccion e ordenacion deth litorau.

ETH PRESIDENT DERA GENERALITAT DE CATALONHA

Es articles 65 e 67 der Estatut preven qu'es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president o presidenta dera Generalitat. Cossent damb çò precedent promulgui era següenta

LEI

Preambul

I

Er Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 fixèc coma competéncia exclusiva dera Administracion dera Generalitat era ordenacion deth territòri e deth litorau e er urbanisme (art. 9.9) e coma competéncia executiva eth sauvament maritim e es abocaments industriaus e contaminants enes aigües territoriaus der Estat corresponents ath litorau catalan (art. 11.10). D'acòrd damb açò, e mejançant eth Reiau decrèt 3301/1981, de 18 de deseme, sus transferéncia de servicis der Estat ara Generalitat de Catalonha en matèria ordenacion deth litorau, s'auperèc ua prumèra transferéncia de servicis damb relacion ara elaboracion e era aprobacion de plans d'ordenacion des zònes deth litorau e era autorizacion des òbres e es installacions d'abocament en mar.

Damb era aprobacion dera Lei der Estat 22/1988, de 28 de junhsèga, de còstes, e era posteriora Senténcia deth Tribunau Constitucionau, 149/1991, de 4 de junhsèga, era Administracion dera Generalitat dispausèc dera competéncia entà autorizar es usatges permetudi ena zòna de servitud de proteccion en litorau de Catalonha, prevision que siguec desplegada mejançant eth Decrèt 55/1992, de 10 de hereuèr, peth quau s'atribuïssen competéncies ath Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques ena zòna de servitud de proteccion dera Lei de còstes.

Actuaument, er Estatut d'Autonomia de Catalonha reconeish coma un des sòns principis rectors era proteccion deth miei ambient e eth desvolopament sostenible. En aguest sens, er article 46 establís era obligacion des podèrs publics de velhar pera proteccion deth miei ambient mejançant era adopcion de politiques publiques basades en desvolopament sostenible e qu'asseguren, entre d'auti aspèctes, era defensa deth litorau.

Per çò que hè as competéncies, er article 149.3 der Estatut d'autonomia establís que, en matèria d'ordenacion deth litorau e en tot respectar eth regim generau deth domeni public, correspon ara Administracion dera Generalitat era competéncia exclusiva, qu'includís en tot cas: a) Er establiment e era regulacion des plans territoriaus d'ordenacion e usatge deth litorau e des plages, e tanben era regulacion deth procediment de tramitacion e aprobacion d'aguesti esturments e plans; b) Era gestion des títols d'aucupacion e usatge deth domeni public maritimoterrèstre, especiaument er autrejament d'autorizacions e concessions e, en tot cas, es concessions d'òbres fixes en mar, en tot respectar es excepcions que se poguen establir per motius mieiambientaus enes aigües costères interiores e de transicion; c) Era regulacion e era gestion deth regim economic financèr deth domeni public maritimoterrèstre, enes tèrmes qu'establís era regulacion generau, e d) Era execucion d'òbres e actuacions deth litorau catalan que non siguen d'interès generau. Atau madeish, segontes er article 149.4 der Estatut, correspon ara Administracion dera Generalitat era execucion e era gestion des òbres d'interès generau plaçades en litorau catalan, d'acòrd damb çò qu'establís er article 148. Per un aute costat, er Estatut reconeish, en article 84.2.n, qu'es govèrns locaus de Catalonha an en tot cas es competéncies pròpries sus era regulacion, era gestion e era susvelhança des activitats e es usatges que s'amien a tèrme enes plages.

Per mejan deth Reiau decrèt 1404/2007, de 29 d'octobre, se traspassèren ara Administracion dera Generalitat es foncions e es servicis en matèria d'ordenacion e de gestion deth litorau (autorizacions e installacions maritimes). Aguest darrèr traspàs siguec ampliat mejançant eth Reiau decrèt 1387/2008, der 1 d'agost, que traspassaue ara Administracion dera Generalitat, entre d'autes foncions, era gestion des concessions demaniaus e era gestion e er autrejament d'autorizacions en zònes de servitud de transit e d'accès ath mar.

Atau madeish, cau destacar que, d'acòrd damb es articles 149.1, 149.5 e 144 der Estatut d'Autonomia, era Administracion dera Generalitat dispause de competéncies exclusives en matèria d'ordenacion deth territòri e urbanisme, e de competéncies compartides en matèria de miei ambient, es quaus tanben se pòden projectar sus er encastre costèr.

II

Era Administracion dera Generalitat, ath long de mès de trenta ans d'exercici d'aguesta competéncia exclusiva, a elaborat plans e programes de proteccion deth litorau entà garantir-ne eth desvolopament urbanistic sostenible, entre es quaus subergessen es plans directors urbanistics deth sistèma costèr aprovadi es ans 2005 e 2006 damb era fin de protegir eth sòu des espacis costèrs que non auien patit un procès de transformacion urbanistica e preservar-los de quinsevolh transformacion e desvolopament urban, ath delà d'auti documents damb incidéncia sus eth litorau catalan que se trapen en tramitacion, coma eth Plan director urbanistic des activitats de campada, entà pr'amor d'establir es critèris entà ordenar es naues implantacions d'activitat toristica, o eth Plan director urbanistic de revision des sòus non sostenibles deth litorau gironin, qu'a per objècte desclassar es sòus que non son sostenibles e establir es directives entà qu'es planejaments municipaus poguen revisar es previsions d'auti sectors damb deficiéncies importantes de modèl o d'emplaçament que les hèn non sostenibles per rasons economiques, sociaus o ambientaus.

Mès, era ordenacion deth litorau catalan aué dia s'a articulat d'ua manèra plan segmentada a compdar d'ua distribucion competenciau complèxa, ena quau concorren es competéncies des tres administracions territoriaus, emparada tanben en diuèrsi títols competenciaus que van des deth miei ambient enquiara ordenacion deth territòri e er urbanisme, en tot passar pera ordenacion deth litorau e era madeisha titularitat estatau deth domeni public maritimoterrèstre.

Era actuau concepcion deth litorau, segmentat en foncion d'un mapa competenciau complèxe, contraditz er esperit e eth tèxte dera Recomanacion deth Parlament Europèu e eth Conselh, de 30 de mai de 2002, sus era aplicacion dera gestion integrada des zònes costères en Euròpa (2002/413/CE), e eth Protocòl relatiu ara gestion integrada des zònes costères dera Mediterranèa, adoptat en marc deth Convèni entara proteccion deth miei marin e dera region costèra dera Mediterranèa (Conveni de Barcelona), que promòn justaments era adopcion d'un planejament estrategic basat ena gestion integrada, damb eth supòrt e era participacion de totes es instàncies administratives competentes a escala estatau, regionau o locau.

Per un aute costat, era situacion d'emergéncia climatica declarada peth Govèrn dera Generalitat eth 14 de mai de 2019 obligue a priorizar, enes politiques publiques, es opcions de menor impacte climatic e major contribucion ara adaptacion as condicions derivades deth cambi climatic, e tanben a adoptar es mesures de besonh entà arturar era preocupanta pèrta de biodiversitat e promòir era recuperacion d'ecosistèmes.

Eth litorau, e singularament es sues plages, son un espaci plan sensible as efèctes advèrsi deth cambi climatic, coma met de manifèst eth Tresau informe sus eth cambi climatic en Catalonha (2016), que reconeish qu'er an 2060 es plages de Catalonha auràn mès o mens cent quaranta quilomètres de còsta plan vulnerabla as efèctes des temporaus -en comparason damb es seishanta un quilomètres en 2016- e que pròp deth setanta per cent dera còsta serà vulnerabla o plan vulnerabla ara inondacion. Aguestes donades hèn evidenta era contradiccion entre era tendéncia regressiva dera extension de plages e er augment constant dera aufèrta toristica per manca de politiques reguladores.

Dauant d'aguesta realitat, ei de besonh e urgent de desplegar naui esturments entà afrontar es rèptes climatics, donques eth benefici que pòden auer aguesti esturments se redusís a mesura qu'eth cambi climatic auance.

Entà afrontar aguesta problematica s'apròve aguesta lei, que neish damb er objectiu de desvolopar era competéncia exclusiva dera Administracion dera Generalitat en matèria d'ordenacion deth litorau, mejançant era articulacion d'un modèl de gestion integrada der espaci costèr catalan, damb era Administracion dera Generalitat coma administracion de referéncia e un major protagonisme des ajuntaments. Aguest modèl a de perméter d'abordar era nauta vulnerabilitat d'aguest espaci, damb un tractament individuau de cada plaja o tram costèr que n'assegure es foncions ambientaus e n'establisque es mesures de proteccion, e ath madeish temps a de garantir era aplicacion des estratégies supramunicipaus mès idonèes entà cada realitat, atau coma reclame eth dit Tresau informe sus eth cambi climatic en Catalonha.

Atau madeish, en marc des requeriments dera Lei 13/2014, de 30 d'octobre, d'accessibilitat, era ordenacion deth litorau a d'afrontar es mancances en matèria d'accessibilitat que contunhen de persistir en fòrça espacis e a de preveir mesures sufisentes entà perméter que toti ne gaudisquen en egalitat de condicions.

Fin finau, aguesta lei a d'acomplir era lei 16/2017, d'1 d'agost, de cambi climatic, atengudes es valors biologiques, geologiques e dera biosfèra deth litorau catalan, e a d'èster un agent actiu non sonque ena preservacion, senon ena luta contra eth cambi climatic, arturar era pèrta de biodiversitat e promòir era recuperacion des ecosistèmes.

III

Aguesta lei s'estructure en ueit títols, dètz disposicions addicionaus, cinc disposicions transitòries, ua de derogatòria e dues disposicions finaus.

Eth títol I establís er objècte, er encastre d'aplicacion e es finalitats dera Lei, mejançant es quaus se transferissen ar ordenament catalan es objectius deth Protocòl relatiu ara gestion integrada des zònes costères dera Mediterranèa.

Eth títol II regule es esturments d'ordenacion e gestion deth litorau, articuladi mejançant eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es plans d'usatge deth litorau e des plages. Era Lei definís eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau coma er esturment basic d'ordenacion e gestion integrada der encastre terrèstre e marin deth litorau catalan, e configure es plans d'usatge deth litorau e des plages coma un esturment entà ordenar, en encastre municipau, es servicis de sason e determinades activitats que se planifique plaçar ath long der an en domeni public maritimoterrèstre e enes terrens de titularitat publica qu'includisque plaçadi ena sua zòna de servitud de proteccion.

Entre es prescripcions normatives deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau subergessen es que permeteràn eth classament e era categorizacion de trams de plages e era determinacion des lindaus dera sua capacitat de carga, era definicion des limits maximaus d'aucupacion, e er establiment de normes, directives o recomanacions entar usatge d'aguesti espaci en tèrmes de seguretat. Aguestes mesures an de garantir un melhor classament e regulacion dera diuersitat de plages e superar un marc legau que sonque distingís entre plages urbanes e plages naturaus, mès que, en cambi, i admetís era compatibilitat d'usatges a totes eres.

Eth Plan tanben prevé era incorporacion de mesures d'adaptacion dera còsta as efèctes deth cambi climatic. Gràcies ara sua natura juridica coma plan director urbanistic, eth Plan garantís era efectivitat des dues prescripcions gràcies ara executivitat immediata des dues determinacions enes diuèrses escales de planejament. Aguestes previsions tanben s'estienen as terrens confrontanti damb eth domeni public maritimoterrèstre e, en aguest sens, eth Plan a de garantir era preservacion e era recuperacion des paisatges costèrs damb era regulacion des façades costères e era preservacion d'unitats visuaus e punts d'interès territoriau.

Aguesta naua planificacion, amassa damb es plans d'usatge deth litorau e des plages, a de garantir, per prumèr viatge, ua planificacion integrau der amàs deth litorau catalan, des sòns usatges e aucupacions, e superar era limitacion fisica e temporau dera regulacion vigenta en moment dera aprobacion d'aguesta lei, que sonque ten en compde es plages pendent es mesi de sason.

Eth títol III regule eth regim d'intervencion administrativa enes zònes de servitud. S'a de destacar er establiment d'un regim de declaracion responsabla dauant es ajuntaments entà determinades òbres e usatges que non impliquen er increment dera superfícia aucupada ne dera volumetria existenta, ne un cambi der usatge autorizat, ua mesura que simplifique fòrça era tramitacion administrativa des expedients d'òbres e usatges, ath viatge qu'en garantís era adequacion ara normativa urbanistica e costèra.

Eth títol IV a per objècte d'establir eth regim d'utilizacion deth domeni public maritimoterrèstre. En prumèr des capítols s'establissen es critèris de classament des trams de plages e eth sòn regim d'aucupacion, qu'en Plan de proteccion e ordenacion deth litorau aurà d'acabar de determinar, en tot garantir, en quinsevolh des casi, era definicion d'ua categoria de trams de plages d'especiau proteccion incompatibles damb era preséncia d'installacions e servicis, que permete de protegir es trams de plages de mès valor ambientau.

Eth capitol dusau regule es autorizacions, e, entre es nauetats, subergés eth hèt qu'es ajuntaments passen a èster competents entar autrejament des autorizacions que s'agen previst enes sòns plans d'usatge deth litorau e des plages e que s'estienen mès enlà deth periòde dera sason. Era descentralizacion d'aguestes autorizacions permet d'apropar era ciutadanetat ara prenuda de decisions e supause ua reduccion de terminis entath sòn autrejament.

Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau a de fixar es critèris entar autrejament d'autorizacions e concessions, e a de determinar, atau madeish, es critèris de gradacion des terminis maximaus d'autrejament e prorròga des concessions. Era definicion d'aguesti critèris melhore era transparéncia administrativa e era seguretat juridica des diuèrsi operadors.

Eth títol V regule eth regim economic financèr deth domeni public maritimoterrèstre. Coma aspècte mès remercable, se prevé era creacion d'un nau canon a favor dera Administracion dera Generalitat entara exportacion d'activitats que requerissen ua concession. Es ingrèssi derivadi dera liquidacion d'aguest canon son destinadi ara melhora, era conservacion, era recuperacion e era restauracion deth domeni public maritimoterrèstre deth litorau de Catalonha.

Eth títol VI a per objècte articular es esturments de participacion publica dera Lei. Per çò que hè ad aguesti esturments, subergés era creacion deth Conselh Rector deth Plan de Proteccion e Ordenacion deth Litorau e es conselhs rectors des plans d'usatge deth litorau e des plages, que, en marc des plans e es esturments qu'establís aguesta lei, exercissen es foncions de participacion, consulta e tutèla dera gestion, en tot velhar peth compliment dera normativa reguladora. Es conselhs an representants des administracions publiques competentes e d'associacions e organizacions representatives d'interèssi economics e sociaus entà pr'amor d'afavorir es sinergies entre era iniciativa publica e privada.

Eth títol VII establís eth nau marc competenciau entre era Generalitat e es ajuntaments, concrète es organs competents en matèria de proteccion dera legalitat e cree era Comission d'Ordenacion deth Litorau que depén dera Administracion dera Generalitat, damb foncions de caractèr resolutiu, consultatiu e informatiu e, a instàncies des ajuntaments, damb foncions interpretatives. Subergés eth hèt que, per prumèr viatge, ua soleta norma ordene es competéncies dera Generalitat en matèria d'ordenacion deth litorau, entre es quaus era aprobacion des normes e es instruccions en matèria de proteccion civila sus sauvament e seguretat des vides umanes e era supervision deth sòn compliment, damb era volentat de garantir que se complisquen uns madeishi estandards de seguretat en tot eth litorau catalan.

En çò qu'ei as ajuntaments, es naues competéncies les permeten er autrejament de diuèrses autorizacions en domeni public quan s'agen previst en plan d'usatge deth litorau e des plages corresponent, e tanben damb era intervencion administrativa de determinades òbres que s'agen d'amiar a tèrme enes zònes de servitud de proteccion e de transit qu'enquiara èren competéncia dera Administracion dera Generalitat. Tot amassa simplifique es procediments e apròpe nauament era decision ath ciutadan.

Fin finau, eth títol VIII regule era inspeccion deth litorau e es facultats e es foncions des agents que l'amien a tèrme, e autrège era condicion d'autoritat ath personau ath servici des entitats publiques ath quau s'encomanen aguestes foncions.

Aguesta regulacion se complète damb es disposicions contengudes ena part finau dera Lei.

Es dètz disposicions addicionaus establissen eth termini entara redaccion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau; era participacion de determinades administracions de regim especiau ena elaboracion des plans d'ordenacion; era collaboracion interadministrativa de besonh entara aplicacion des esturments d'ordenacion en espaci maritim; era paritat ena composicion des organs derivadi dera aplicacion d'aguesta lei, d'acòrd damb çò que s'establís ena Lei 17/2015, de 21 de junhsèga, d'egalitat efectiva de hèmnes e òmes; era hiestreta unica empresariu enes sollicituds d'autorizacions o concessions e enes declaracions responsables; ues especificacions relatives ath compliment dera normativa en matèria de pesca e accion maritimes enes concessions e es esturments d'ordenacion der espaci maritim; eth foment dera nautica esportiva e populara ena ordenacion deth litorau; era creacion deth Conservatòri deth Litorau de Catalonha, e era prevision dera aplicacion de mesures excepcionaus en casi de fòrça majora.

Es cinc disposicions transitòries regulen eth periòde maximau entre era entrada en vigor dera Lei e era des esturments de planificacion qu'establís; eth procediment aplicable enes expedients en tramit; es supòsits d'aplicacion deth canon d'espleita d'activitats enes expedients en tramit e enes concessions dejà autrejades, e es organs competents pendent non se constituïsque era Comission d'Ordenacion deth Litorau.

Fin finau, ath delà dera disposicion derogatòria, era Lei conten dues disposicions finaus, relatives ath desplegament reglamentari e era entrada en vigor, que s'establís ath cap d'un mes d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

TÍTOL I. Disposicions generaus

Article 1. Objècte

Er objècte d'aguesta lei ei de regular era ordenacion e era proteccion deth litorau en territòri de Catalonha.

Article 2. Encastre d'aplicacion

1. Es disposicions d'aguesta lei s'apliquen as bens de domeni public e ecosistèmes maritimoterrèstres deth litorau de Catalonha.

2. Era zòna d'influéncia deth domeni public maritimoterrèstre compren ua listra minima de mil mètres, aplicada en projeccion orizontau tèrra tà laguens des der atermiatge deth domeni public maritimoterrèstre, en tot eth litorau de Catalonha, listra que pòt èster ampliada mès jamès redusida peth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

Article 3. Finalitats

Es finalitats d'aguesta lei, e tanben des esturments de proteccion, d'ordenacion e de gestion que regule, son:

a) Facilitar, mejançant ua planificacion racionau des activitats, eth desvolopament sostenible des zònes costères, en tot garantir que se tenguen en compde eth miei naturau e es paisatges de manèra conciliada damb eth desvolopament economic, sociau e culturau.

b) Establir mesures de conservacion des plages naturaus e de recuperacion dera qualitat ambientau des plages.

c) Preservar e recuperar es zònes costères, es sòns ecosistèmes e es espècies protegides, en benefici des generacions presentes e futures.

d) Garantir era preservacion e era recuperacion dera integritat des ecosistèmes dera còsta, e tanben des paisatges e era geomorfologia costèrs.

e) Previer e redusir es efèctes des rics naturaus, e particularaments dera emergéncia climatica, que poguen èster causadi per activitats naturaus o umanes.

f) Adaptar es zònes costères as efèctes deth cambi climatic.

g) Garantir era coeréncia entre es iniciatives publiques e privades, en tot priorizar tostemp es iniciatives de conservacion, recuperacion e proteccion publiques, e entre totes es decisions des diuèrses administracions publiques qu'afècten ara utilizacion dera zòna costèra.

h) Previer e mitigar eth cambi climatic.

i) Conservar e velhar entà mantier es masses d'aigua en encastre costèr.

j) Limitar er accès as plages segontes era sua capacitat de carga e regular-ne er accès, entà arturar era pèrta de biodiversitat e preservar es espècies protegides.

Títol II. Esturments de proteccion, ordenacion e gestion deth litorau

Capítol I. Disposicions comunes

Article 4. Esturments de planificacion

1. Era ordenacion e era gestion deth litorau s'an d'amiar a tèrme mejançant es esturments de planificacion següents:

a) Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

b) Es plans d'usatge deth litorau e des plages.

2. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es plans d'usatge deth litorau e des plages s'an d'aprovar d'acòrd damb eth procediment especific que determine aguesta lei e es disposicions reglamentàries que la despleguen.

Article 5. Directives entàs esturments de proteccion, ordenacion e gestion deth litorau

Es esturments de proteccion, ordenacion e gestion deth litorau s'an de formular en tot atier es directives següentes:

a) Priorizar era riquesa biologica, era dinamica e eth foncionament naturaus dera zòna intermareau, eth besonh de recuperacion dera dinamica sedimentària naturau, atau coma era complementarietat e era interdependéncia entre era part marina e era part terrèstra que constituïssen ua entitat unica.

b) Préner en consideracion, de forma integrada, er amàs d'aspèctes relatius as sistèmes idrologics e geomorfologics e as impactes climatics, ecologics, socioeconomics e culturaus entà non suberpassar era capacitat de carga dera zòna costèra e entà previer es efèctes extèrns negatius e es de desvolopament, dera emergéncia climatica e des catastròfes naturaus que se'n deriven.

c) Aplicar un punt d'enguarda ecosistemic ena planificacion e era gestion des zònes costères entà pr'amor de garantir-ne eth desvolopament sostenible.

d) Garantir ua governança avienta que permete ua participacion sufisenta, de forma apropriada e oportuna, en un procès de decision transparent des poblaments locaus e es sectors dera societat civila interessadi enes zònes costères.

e) Garantir ua coordinacion institucionau intersectoriau organizada des diuèrsi servicis administratius e autoritats competentes enes zònes costères.

f) Formular estratègies d'usatge dera zòna costèra que concernisquen er urbanisme e es activitats socioeconomiques, atau coma d'autes politiques sectoriaus pertinentes.

g) Tier en compde era multiplicitat e era diuersitat d'activitats enes zònes costères e priorizar es servicis publics que requerisquen, as efèctes d'usatge e emplaçament, era proximitat immediata dera mar.

h) Garantir era conservacion e era recuperacion deth territòri en tota era zòna costèra e proïbir era concentracion e era expansion urbanes que s'opòsen as principis e es valors de proteccion, conservacion e ordenacion qu'establisque aguesta lei.

i) Hèr avaloracions preliminares des risqui restacadi damb es diuèrses activitats umanes e infraestructures entà pr'amor de preservar era seguretat des persones e esvitar e redusir es impactes negatius enes zònes costères.

j) Empedir que se produsisquen damnatges tant enes ecosistèmes litoraus coma en miei ambient costèr e, se se produsissen, sancionar-ne es responsables e obligar-les a hèr-ne ua restauracion apropriada, d'acòrd damb era normativa.

k) Includir es directives de paisatge qu'afècten eth litorau de conformitat damb es catalògs de paisatge e es plans territoriaus que les siguen aplicables.

l) Regular es activitats entà empedir que perjudicien era biodiversitat e es valors ecologiques deth litorau.

Capítol II. Plan de proteccion e ordenacion deth litorau

Article 6. Objècte, natura juridica e encastre territoriau

1. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau ei er esturment basic d'ordenacion e gestion integrada der encastre terrèstre e marin deth litorau catalan.

2. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, per çò que hè ara ordenacion des usatges deth sòu, a era natura juridica pròpria des plans directors urbanistics e li son d'aplicacion es disposicions dera legislacion urbanistica aplicables ad aguesti plans urbanistics damb es excepcions qu'establís aguest capítol.

3. Er encastre territoriau deth Plan ei eth qu'aguest definisque d'acòrd damb er article 2.

Article 7. Contengut

1. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, en tot respectar eth regim generau deth domeni public maritimoterrèstre, a de contier:

a) Era diagnòsi e era caracterizacion der estat deth litorau, damb indicacion dera tipologia dera còsta, era climatologia, es espacis protegits e era determinacion dera sua regression o acreishement.

b) Era indicacion grafica dera linha d'atermiatge deth domeni public maritimoterrèstre e des servituds de proteccion e transit, e dera delimitacion dera zòna d'influéncia.

c) Eth classament e era categorizacion des trams de plages, d'acòrd damb es critèris fixadi per article 19, era determinacion des lindaus dera sua capacitat de carga e era definicion des limits maximaus d'aucupacion.

d) Era localizacion des infraestructures e es installacions existentes, e tanben era determinacion, s'escatz, de naues infraestructures o installacions e des sòns agraniments.

e) Era localizacion de, aumens, es principaus accèssi ath mar e des zònes de parcatge corresponentes.

f) Era identificacion des plages a on i a perilh d'esbauçaments e queigudes de pèires e d'auti materiaus des des talusi adjacenti.

g) Es critèris territorializadi entà atier es demandes d'autorizacions e des servicis de sason des plages en domeni public maritimoterrèstre.

h) Es critèris territorializadi entà resòlver es demandes entar autrejament, eth renauiment, era prorròga, era modificacion e era extincion de concessions, atau coma es critèris de gradacion des terminis d'autrejament e prorròga d'aguestes.

i) Es mesures normatives o d'actuacion de besonh entà preservar era integritat e era recuperacion dera geomorfologia e des ecosistèmes e paisatges costèrs e er establiment dera regulacion des façades costères en encastre territoriau deth plan, referides, entre d'auti aspèctes, ara preservacion d'unitats visuaus e a punts d'interès de conformitat damb es catalògs de paisatge e es plans territoriaus que les siguin aplicables.

j) Es mesures d'adaptacion dera còsta as efèctes deth cambi climatic d'acòrd damb es estratègies que s'establisquen.

k) Es critèris entà determinar es prioritats d'inversion en encastre territoriau deth plan.

l) Era identificacion des trams des camins de ronda que son accessibles e des que non ac son.

m) Era identificacion e eth classament des plages entre d'autes zònes de banh en foncion deth risc entàs vides umanes, e es normes, directives e recomanacions entà hèr-ne usatge.

n) Fixar era distribucion des rampes publiques ath long deth litorau, en tot mantier es rampes dejà existentes en plages urbanes tostemp que siguen compatibles damb es usatges que i siguen permetudi.

2. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau pòt establir es regulacions e es limitacions de besonh entà arténher era conservacion avienta deth litorau d'acòrd damb es finalitats e es directives qu'aguesta lei determine, e establir eth regim transitòri des autorizacions e es concessions autrejades damb anterioritat ara sua entrada en vigor que s'opòsen as sues disposicions, e empedir-ne o limitar-ne es prorrògues.

Article 8. Documentacion

Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau a de contier, aumens, es documents següenti:

a) Ua memòria justificativa.

b) Era documentacion mieambientau avienta ara legislacion sectoriau aplicabla.

c) Es normes d'ordenacion que siguen de besonh.

d) Es plans d'informacion e d'ordenacion.

e) Un estudi d'impacte economic e sociau, qu'incorpòre ua avaloracion especifica der impacte de genre.

Article 9. Tramitacion e aprobacion

1. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau se tramite e s'apròve d'acòrd damb eth procediment especific qu'establís era legislacion urbanistica entara aprobacion des plans directors urbanistics.

2. En tramit d'informacion publica deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, es ajuntaments des municipis comprenudi en escastre territoriau deth Plan pòden informar, damb caràcter vinculant, damb relacion as aspèctes qu'afècten es sues competéncies pròpries.

3. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau s'a de sosméter ath procediment d'avaloracion ambientau estrategica d'acòrd damb era legislacion sectoriau aplicabla.

Capítol III. Plans d'usatge deth litorau e des plages

Article 10. Objècte e encastre territoriau

1. Es plans d'usatge deth litorau e des plages son un esturment de desvolopament deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau qu'an per objècte, en domeni public maritimoterrèstre e enes terrens de titularitat publica plaçadi ena sua zòna de servitud e proteccion qu'includisque eth plan, ordenar es aucupacions entàs servicis de sason e es activitats que se planifique plaçar-i e que sonque exigisquen, s'escatz, installacions desmontables o bens mòbles.

2. Er encastre des plans d'usatge deth litorau e des plages pòden arténher un o diuèrsi tèrmes municipaus termianti.

Article 11. Contengut

Es plans d'usatge deth litorau e des plages, d'acòrd damb eth contengut deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, an de:

a) Regular es servicis de sason des plages e des activitats qu'eth Plan preve que poguen èster objècte d'autorizacion en domeni public maritimoterrèstre e, s'escatz, enes terrens de titularitat publica qu'includisque plaçadi ena sua zòna de servitud de proteccion, en tot atier ath classament des plages, es lindaus de capacitat de carga e es limits maximaus des aucupacions fixades peth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

b) Regular er usatge des plages, establir es servicis minims de susvelhança e sauvament, era seguretat umana enes lòcs de banh, era accessibilitat e d'autes condicions generaus sus er usatge des plages e es sues installacions. Enes plages a on se determine perilh d'esbaussament de talussi adjacents, s'an de delimitar es zònes de seguretat a on s'an d'adoptar es mesures preventives e informatives de perilh corresponentes.

c) Determinar es activitats susceptibles d'èster autorizades ena plaja per ajuntament coma conseqüéncia des hèstes de relèu locau, eveniments esportius, culturaus, d'interès generau damb repercussion toristica o d'autes aucupacions mejançant installacions desmontables.

d) Concretar es activitats e es installacions que se pòden amiar a tèrme en passeg maritim.

e) Establir es critèris entà ua integracion paisatgistica apropriada des installacions admetudes e era obligacion d'adequar es activitats proposades ara normativa de contaminacion acustica.

f) Regular era obligatorietat que quinsevolh autorizacion que se pogue autrejar e quinsevolh espleita de servicis de sason que se pogue adjudicar dispausen d'un regim de responsabilitat que garantisque que se poderà afrontar es damnatges que se'n poguen derivar enquiara retirada complèta des installacions.

g) Fixar eth termini de vigéncia des autorizacions que se poguen autrejar e dera espleita des servicis de sason que se poguen adjudicar, que non pòt depassar es quate ans.

h) Determinar es plages qu'an de dispausar de lòcs de banh accessibles e eth nombre minim de punts que corresponen a cada ua.

i) Proïbir es activitats privades eishordantes e incompatibles damb es valors mieiambientaus enes plages plaçades enes espacis protegits deth litorau.

Article 12. Documentacion

Es plans d'usatge deth litorau e des plages an de contier, aumens, es documents següents:

a) Ua memòria justificativa.

b) Era documentacion mieambientau avienta ara legislacion sectoriau aplicabla.

c) Es normes d'ordenacion que siguen de besonh.

d) Es plans d'informacion e d'ordenacion.

e) Un estudi economic financèr, damb era prevision d'ingrèssi e despenes frut dera espleita des servicis de sason e dera autorizacion d'activitats que preveigue eth Plan.

f) Un programa de gestion.

Article 13. Tramitacion e aprobacion

1. Es ajuntaments an d'acordar, d'acòrd damb eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, era elaboracion deth plan d'usatge deth litorau e des plages des municipis respectius o, s'escatz, d'un plan conjunt damb d'auti municipis termianti per çò que hè as plages compartides.

2. Eth plan d'usatge deth litorau e des plages s'a de sosméter ath procediment d'avaloracion ambientau estrategica d'acòrd damb era legislacion sectoriau aplicabla.

3. Era Administracion municipau, un viatge a acordat era aprobacion iniciau deth plan d'usatge deth litorau e des plages, l'a de sosméter a informacion publica e a de sollicitar es informes as organismes afectadi per rason des sues competéncies sectoriaus per un termini d'un mes exceptat qu'ua disposicion n'establisque un de mès long.

4. Un viatge acabat eth tramit d'informacion publica e damb era avaloracion tecnica e juridica prèvia des allegacions, er ajuntament a d'aprovar provisionaument eth plan d'usatge deth litorau e des plages e l'a de trametre ar organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat entara aprobacion definitiva.

5. En cas qu'eth plan d'usatge deth litorau e des plages afècte mès d'un tèrme municipau, correspon as administracions municipaus afectades d'aprovar iniciaument e provisionauments eth plan e tramitar-lo en un regim collaboratiu o associatiu.

6. Eth termini entà aprovar definitivament es plans d'usatge deth litorau e des plages aprovadi provisionaument pes ajuntaments ei de sies mesi. Eth venciment deth termini entà aprovar definitivament eth plan legitime er ajuntament entà considerar-lo denegat per silenci administratiu.

7. Era aprobacion deth pla d'usatge deth litorau e des plages supòse er autrejament ar ajuntament corresponent dera autorizacion entara espleita des servicis de sason des plages entath termini previst peth Plan, que non pot excedir es quate ans.

Capítol IV. Entrada en vigor, publicitat, vigéncia, modificacion e revision des plans

Article 14. Entrada en vigor e publicitat

1. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es plans d'usatge deth litorau e des plages entren en vigor londeman dera publicacion der acòrd d'aprobacion definitiva en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amassa damb es sues normes d'ordenacion.

2. Eth contengut des plans a qué hè referéncia er apartat 1 s'a de publicar en web deth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau. En cas des plans d'usatge deth litorau e des plages, eth contengut tanben s'a de publicar en web des ajuntaments respectius.

Article 15. Vigéncia

1. Era vigéncia deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau ei indefinida.

2. Es plans d'usatge deth litorau e des plages an ua vigéncia de cinc ans prorrogables per periòdes de coma maxim cinc ans, s'abans que s'age agotat eth termini eth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau autorize era prorròga, a sollicitud municipau degudament justificada. Er autrejament dera prorròga supòse era renovacion dera autorizacion entara espleita per part der ajuntament des servicis de sason des plages entà un nau termini maximau de cinc ans.

Article 16. Modificacion e revision

1. Eth plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es plans d'usatge deth litorau e des plages son susceptibles de modificacion e revision.

2. Entara modificacion o revision des plans a qué hè referéncia er apartat 1 cau seguir es madeishi tramits qu'entara sua ellaboracion, damb es excepcions que se pòden establir per reglament.

3. Eth plan de proteccion e ordenacion deth litorau a d'èster objècte d'actualizacion, aumens, cada dètz ans e s'es trabalhs d'actualizacion meten en evidéncia eth besonh de modificar bèth aspècte deth Plan aprovat, cau tramitar-ne era corresponenta modificacion o revision.

Títol III. Regim d'intervencion administrativa enes zònes de servitud

Article 17. Procediment d'autorizacions competéncia dera Administracion dera Generalitat

1. Es sollicituds d'autorizacion d'usatges, òbres e installacions admetudi enes zònes de servitud de proteccion, transit e accès ath mar, exceptades es que son de competéncia municipau d'acòrd damb aguesta lei, s'an d'adreçar ar organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Generalitat amassa damb era documentacion següenta:

a) Era descripcion e era justificacion dera actuacion, eth sòn objectiu e era adequacion ara normativa urbanistica e en matèria d'ordenacion deth litorau e de còstes.

b) Un plan relatiu ar emplaçament e era situacion precisi des òbres e es usatges deth domeni public maritimoterrèstre e dera zòna de servitud que correspongue.

c) Eth projècte basic des òbres o des installacions.

2. Er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Generalitat a de sollicitar es informes des organismes afectadi per rason des sues competéncies sectoriaus. Eth termini entara emission der informe ei de quinze dies, exceptat qu'ua disposicion n'establisque un de mès long.

3. Eth termini entà notificar era resolucion exprèssa ei de quate mesi a compdar dera data d'entrada dera sollicitud en registre der organ competent entara tramitacion. Eth pas d'aguest termini sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime era persona interessada a considerar-la desestimada per silenci administratiu.

4. Er organ competent entà autrejar es autorizacions pòt acordar motivadament era inadmission a tramit des sollicituds formulades pes persones interessades quan s'opòsen de manèra notòria ara normativa en vigor.

5. Eth termini de vigéncia des autorizacions que s'autregen ara empara d'aguest article ei eth que determine eth títol abilitant corresponent e non pòt excedir es dus ans. Un viatge transcorrut aguest termini de vigéncia, era autorizacion demore sense efècte, exceptat qu'era manca d'exercici sigue imputable ara Administracion.

Article 18. Actuacions sosmetudes ath regim de declaracion responsabla dauant der ajuntament

1. Es naues actuacions que se plantegen damb relacion as òbres, es activitats e es installacions implantades legaument ena zòna de servitud de proteccion e de transit deth domeni public maritimoterrèstre que non compòrten cap increment dera superfícia aucupada o dera volumetria existenta, ne un cambi d'usatge autorizat, demoren subjèctes ath regim de declaracion responsabla dauant er ajuntament que correspongue.

2. Era declaracion responsabla a d'expressar, sus era responsabilitat deth declarant, eth compliment des requisits exigidi pera normativa en matèria de còstes e se formalize de manèra conjunta damb era sollicitud de licéncia o era comunicacion urbanistiques, segon sigue eth regim d'intervencion en matèria urbanistica.

3. Eth termini entà executar es actuacions a qué hè referéncia aguest article ei eth qu'establisque era licéncia urbanistica o eth qu'indique era comunicacion prèvia, qu'en cap de cas poderà èster superior a un an.

Títol IV. Utilizacion deth domeni public maritimoterrèstre

Capítol I. Regim d'aucupacion e usatge des plages en tot atier era sua natura

Article 19. Classament e aucupacion des trams des plages

1. Es trams des plages se classen en urbans, seminaturaus, naturaus e de proteccion especiau.

2. Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau a de definir es trams des plages, d'acòrd damb eth classament der apartat 1, e es diferentes categories tot auer en compde eth classament e es categories deth sòu qu'establís era planificacion territoriau e urbanistica entàs terrens adjacents que non formen part deth domeni maritimoterrèstre; es infraestructures damb qué es plages confronten, e era major o menor preséncia d'elements naturaus. En tot cas, eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau a d'auer en compde, ena definicion des trams de plages d'especiau proteccion, que son incompatibles damb era preséncia d'installacions e servicis.

3. Eth limit maximau des aucupacions des trams des plages ei fixat peth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau an tot atier ara sua capacitat de carga e as critèris definits peth Plan madeish.

Capítol II. Espleita de servicis de sason des plages, autorizacions e concessions

Article 20. Servicis de sason e activitats previsti entàs plans d'usatge deth litorau e des plages

1. Correspon as ajuntaments, d'acòrd damb es plans d'usatge deth litorau e des plages respectius:

a) Era espleita des servicis de sason des plages, per gestion dirècta o indirècta.

b) Er autrejament des autorizacions entara rèsta d'activitats previstes entath plan d'usatge deth litorau e des plages.

c) Era regulacion des activitats non previstes peth plan d'usatge que siguen de competéncia municipau.

2. Es procediments entara licitacion dera espleita des servicis des plages an de respectar es principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparéncia e concurréncia competitiva. Eth termini d'espleita entà tresaus non pòt depassar es quate ans.

3. Eth termini entà notificar era resolucion exprèssa des sollicituds d'autorizacions a qué hè referéncia er apartat 1.b ei d'un mes a compdar dera data ena quau era sollicitud d'autorizacion age agut entrada en registre der organ competent entara tramitacion. Eth pas d'aguest termini sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime era persona interessada a considerar-la desestimada per silenci administratiu.

4. Eth termini de venciment des autorizacions a qué hè referéncia er apartat 1.b ei eth que determine eth títol abilitant d'acòrd damb çò que dispause eth plan d'usatge deth litorau e des plages corresponent e non pòt depassar es quate ans.

Article 21. Autorizacions d'activitats non previstes pes plans d'usatge deth litorau e des plages

1. Demoren subjèctes ara autorizacion administrativa prèvia der organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat es activitats en domeni public maritimoterrèstre non previstes pes plans d'usatge deth litorau e des plages següenti:

a) Aqueres en qué, sense requerir òbres o installacions de cap de sòrta, i concorren circonstàncies d'especiau intensitat, perilhositat o rendibilitat.

b) Aqueres que compòrten era aucupacion deth domeni public maritimoterrèstre damb installacions desmontables o damb bens mòbles.

2. En cas qu'eth projècte objècte dera autorizacion s'age de sosméter a un procediment d'avaloracion d'impacte ambientau d'acòrd damb era legislacion aplicabla, era sollicitud d'autorizacion a d'anar acompanhada deth document ambientau corresponent. Ena suposicion der apartat 1.b, era sollicitud tanben s'a d'acompanhar d'ua justificacion dera avienta d'integracion paisatgistica des installacions.

3. Pendent era tramitacion des autorizacions, er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat a de sollicitar es informes des organismes afectadi per rason des sues competéncies sectoriaus.

4. Eth termini entà notificar era resolucion exprèssa des autorizacions ei de quate mesi a compdar dera data d'entrada dera sollicitud en registre der organ competent entara tramitacion. Eth pas d'aguest termini sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime era persona interessada a considerar-la desestimada per silenci administratiu.

5. Non se pòden autrejar autorizacions que siguen contràries ath Plan de proteccion e ordenacion deth litorau. Eth termini de venciment des autorizacions ei eth que determine eth títol abilitant corresponent e non pòt excedir es quate ans.

Article 22. Concessions

1. Tota aucupacion des bens de domeni public maritimoterrèstre damb òbres o installacions non desmontables demore subjècta ara concession prèvia autrejada per organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat.

2. Era documentacion dera sollicitud de concession a d'includir un estudi d'integracion paisatgistica e eth document ambientau que correspongue en cas qu'eth projècte s'age de sosméter a un procediment d'avaloracion d'impacte ambientau d'acòrd damb era legislacion aplicabla.

3. Pendent era tramitacion dera concession, er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat a de sollicitar es informes des organismes afectadi per rason des sues competéncies sectoriaus.

4. Non se pòden autrejar concessions ne prorrògues d'aguestes que siguen contràries ath Plan de proteccion e ordenacion deth litorau. Es terminis de vigéncia des concessions e des prorrògues corresponents s'an de determinar d'acòrd damb es critèris de gradacion qu'establís aguest plan.

5. Entar autrejament des concessions, s'a d'avalorar era integracion paisatgistica des òbres o es installacions e eth compliment de condicions d'accessibilitat avientes ath tipe d'activitat e entorn.

6. Eth termini entà notificar era resolucion exprèssa sus es sollicituds de concession ei de sies mesi a compdar dera data d'entrada dera sollicitud en registre der organ competent entara tramitacion. Eth cors d'aguest termini sense que s'age notificat era resolucion exprèssa legitime era persona interessada a considerar-la desestimada per silenci administratiu.

Article 23. Òbres en construccions existentes damb concession, contràries ara normativa aplicabla

1. Es òbres de reparacion, melhora, assolidament e modernizacion des construccions existentes en domeni public maritimoterrèstre qu'agen ua concession en vigor e que resulten contràries ara legislacion en matèria de còstes o ath Plan de proteccion e ordenacion deth litorau aplicables que non compòrten increment dera superfícia aucupada o dera volumetria existenta demoren subjèctes ath regim de declaracion responsabla deuant er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat.

2. Era declaracion responsabla a qué hè referéncia er apartat 1 a d'expressar, sus era responsabilitat deth declarant, eth compliment des requisits exigidi pera normativa en matèria de còstes e se n'a d'acreditar era presentacion en tramit de sollicitud de licéncia o era comunicacion urbanistiques, segon sigue eth regim d'intervencion en matèria urbanistica.

3. Eth termini entà executar es actuacions a qué hè referéncia aguest article ei eth qu'establisque era licéncia urbanistica o eth qu'indique era comunicacion prèvia, qu'en cap de cas poderà èster superior a un an.

Article 24. Registre de concessions deth domeni public maritimoterrèstre

1. Er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau dera Administracion dera Generalitat a de portar, actualizat, eth registre de concessions deth domeni public maritimoterrèstre, en quau s'an d'inscríuer d'ofici, ena forma que se determine per reglament, es concessions.

2. Eth Registre de concessions deth domeni public maritimoterrèstre a caractèr public, e se'n pòden demanar es certificacions que calgue sus eth contengut, es quaus son un mejan de pròva dera existéncia e era situacion deth títol administratiu corresponent. Es cambis de titularitat e de caracteristiques que se poguen produsir s'an de reflectir, atau madeish, en enregistrament corresponent.

Títol V. Regim economic financèr deth domeni public maritimoterrèstre.

Article 25. Canon d'espleita d'activitats

1. Tota espleita d'activitats en domeni public maritimoterrèstre entara realizacion des quaus calgue dispausar d'ua concession dera Administracion dera Generalitat merite eth canon corresponent ath sòn favor, sense perjudici des canons que tanben siguen exigibles entà d'autes administracions.

2. Era basa imposabla deth canon d'espleita d'activitats ei eth volum des beneficis nets annaus, abans d'impòsti, d'aguestes activitats que se determinen d'acòrd damb es estudis economics e es compdes annaus que facilite era persona sollicitanta dera concession, atau coma tanben es informacions que pogue obtier e es avaloracions que pogue efectuar eth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau, dirèctament o per comparason damb autes concessions existentes.

3. Era quòta dera taxa se determine en tot aplicar un tipe de taxa deth 3% sus er impòrt dera basa imposabla.

4. Era Administracion der Estat, era Administracion dera Generalitat, es entitats locaus e es entitats de dret public que ne depenen son exemptades deth pagament deth canon d'espleita d'activitats enes concessions que se les autregen entar exercici des sues competéncies, tostemp qu'es activitats non siguen objècte d'ua espleita lucrativa, dirèctament o per tresaus.

5. Demoren exemptes deth pagament deth canon d'espleita d'activitats:

a) Es títols abilitants autrejats a entitats nauticoesportives entath desvolopament d'activitats de caractèr non lucratiu. Entà obtier aguesta exempcion ei de besonh qu'era federacion esportiva corresponenta certifique qu'es entitats respectives son inscrites coma cau e qu'exercissen exclusivament era activitat nauticoesportiva.

b) Es concessions que s'autregen en domeni public maritimoterrèstre portuari, d'acòrd damb çò que regule era legislacion porturària.

6. Eth merit deth canon, calculat d'acòrd damb es critèris qu'establís aguest article, a caractèr annau e se produsís damb er autrejament iniciau dera concession.

7. Es ingrèssi derivadi deth canon d'espleita d'activitats qu'acrediten es concessions sus domeni public maritimoterrèstre ara Generalitat son destinadi ara melhora, era conservacion, era recuperacion e era restauracion deth domeni public maritimoterrèstre deth territòri de Catalonha. Eth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau, mejançant era direccion generau corresponenta, a d'establir en cada moment es prioritats ena aplicacion d'aguesti recorsi.

Article 26. Regim economic corresponent ara espleita des servicis de sason des plages e as activitats autorizades en marc des plans d'usatge deth litoriau e des plages.

1. Era espleita des servicis de sason des plages demore subjècta, en cas de gestion dirècta, ath prètz public e, en cas de gestion indirècta, ath canon de licitacion corresponent a favor der ajuntament.

2. Es activitats qu'es ajuntaments autorizen en marc des plans d'usatge deth litorau e des plages non comprenudes en apartat 1 son graviades damb ua taxa ath sòn favor.

3. Er impòrt des taxes e prètzi publics municipaus a qué hèn referéncia es apartats 1 e 2 s'an de determinar enes respectives ordenances fiscaus.

4. Eth pagament des taxes, es prètzi publics e es canons a qué hè referéncia aguest article s'enten sense perjudici des pagaments que siguen exigibles per d'autes administracions.

Títol VI. Participacion publica

Article 27. Garantia d'informacion publica

1. Entà garantir era participacion publica ena gestion deth litorau, es administracions publiques an de proporcionar informacion de manèra avienta, oportuna e eficaça.

2. Eth Registre de concessions deth domeni public maritimoterrèstre, gestionat pera Administracion dera Generalitat, a caractèr public e se'n pòden demanar certificacions sus eth contengut.

3. Es plecs de condicions generaus entar autrejament de concessions e autorizacions s'an de publicar en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el boletin oficiau corresponent.

4. Ena tramitacion de concessions, atau coma d'autorizacions de vigéncia superiora a un an non previstes pes plans d'usatge deth litorau e des plages respectius, s'a de garantir un tramit d'informacion publica.

Article 28. Eth Conselh Rector deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es conselhs rectors des plans d'usatge deth litorau e des plages

1. Eth Conselh Rector deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es conselhs rectors des plans d'usatge deth litorau e des plages son organs collegiats, sense personalitat juridica, que velhen pera aplicacion des plans a qué hè referéncia eth títol II e exercissen es foncions de participacion, consulta, tutèla dera gestion e avaloracion deth compliment d'objectius en tot velhar peth respècte dera normativa reguladora.

2. Eth Conselh Rector deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau ei adscrit ath departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau e es conselhs rectors des plans d'usatge deth litorau e des plages son adscriti as ajuntaments respectius que n'impulsen era aprobacion.

3. S'an d'establir per reglament eth regim de foncionament e era composicion des conselhs rectors a qué hèn referéncia aguest article, qu'an d'auer representants des administracion publiques competentes e d'associacions e organizacions representatives d'interèsi economics e sociaus en encastre territoriau des plans respectius, en tot garantir era representacion municipau per mejan des entitats associatives d'entitats locaus e tanben era participacion efectiva d'expèrts des disciplines professionaus dirèctament restacades damb era ordenacion e era gestion deth litorau e des plages.

4. Es conselhs rectors des espacis litoraus a qué hè referéncia er apartat 1 son competents entà:

a) Establir, d'acòrd damb es disposicions deth madeish esturment de gestion e ordenacion, es directrius entà exercir era gestion des espacis litoraus.

b) Aprovar eth programa d'actuacion e era memòria annau de gestion.

c) Proposar eth pressupòst annau d'inversions en encastre territoriau corresponent d'acòrd damb es prioritats fixades pes esturments de gestion e ordenacion.

d) Seguir es actuacions des administracions representades que poguen afectar er espaci litorau.

e) Èster objècte de consulta ena tramitacion de quinsevolh disposicion, plan o programa qu'afècte er encastre territoriau der esturment d'ordenacion e gestion.

f) Proposar e promòir mesures e actuacions entara melhora der espaci litorau d'acòrd damb es principis e es objectius qu'establís aguesta lei.

g) Proposar, s'escatz, modificacions der esturment d'ordenacion e gestion o era aprobacion de naui esturments de gestion.

h) Avalorar eth compliment des objectius deth Plan.

Títol VII. Competéncies administratives

Article 29. Competéncies dera Administracion dera Generalitat

Correspon ara Administracion dera Generalitat, enes tèrmes qu'establís aguesta lei:

a) Era elaboracion, era tramitacion e era aprobacion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e era aprobacion definitiva des plans d'usatge deth litorau e des plages.

b) Era gestion deth domeni public maritimoterrèstre per çò que hè ar autrejament de concessions e des autorizacions entara sua aucupacion e profitament non previstes pes plans d'usatge deth litorau e des plages.

c) Es concessions d'òbres fixes en mar, e tanben es d'installacions maritimes menores, com ara embarcaders, aiguamògi, pònts de pilars, cales seques, rampes publiques, marines seques, clubs nautics de plaja e d'autes d'analògues que non formen part d'un pòrt ne i siguen adscrites.

d) Er autrejament d'autorizacions enes zònes de servitud, exceptat des previstes sus sòus de titularitat publica enes plans d'usatge deth litorau e des plages.

e) Era autorizacion d'abocaments de tèrra en mar.

f) Era intervencion administrativa mejançant eth regim de declaracion responsabla des òbres de reparacion, melhora, assolidatge e modernizacion des construccions existentes en domeni public maritimoterrèstre que dispausen d'ua concession vigenta e que siguen contràries ara legislacion en matèria de còstes o ath Plan de proteccion e ordenacion deth litorau aplicables.

g) Era tutèla e era policia de domeni public maritimoterrèstre e es sues zònes de servitud per çò que hè a: es actuacions amiades a tèrme sense era concession o era autorizacion preceptiva dera Administracion dera Generalitat o der ajuntament o sense auer hèt era declaracion responsabla corresponenta; era susvelhança deth compliment des condicions d'acòrd damb es quaus era Administracion dera Generalitat age autrejat es concessions e es autorizacions; era observança des requisits exigidi pera legislacion en màteria de còstes entàs actuacions subjèctes a declaracion responsabla dauant era Administracion dera Generalitat, e era adopcion des mesures corresponentes entara proteccion dera legalitat relatives ara restauracion dera realitat fisica alterada e der orde juridic vulnerat, era imposicion e era recaptacion de sancions e era determinacion des maus e damnatges causadi.

h) Er establiment e era recaptacion deth canon d'espleita d'activitats en domeni public maritimoterrèstre e des taxes en matèria d'ordenacion deth litorau.

i) Era planificacion, era elaboracion e era aprobacion des projèctes, atau coma era gestion e era execucion des òbres e es actuacions en litorau que non siguen d'interès generau.

j) Era participacion ena planificacion e era programacion des òbres d'interès generau plaçada en litorau e era emission des informes corresponents sus era qualificacion d'interès generau e sus eth quadèrn de prescripcions que servisque de basa entath redigit des projèctes corresponents ad aguestes òbres.

k) Era execucion e era gestion des òbres d'interès generau plaçades en litorau catalan enes tèrmes fixadi peth conveni damb era Administracion generau der Estat.

l) Era gestion deth registre de concessions en domeni public maritimoterrèstre en encastre de Catalonha.

m) Era emission der informe prèvi ath rescat des concessions demaniaus quan, per rasons d'interès generau, er exercici d'aguesta foncion sigue competéncia dera Administracion generau der Estat.

n) Era emission der informe corresponent pendent era tramitacion des plans urbanistics quan er encastre des plans forme part der encastre d'aplicacion d'aguesta lei.

o) Era prestacion de tota sòrta de servicis tecnics restacadi damb er exercici des competéncies d'aguest article e er assessorament as corporacions locaus e d'autes entitats publiques o privades e as particulars qu'ac solliciten.

p) Era execucion des obligacions derivades des tractats e es convenirs internacionaus enes matèries dera sua competéncia.

q) Era cooperacion transfronterèra entà garantir era corrècta aplicacion dera estrategia de gestion integrada dera còsta catalana en marc deth Protocòl relatiu ara gestion integrada des zònes costères dera Mediterranèa e dera legislacion internacionau.

r) Eth contròl dera qualitat des aigües de banh.

s) Era aprobacion des normes e es instruccions en matèria de proteccion civila sus sauvament e seguretat des vides umanes e era supervision deth sòn compliment.

t) Quinsevolh auta competéncia atribuïda per ordenament juridic vigent.

Article 30. Competéncies des ajuntaments

Correspon as ajuntaments, enes tèrmes qu'establís aguesta lei:

a) Era participacion ena tramitacion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

b) Era elaboracion e era tramitacion enquiara aprobacion provisionau des plans d'usatge deth litorau e des plages d'acòrd damb eth procediment que regule aguesta lei.

c) Era espleita des servicis de sason des plages autorizadi mejançant eth plan d'usatge deth litorau e des plages corresponent, per quinsevolh des formes de gestion dirècta o indirècta establides pera legislacion deth regim locau.

d) Er autrejament des autorizacions entara rèsta d'activitats previstes entath plan d'usatge deth litorau e des plages.

e) Era intervencion administrativa mejançant eth regim de declaracion responsabla des naues actuacions que se plantegen sus es òbres, es installacions e es activitats implantades legaument ena zòna de servitud de proteccion o de transit deth domeni public maritimoterrèstre, quan non compòrten er increment dera superfícia aucupada o dera volumetria existenta, ne eth cambi der usatge autorizat.

f) Era emission der informe sus es sollicituds d'autorizacions de competéncia dera Administracion dera Generalitat e de concessions entara aucupacion e er aprofitament deth domeni public maritimoterrèstre.

g) Era recaptacion des ingrèssi derivadi dera espleita de servicis de sason des plages e des taxes entar autrejament d'autorizacions establides pes plans d'usatge deth litorau e des plages.

h) Era susvelhança deth compliment des condicions d'acòrd damb es quaus agen adjudicat era espleita des servicis de sason des plages o agen autrejat es autorizacions derivades des plans d'usatge deth litorau e des plages e dera observança des requisits exigidi pera legislacion en matèria de còstes entàs actuacions subjèctes a declaracion responsabla deuant er ajuntament, atau coma era adopcion, en cas d'incompliment, de mesures entara proteccion dera legalitat relativa ara restauracion dera realitat fisica alterada e der orde juridic vulnerat, era imposicion e recaptacion de sancions e era determinacion des maus e damnatges causadi.

i) Eth manteniment des plages e des lòcs publics de banh enes condicions de neteja, igiene e salubritat avientes, e tanben era susvelhança dera observança des normes e es instruccions que dicten era Administracion dera Generalitat e era rèsta d'administracions competentes en matèria de proteccion civila sus sauvament e seguretat des vides umanes.

j) Quinsevolh auta competéncia que les atribuïsque er ordenament juridic vigent.

Article 31. Organs competents en matèria de proteccion dera legalitat

1. En cas qu'era potestat sancionadora en çò que hè as infraccions tipificades pera legislacion en matèria de còstes sigue exercida pes municipis d'acòrd damb es sues competéncies, es organs competents entà resòlver sus es procediments sancionadors son es següents:

a) Eth baile, en cas d'infraccions leugères.

b) Eth plen der ajuntament, en cas d'infraccions grèus.

2. En cas qu'era potestat sancionadora damb relacion as infraccions tipificades pera legislacion en matèria de còstes sigue exercida pes organs deth departament dera Administracion dera Generalitat competent en matèria d'ordenacion deth litorau, an competéncia entà resòlver sus eth procediment sacionador:

a) Era persona titulara dera direccion generau competenta en matèria d'ordenacion deth litorau en cas qu'era multa proposada sigue inferiora a 600.000 èuros.

b) Eth conselhèr deth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau, en cas qu'era multa proposada sigue parièra o superiora a 600.000 èuros.

3. Es organs competents entà resòlver sus es procediments sancionadors tanben ac son tà ordenar en madeish procediment es mesures de restauracion dera realitat fisica alterada e der orde juridic damnatjat. S'es mesures de restauracion s'adòpten en d'auti procediments qu'es procediments sancionadors, es organs competents entà ordenar-les son eth baile, quan era competéncia sancionadora sigue des municipis, e era persona titulara dera direccion generau competenta en matèria d'ordenacion deth litorau, s'era Administracion dera Generalitat exercís aguesta potestat.

Article 32. Comission d'Ordenacion deth Litorau

1. Se cree era Comission d'Ordenacion deth Litorau, depenenta deth departament competent en matèria d'ordenacion deth Litorau, damb foncions de caractèr resolutiu, consultiu, informatiu e, a peticion des ajuntaments, damb foncions interpretatives.

2. Era composicion dera Comission d'Ordenacion deth Litorau, que s'a d'establir per reglament, a de garantir que i siguen representadi es departaments e es entitats locaus damb competéncies en matèria d'ordenacion deth litorau e que i participen persones damb prestigi professionau reconeishut e experiéncia en matèria ambientau, de luta contra eth cambi climatic, de còstes e d'urbanisme.

3. Corresponen ara Comission d'Ordenacion deth Litorau es competéncies d'aprovar definitivament eth plan d'usatge deth litorau e des plages, autrejar es concessions d'acupacion deth domeni public maritimoterrèstre, establir-ne es modificacions substanciaus e es prorrògues, e es autes que li poguen èster atribuïdes per reglament.

4. Eth conselhèr deth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau pot sosméter a consulta dera Comission d'Ordenacion deth Litorau es ahèrs en aguesta matèria que considère convenent.

Títol VIII. Era inspeccion deth litorau

Article 33. Era inspeccion deth litorau

1. Era inspeccion deth litorau, qu'includís es foncions de tutèla e policia en encastre d'aplicacion d'aguesta lei, ei exercida peth departament dera Administracion dera Generalitat competent en matèria d'ordenacion deth litorau e pes organs dera Administracion locau, en marc des competéncies respectives e d'acòrd damb era legislacion vigenta.

2. Es informes en matèria d'inspeccion deth litorau que hèsquen es organs dera Administracion dera Generalitat qu'afècten es competéncies municipaus s'an de hèr a saber as ajuntaments des municipis a on s'agen produsit es hèts.

3. Eth personau ath servici des entitats publiques a qué se referís er apartat 1 ath quau s'encomane exprèssament er exercici dera inspeccion deth litorau a era condicion d'autoritat. En exercici d'aguesta activitat, eth personau des administracions competentes pòt inspeccionar tota sòrta d'òbres e d'installacions, e es hèts que constate an valor probatòria, d'acòrd damb çò qu'establís era legislacion de procediment administratiu comun.

Article 34. Facultats e foncions en matèria d'inspeccion deth litorau

1. Eth personau ath servici des administracions publiques a qué s'encomane er exercici dera inspeccion deth litorau ei facultat entà entrar e demorar enes finques, construccions e d'auti lòcs subjèctes ara sua actuacion inspectora eth temps de besonh entà amiar a tèrme aguesta actuacion.

2. En exercici des foncions d'inspeccion se pòt sollicitar era collaboracion des fòrces e es còssi de seguretat e era cooperacion de foncionaris e autoritats entre d'autes administracions publiques.

3. Corresponen ath personau qu'age encomanat er exercici dera inspeccion deth litorau es foncions següentes:

a) Era investigacion e era verificacion deth compliment dera normativa, e era practica des pròves e es mesuraments de besonh entad aguesta finalitat.

b) Era documentacion des sues actuacions mejançant es actes d'inspeccion, es informes, es diligéncies e es comunicacions corresponentes.

c) Era propòsta d'adopcion, s'escatz, de mesures provisionaus e començament d'un procediment de proteccion dera legalitat.

Disposicions addicionaus

Prumèra. Elaboracion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

Eth Govèrn a d'elaborar eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau en termini de dus ans a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei.

Dusau. Regim especiau deth municipi de Barcelona

1. Er Ajuntament de Barcelona participe ena elaboracion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau d'acòrd damb çò que determinen era Lei 22/1988, de 30 de deseme, dera Carta municipau de Barcelona, e era Lei 1/2006, de 13 de març, pera quau se regule eth regim especiau deth municipi de Barcelona.

2. Eth Plan de gestion integrada deth litorau de Barcelona se desvolope d'acòrd damb çò qu'establís er article 6.3, dera lei 1/2006, de 13 de març, pera quau se regule eth regim especiau deth municipi de Barcelona.

3. Enes qüestions relatives as plans d'usatge deth litorau e des plages a qué hèn referéncia es letres e e g der apartat 1 der article 7 e der article 13, cau atenguer-se as disposicions dera Carta Municipau de Barcelona, e enes aspèctes de competéncia pròpria son restacables es prescripcions establides per Ajuntament de Barcelona.

Tresau. Regim especiau der Airau Metropolitan de Barcelona

Er Airau Metropolitan de Barcelona participe ena elaboracion deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau d'acòrd damb çò que determine era Lei 31/2010, de 3 d'agost, der Airau Metropolitan de Barcelona.

Quatau. Coordinacion e collaboracion interadministrativa

1. Eth Conselh Rector deth Plan de Plan de Proteccion e Ordenacion deth Litorau e eth Conselh Catalan de Cogestion Maritima an d'establir es mecanismes de cooperacion e collaboracion de besonh entà assegurar era aplicacion des esturments d'ordenacion der espaci maritim.

2. Eth departament competent en matèria de coordinacion e dera ordenacion der espaci maritim a d'eméter informe damb relacion ar encastre marin deth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau.

Cincau. Egalitat efectiva de hemnes e òmes enes organs

Es organs derivadi dera aplicacion d'aguesta lei non se pòden constituir sense complir era Lei 17/2015, de 21 de junhsèga, d'egalitat efectiva de hemnes e òmes, per çò que hè ara paritat qu'exigís.

Siesau. Hiestreta unica empresariau

Es sollicituds d'autorizacions o concessions e es declaracions responsables a qué hè referéncia aguesta lei, quan siguen amiades a tèrme per empreses, s'an de presentar ena hiestreta unica empresariau per mejan des canaus de comunicacion que s'establissen en cada moment.

Setau. Concession e d'auti esturments especifics d'ordenacion der espaci maritim

1. Es autorizacions, es concessions e es auti esturments d'ordenacion der espaci maritim reguladi pera normativa en matèria de pesca e accion maritimes se regissen pera normativa especifica.

2. Es plans a qué hè referéncia eth títol II d'aguesta lei s'apliquen sense perjudici des esturments d'ordenacion der espaci maritim reguladi pera normativa en matèria de pesca e accion maritimes.

Ueitau. Nautica esportiva e populara

Eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau e es plans d'usatge deth litorau e des plages an de velhar peth foment dera nautica esportiva e populara ena ordenacion deth litorau catalan, sajar eth manteniment des installacions nauticoesportives existentes e facilitar era practica dera nautica populara, entenuda coma era que s'amie a tèrme damb embarcacions que non depassen es ueit metres de longor.

Nauau. Conservatòri deth Litorau de Catalonha

1. Eth Govèrn, en termini d'un an a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, a de crear eth Conservatòri deth Litorau de Catalonha, damb es objectius de sauvagardar e recuperar era part deth litorau mès menaçada pera urbanizacion e era artificializacion, a compdar dera adquisicion publica deth sòu.

2. Eth Conservatòri deth Litorau de Catalonha s'a de finançar damb es aportacions deth Govèrn, per mejan des pressupòsti dera Generalitat, e damb es aportacions des autes administracions, d'entitats e empreses.

3. Eth procès de creacion deth Conservatòri deth Litorau de Catalonha a d'èster participatiu e a de compdar damb expèrts en matèria ambientau e territoriau, entitats de conservacion deth miei naturau e representants des entitats locaus.

Detzau. Mesures excepcionaus en situacions de força majora

1. Es autorizacions e es concessions qu'establís aguesta lei pòden èster modificades pera Administracion autrejanta en casi de fòrça majora sense qu'era part perjudiciada age dret a indemnizacion.

2. As efèctes d'aguesta disposicion, son casi de fòrça majora era regression non prevista dera còsta que non sigue originada pes òbres objècte de concession, es moviments sismics o es sismes sosmarins, es temporaus imprevisibles, es incendis non provocadi, es emergéncies sanitàries e quinsevolh auta causa excepcionau similara.

3. En casi de fòrça majora d'acòrd damb aguesta disposicion, es administracions competentes en matèria de proteccion civila pòden dictar es disposicions de besonh entà protegir es persones, es bens e eth miei ambient.

Disposicions transitòries

Prumèra. Zòna d'influéncia deth domeni public maritimoterrèstre e classament des plages

Pendent que non entre en vigor eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau:

a) Era zòna d'influéncia deth domeni públic maritimoterrèstre a qué hè referéncia er article 2.b s'amplie sus es encastres exteriors includits enes unitats territoriaus de regulacion de sòu costèr especiau definides peth Pla director urbanistic deth sistèma costèr de Catalonha que suberpassen era listra definida en dit article.

b) Eth classament des plages e eth regim d'aucupacion corresponent son es determinadi peth departament competent en matèria d'ordenacion deth litorau.

Dusau. Usatges e servicis de sason des plages

1. Pendent que non entre en vigor eth Plan de proteccion e ordenacion deth litorau, es plans de distribucion d'usatges e servicis de sason des plages s'apròven d'acòrd damb era normativa anteriora.

2. A compdar dera entra en vigor deth Plan Proteccion e ordenacion deth litorau, es ajuntaments an de tramitar es plans d'usatge deth litorau e des plages. Pendent que non s'apròven aguesti naui esturments, es plans de distribucion d'usatges e servicis de sason des plages vigents s'apliquen e se regissen pera normativa anteriora pendent eth sòn termini de vigéncia.

3. Pendent que siguen aplicables, es plans de distribucion d'usatges e servicis de sason des plages, es autorizacions entara aucupacion deth domeni public maritimoterrèstre e d'espleita des servicis de sason comprenudi laguens der encastre des plans nomentadi se regissen pera normativa anteriora.

Tresau. Procediments iniciadi abans dera entrada en vigor d'aguesta lei

Es procediments iniciadi abans dera entrada en vigor d'aguesta lei se regissen pera normativa anteriora, sense perjudici deth dret dera persona interessada a desistir deth procediment iniciat e acuelhér-se as disposicions d'aguesta lei.

Quatau. Aplicacion deth canon entara espleita dera activitat

Eth canon entara espleita dera activitat a qué hè referéncia er article 25 s'aplique tanben a:

a) Es concessions en tramit dera entrada en vigor d'aguesta lei, en procediment d'autrejament des quaus era Administracion dera Generalitat encara non agen hèt era aufèrta de condicions ath peticionari.

b) Es prorrògues, es modificacions substanciaus e es cambis de titularitat des concessions vigentes que s'autregen a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei.

Cincau. Organs competents

1. Pendent que non se constituïsque era Comission d'Ordenacion deth Litorau es foncions que li atribuís er article 32 son exercides pes organs competents d'acòrd damb era normativa anteriora.

2. Pendent que non se determinen per reglament es organs competents dera Administracion dera Generalitat entar exercici des competéncies atribuïdes per aguesta lei, er organ competent en matèria d'ordenacion deth litorau ei eth director generau competent en matèria d'ordenacion deth litorau.

Disposicion derogatòria

Se deròguen:

a) Era disposicion addicionau siesau e era disposicion finau dusau dera Lei 3/2012, de 22 de hereuèr, de modificacion deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2010, de 3 d'agost.

b) Eth Decrèt 55/1992, de 10 de hereuèr, peth quau s'atribuïssen competéncies ath Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques ena zòna de servitud de proteccion dera Lei de còstes.

c) Quinsevolh auta disposicion que s'opòse ad aguesta lei.

Disposicions finaus

Prumèra. Desplegament reglamentari

S'autorize eth Govèrn entà que dicte es disposicions de besonh entà desplegar e executar es precèptes d'aguesta lei.

Dusau. Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor ath cap d'un mes d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 30 de junhsèga de 2020

Joaquim Torra i Pla

President dera Generalitat de Catalonha

Damià Calvet i Valera

Conselhèr de Territòri e Sostenibilitat"