Edicto sobre aprobación definitiva del Plan de verificación de las actividades comunicadas del municipio

Per decret de la regidora delegada d'Activitats i inspeccions de 4 de febrer de 2025 s'ha elevat a definitiva l'aprovació del Pla de verificació de les activitats comunicades del municipi de Vic, aprovada inicialment en sessió ordinària del Ple municipal de data 2 de desembre de 2024.

D'acord amb el que disposa l'art. 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, es procedeix a la publicació del text aprovat, als efectes de la seva entrada en vigor. El text definitivament aprovat consta com a annex a aquest anunci.

Contra aquesta norma es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des del següent al d'aquesta publicació, sense perjudici que s'interposi qualsevol altre que es consideri convenient.

ANNEX. PLA DE VERIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS COMUNICADES DE VIC

1. Presentació

La redacció i l'aprovació d'aquest pla de verificació d'activitats comunicades es fonamenta en la normativa de règim local i, molt especialment, en l'article 44.1 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica (LFAE), que estableix que les administracions publiques de Catalunya han d'aprovar anualment plans de verificació per afrontar les tasques de control ex post a que obliga la Llei.

Així doncs, en aquest document es planifiquen les inspeccions municipals de les activitats sotmeses al règim de comunicació per les normes que regulen el règim d'intervenció municipal de les activitats. Les inspeccions tenen per objecte verificar que les activitats s'ajusten als documents presentats pels seus titulars i que compleixen la normativa que regula les matèries que són de competència municipal.

Tot i que l'LFAE estableix que les administracions han d'aprovar els plans d'inspecció i de control anualment, s'ha optat per elaborar dos documents:

1. El pla de verificació, en el qual s'estableixen els objectius de l'actuació inspectora i els criteris que s'han d'aplicar per prioritzar les activitats, i també els recursos humans que cal destinar a la seva execució. Aquests criteris poden aplicar-se durant un període superior a un any i, per això, s'ha optat per aprovar un pla que es desplegarà amb programes anuals.

2. Els programes anuals. Als programes anuals s'han de concretar les activitats que s'inspeccionaran durant un any i els recursos concrets que s'hi destinaran. Com que en un territori s'inicien i es cessen activitats constantment, cal actualitzar la relació d'activitats cada any i aplicar-hi els criteris establerts al pla.

D'aquesta manera, se simplifica la tasca que ha de fer l'ajuntament cada any i, alhora, es compleixen les obligacions d'aprovar i de publicar un document anualment.

Al final de cada any s'ha d'elaborar una memòria que permeti avaluar el nivell d'execució del pla i els seus resultats.

El pla de verificació d'activitats té la naturalesa jurídica de disposició de caràcter general d'acord amb el que estableix la Llei 39/2015, de 1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Així doncs, com a disposició de caràcter general municipal, el pla s'ha de subjectar als tràmits que estableix l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), per a l'aprovació de reglaments i ordenances

Pel que fa als programes anuals d'inspecció, l'òrgan competent per aprovar-lo serà l'Alcalde/essa o regidor/a en qui delegui.

1.1 Preàmbul

La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre (Directiva de serveis), ha comportat un seguit de canvis transcendentals en la regulació i gestió dels règims d'intervenció de les activitats.

Una de les conseqüències més importants de la transposició de la Directiva de serveis a l'ordenament intern, tant estatal com autonòmic, és que, actualment, la gran majoria d'activitats i establiments estan subjectes als règims de comunicació prèvia o de declaració responsable. La generalització d'aquests règims d'intervenció té per finalitat facilitar i agilitzar l'inici de les activitats, però no implica que l'Administració local es desentengui del seu correcte funcionament. La diferència amb el règim d'intervenció prèvia mitjançant autorització o llicència és que el control de les activitats subjectes a comunicació o declaració responsable es duu a terme a posteriori, un cop ja han començat a funcionar.

En aquest sentit, són diverses les normes que fan referència a la facultat i, fins i tot, al deure de l'Administració de comprovar que les activitats i els establiments s'ajusten a les dades de les comunicacions i declaracions responsables presentades i que compleixen la normativa sectorial que sigui aplicable en cada cas.

La Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que la presentació d'una comunicació o d'una declaració responsable faculta l'Administració pública corresponent per verificar la conformitat de les dades que s'hi contenen. Aquesta facultat cal entendre-la en el sentit que tant es pot comprovar la documentació presentada com inspeccionar l'establiment.

Per la seva banda, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local estableix explícitament, en el seu article 84 ter, que els ens locals han d'establir i planificar els procediments de verificació posteriors de les activitats comunicades. Aquest article va ser introduït per la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible, la qual va modificar també el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals amb la finalitat que els ajuntaments poguessin establir una taxa per a la realització d'aquestes comprovacions.

Finalment, i com ja s'ha dit anteriorment, la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica estableix al seu article 44.1 que les administracions publiques de Catalunya han d'aprovar anualment plans d'inspecció i de control de les activitats econòmiques per afrontar les tasques de control ex post a que obliga la Llei.

Per elaborar aquest pla s'han utilitzat les dades de l'aplicació informàtica Gestor d'Informació d'Activitats (GIA), que conté la base de dades de les activitats del municipi de que té constància l'ajuntament.

La ciutat de Vic és el centre demogràfic, administratiu i de serveis d'una àrea geogràfica que ultrapassa els límits de la comarca d'Osona. Té una població de 48.235 habitants i una extensió de 30,6 km².

L'estructura econòmica es basa en el sector comercial, industrial i de serveis. 

Els nombrosos comerços establerts a Vic gaudeixen d'una notable especialització i capacitat d'atracció. El sector industrial es caracteritza perquè és força diversificat, amb un domini de la indústria agroalimentària i de la metal·lúrgia. Com a centre de serveis, té una oferta variada d'infraestructures i serveis administratius, sanitaris, docents i socials. 

L'objectiu final d'aquest pla és, doncs, garantir que les activitats subjectes al regim de comunicació compleixin els requisits de seguretat, protecció del medi ambient, salubritat i tranquil·litat que els siguin exigibles per així millorar la qualitat de vida de la ciutadania, alhora que es facilita l'activitat econòmica.

1.2 Normativa aplicable

En el preàmbul d'aquest document s'ha fet referència a les normes que emparen i motiven l'elaboració i aprovació del Pla.

En aquest apartat ens referim a les normes que regulen els aspectes següents:

· El règim d'intervenció de les activitats des de diferents perspectives materials: ambiental, de seguretat de les persones, salut pública, etc.

· L'atribució de competències als municipis i, per tant, l'àmbit material o els béns jurídics pels quals ha de vetllar l'Administració municipal.

· Els requisits que han de complir els establiments i què, en conseqüència, s'han de comprovar durant les verificacions que es planifiquen en aquest document.

En primer lloc, cal fer referència a l'article 66 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal í del règim local de Catalunya. Aquest article estableix que els municipis tenen diferents competències pròpies, entre les quals destaquen:

· La seguretat en llocs públics.

· La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis.

· L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques.

· El patrimoni històricoartístic.

· La protecció del medi.

· La protecció de la salubritat pública.

· El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals.

En segon lloc, cal fer referència a les normes que regulen el règim d'intervenció de les activitats des de la perspectiva dels diferents àmbits materials (medi ambient, seguretat de les persones...). A la vegada, cadascuna de les lleis atribueix competències a les diferents administracions implicades per vetllar pel compliment de totes les previsions legals. Aquestes normes són les següents:

- La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (LPCAA), en vigor des de 1'11 d'agost de 2010, classifica les activitats en funció de la seva incidència ambiental i, resumidament, estableix:

- Activitats Annex I - Autorització ambiental de la Generalitat.

- Activitats Annex II - Llicència ambiental de l'ajuntament amb informe d'avaluació ambiental de la ponència ambiental municipal o del consell comarcal.

- Activitats Annex III - Comunicació prèvia ambiental a l'ajuntament.

Quant a les competències, l'article 8 disposa:

1. Les competències sectorials en matèria ambiental que corresponen als ajuntaments i a l'Administració de la Generalitat de Catalunya són les que determina la normativa específica aplicable a cada matèria.

2. Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d'aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus municipals, si no és que aquestes competències són delegades expressament a altres ens o organismes.

- La Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR), en vigor des del 8 d'agost de 2009, disposa que correspon als ajuntaments atorgar les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives de caràcter permanent i les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics, i d'activitats recreatives no permanents desmuntables.

Cal destacar que tant la Llei 11/2009 com el Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el reglament que la desenvolupa, atribueixen a la Generalitat la potestat d'inspeccionar els establiments oberts al públic d'espectacles i activitats recreatives pel que fa a la verificació dels aspectes que estableix el Reglament. Aquesta competència pot ser assumida pels ajuntaments mitjançant un acord del ple municipal, però a Vic encara no s'ha adoptat aquest acord.

No obstant això, es considera que, d'acord amb el que estableixen l'article 84 ter de la LBRL, el 36 de la Llei 26/2010 i el 4 de la Llei 40/2015, de 1 d'octubre, l'ajuntament és competent per verificar les dades de les comunicacions que rep i també per fer inspeccions que tinguin per objecte comprovar el compliment de la normativa ambiental i la de prevenció i seguretat en cas d'incendi, en exercici de les competències de medi ambient que li atorguen la LBRL, la LPCAA i la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

- El Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, en vigor des del 29 de desembre de 2009, regula la localització i l'ordenació dels equipaments comercials, i al seu article 25.1 estableix que:

"1. Correspon a l'Administració local el control del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei dels establiments comercials de fins a 1.300 metres quadrats de superfície de venda; a l'Administració local i al departament competent en matèria de comerç entre 1.300 metres quadrats i 2.500 metres quadrats de superfície de venda, i a partir de 2.500 metres quadrats de superfície de venda també al departament competent en matèria de comerç."

La competència inspectora del departament competent en matèria de comerç es refereix al compliment dels requisits del Decret llei 1/2009, de manera que la competència en matèria de prevenció d'incendis i altres matèries de competència municipal corresponen als ajuntaments.

- La Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, en vigor des del 10 de maig de 2010, estableix en l'article 20 que els ajuntaments han de verificar el compliment de la normativa de prevenció d'incendis en la tramitació de les llicències d'obres d'aquells establiments no inclosos als annexos de la Llei. Respecte dels establiments subjectes a comunicació no inclosos als annexos de la Llei s'estableix que no hi ha control preventiu i que les activitats es poden incloure als plans i programes d'inspecció.

Pel que fa a la distribució competencial, l'article 8 disposa que:

"1. Correspon a l'Administració municipal, en el marc de la competència municipal de prevenció d'incendis, verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d'incendi en els casos en què tinguin la competència per concedir la llicència d'obres o d'activitats, sens perjudici del que estableix l'article 22.

En els casos en què l'atorgament de la llicència d'obres o d'activitats a què fa referència l'apartat 1 és competència municipal, el control preventiu per determinar que l'establiment o l'edifici compleix les condicions de seguretat en cas d'incendi correspon a l'Administració municipal, directament o per mitjà de les entitats col·laboradores de l'Administració prèviament autoritzades."

- La Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte, en vigor pel que fa al règim d'intervenció des del 31 de juliol de 2009, i el Decret 94/2010, de 20 de juliol, pel qual se n'aprova el Reglament. La disposició addicional dissetena de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, sotmet tots els centres de culte al règim de comunicació prèvia. D'altra banda, el Reglament regula les condicions que han de complir els centres de culte en matèria de seguretat de les persones i d'immissions i molèsties a terceres persones.

Pel que fa a l'atribució de competències, l'article 30 del Reglament estableix que:

"1. L'objecte de la inspecció dels centres de culte previst en aquest Reglament es refereix a l'existència de títol habilitant suficient o de la comunicació corresponent i a la comprovació del compliment de les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per evitar molèsties a terceres persones, previstes en aquest reglament.

2. La inspecció dels centres de culte la duu a terme l'òrgan competent de l'ajuntament del municipi on el centre es trobi ubicat."

- La Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pública, en vigor des del 31 d'octubre del 2009, que estableix d'una manera clara i compacta els criteris d'intervenció administrativa en matèria de salut pública, incloent-hi els aspectes relatius a la responsabilitat i l'autocontrol, a la vigilància i el control oficial, a les autoritzacions i als registres sanitaris, a l'autoritat sanitària i al règim sancionador, entre altres.

Al seu art. 54.1 preveu que Les persones, físiques o jurídiques, titulars de les instal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries en què s'acompleixen activitats que incideixen o poden incidir en la salut de les persones són responsables de la higiene i de la seguretat sanitària dels locals i les instal·lacions i de llurs annexos, dels processos i dels productes o substàncies que en deriven, i han d'establir procediments d'autocontrol eficaços per a garantir-ne la seguretat sanitària.

I l'art. 52 recull l'atribució de competències als ens locals per prestar els serveis mínims de gestió del risc per a la salut de diferents activitats econòmiques.

- Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica (LFAE), que a l'article 44.1 estableix que les administracions publiques de Catalunya han d'aprovar anualment plans d'inspecció i control de les activitats econòmiques per afrontar les tasques de control ex post a que obliga aquesta llei, i s'han de publicar als webs municipals i al portal únic, on s'han de fer constar els recursos humans i materials que es destinen a l'execució dels plans

I, en tercer lloc, la normativa tècnica aplicable a les activitats que s'inclouen al pla és la següent:

Prevenció d'incendis

- Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

- Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació.

- Reial decret 513/2017, de 22 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis

- Instruccions Tècnics emeses per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya.

Contaminació acústica

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i el seu desplegament reglamentari.

- Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, i se n'adapten els annexos.

- Ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica (BOPB 27.08.2013).

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

- Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, referent a zonificació acústica, objectiu de qualitat i emissions.

- Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, d'avaluació i gestió del soroll ambiental.

Contaminació lumínica

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn

- Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Emissions a l'atmosfera

- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de protecció de la qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

- Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació.

- Reial Decret 818/2018, de 6 de juliol, referent a les mesures per a la reducció de les emissions nacionals de determinats contaminants atmosfèrics.

- Decret 139/2018, de 3 de juliol, sobre els règims d'intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera.

Residus

- Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de residus.

- Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminants per una economia circular.

- Reglament regulador de la gestió de residus municipals de Vic (BOPB de 02.10.2024)

Legionel·la

- Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, pel que s'estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

- Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les condicions higiènics sanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

Accessibilitat

− Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.

- Document bàsic SUA-9-CTE

- Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya.

Alimentació

- Reglament CE  núm. 852/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene del productes alimentaris.

- Reglament CE  núm. 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, pel qual s'estableixen normes específiques d'higiene dels aliments d'origen animal.

- Reial Decret 1086/2020, de 9 de desembre, pel qual es regulen i flexibilitzen determinades condicions d'aplicació de les disposicions de la Unió Europea en matèria d'higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris i es regulen activitats excloses del seu àmbit d'aplicació.

- Reial Decret 1021/2022, de 13 de desembre, pel qual es regulen determinats requisits en matèria d'higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris en establiments de comerç al detall.

Sanitària

- Decret 90/2008, de 22 d'abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es realitzen aquestes pràctiques.

- Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.

- Decret 151/2017, de 17 d'octubre, pel qual s'estableixen els requisits i les garanties tecnicosanitàries comunes dels centres i serveis sanitaris i els procediments per a la seva autorització i registre.

- Decret 348/2001, de 4 de desembre, pel qual es regulen els centres de bronzejat artificial.

- Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d'ús públic.  Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000.

- Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

- Reial Decret 1277/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris.

2. OBJECTE, PERÍODE DE VIGÈNCIA I OBJECTIUS DEL PLA

2.1 Objecte i abast

L'objecte del Pla de verificació d'activitats de Vic és definir objectius i criteris de prioritat, organitzar, periodificar, planificar i establir la metodologia de les actuacions de comprovació del compliment de la normativa aplicable a les activitats i als establiments subjectes a comunicació.

L'abast d'aquest pla queda, per tant, circumscrit a les activitats següents:

- Activitats de l'annex III de la LPCAA.

- Activitats subjectes a comunicació per la LFAE.

- Establiments d'espectacles i activitats recreatives subjectes al règim de comunicació segons la Llei 11/2009 i el Decret 112/2010.

- Centres de culte inclosos en l'àmbit de la Llei 16/2009.

- Activitats que no estan regulades a la PLCAA ni a la legislació de recreatives, ni a la LFAE; les activitats no classificades.

- Activitats amb llicència RAMINP

No s'inclouen al pla les activitats que es troben en els estats de legalització següents:

· Activitats de titularitat municipal.

· Activitats sense llicència o no comunicades (activitats per a les quals no consti que s'ha presentat la llicencia o la comunicació corresponent).

La inspecció d'aquestes activitats, de la mateixa manera que la de les activitats contra les quals s'ha presentat una denuncia, no es pot sotmetre a cap planificació, ja que la reacció de l'administració municipal hauria de ser immediata. Es tracta, per tant, d'inspeccions no programables.

· Activitats amb llicència en tràmit.

· Activitats amb llicència pendents del control inicial o del funcionament.

2.2. Període de vigència

El període de vigència del Pla de verificació és de SIS anys, del 2025 al 2030, ambdós inclosos. La durada d'aquest pla quedarà automàticament prorrogada, per sis anys més, si durant l'últim trimestre de l'últim any de la seva durada no s'acorda el contrari.

El Pla s'ha d'executar i s'ha de mantenir actualitzat mitjançant el desenvolupament dels programes de verificació anuals. Aquests programes de verificació s'elaboraran durant l'últim trimestre de cada any per tal que puguin començar a executar-se el mes de gener.

2.3. Objectius prioritaris i línies d'actuació principals

L'objectiu primer d'aquest pla es donar compliment al mandat de l'LFAE que, al seu article 44.1, preveu el següent: ≪Les administracions publiques han d'aprovar anualment plans d'inspecció i control de les activitats subjectes al regim de control posterior per acomplir les tasques de control a que obliga aquesta llei. Aquests plans s'han de publicar als webs respectius i al portal únic per a les activitats econòmiques, on s'han de fer constar els recursos humans i materials que es destinen a l'execució dels plans.≫, i a les altres normes que s'han esmentat a l'apartat 1.2 d'aquest document.

Així mateix, els altres objectius que es pretenen assolir amb el desenvolupament del pla de verificació son:

1. Aconseguir que les activitats assoleixin un alt grau de compliment de la normativa.

2. Promoure el coneixement de la normativa d'aplicació.

3. Promoure la presentació de les comunicacions que siguin preceptives.

4. Comprovar que la realitat dels establiments concorda amb la documentació presentada.

5. Garantir la seguretat per a les persones als establiments.

Les línies d'actuació principals que s'han d'establir de forma prioritària per tal de donar suport a l'assoliment dels objectius proposats son les següents:

· Establir una sistemàtica de seguiment del compliment de la normativa.

· Dur a terme tasques de foment del coneixement de la normativa d'aplicació durant les actuacions de verificació.

3.- ORGANITZACIÓ DE LA VERIFICACIÓ

3.1. Organització i recursos humans

El personal jurídic-administratiu del Departament de Serveis Generals i Activitats serà l'encarregat de realitzar les funcions següents:

- Redactar els programes anuals de verificació

- Dirigir i coordinar l'execució dels programes de verificació

- Dur a terme el seguiment i control dels programes de verificació

- Redactar la revisió del Pla

- Tramitació dels expedients que es generin i actualitzar la base de dades del GIA

- Administrar l'arxiu d'expedients generats

L'enginyer municipal tindrà les funcions següents:

- Coordinar-se amb les ECA, si escau

- Redactar la memòria anual sobre el resultat de l'execució dels programes i del Pla

Cadascun dels tècnics municipals del departament de Serveis Generals i activitats seran els responsables, en relació a l'execució del pla, de:

- Elaborar el calendari de les actuacions dels programes de verificació

- Coordinar-se amb altres àrees de l'ajuntament

Les verificacions les ha de dur a terme el personal tècnic d'activitats i el personal tècnic de salut pública; segons correspongui pel tipus d'activitat.

4. METODOLOGIA

4.1 Planificació de les actuacions de verificació

La planificació de les actuacions de verificació s'ha de determinar en funció de les necessitats plantejades als objectius del pla, d'acord amb l'ordre de priorització de la verificació que prové dels càlculs de criticitat de les activitats, i atenent als recursos disponibles per a portar-ho a terme.

4.2 Programes de verificació

L'execució del pla i, per tant, la planificació de les actuacions de verificació que comprèn es duu a terme mitjançant programes de verificació anuals que el desenvolupen. D'aquesta manera, s'assegura que el pla sigui flexible als canvis, ja que es pot adaptar a nous requeriments o necessitats noves, a la comunicació d'activitats noves, al cessament d'activitats existents, als recursos disponibles i a l'experiència adquirida durant la seva implantació.

Els programes de verificació han de tenir el contingut següent:

- Introducció

- Actuacions d'inspecció

- Relació d'activitats del programa

- Relació d'activitats que s'han d'inspeccionar

Les activitats incloses al programa i les activitats que s'han de verificar cada any es llisten als annexos del programa anual de verificació corresponent i es confeccionen en funció de la criticitat de les activitats i dels objectius d'aquest pla, seguint la metodologia que s'explica al punt següent d'aquest pla.

4.3. Càlcul de la criticitat de les activitats

Per determinar les activitats de cada programa i el seu ordre d'aparició, s'ha de prioritzar la verificació de les activitats d'acord amb el seu índex de criticitat.

L'índex de criticitat s'estableix aplicant indicadors d'afectació al medi ambient o a la seguretat de les persones, per determinar la incidència ambiental o el risc potencial de les activitats, i atorgar un ordre de priorització. Per tant, els criteris que s'apliquen són proporcionats, no discriminatoris, transparents i objectius i vinculats als bens jurídics que es volen protegir.

Els paràmetres que s'utilitzen son els següents:

· La incidència ambiental de l'activitat, resultat de la seva classificació.

· L'aforament de l'activitat.

· El risc d'incendi.

- El risc sanitari

S'assigna un valor, entre l'1 i el 3, a cada un d'aquests paràmetres, i alhora s'aplica un factor de correcció, que va del 0 al 4, a cada paràmetre per tal de ponderar el valor final, ja que no tots tenen la mateixa importància relativa respecte dels altres paràmetres.

Això permet assolir un valor quantificable i objectiu que permet prioritzar les activitats que es verificaran abans que unes altres. Aquest valor final l'anomenem índex de criticitat (IC), i cada activitat disposa del seu. Aquesta dada permet conèixer la potencialitat de l'activitat per generar un efecte advers.

Els valors corresponents a cada paràmetre que s'assignen a les diferents activitats s'han d'indicar a l'annex de cada programa anual.

Aquesta relació d'activitats s'ha de dur a terme cada any, perquè les activitats de la base de dades del GIA varien d'un any a l'altre a causa de les baixes i les altes que es produeixen.

4.4. Metodologia de verificació

El personal que efectua les inspeccions seran els Tècnics d'Activitats i de Salut Pública.

El personal inspector verificarà que:

1. La distribució i les dimensions del local coincideixen amb les del projecte.

2. L'ús de la instal·lació coincideix amb la del projecte sense valorar la seva eficàcia.

3. Disposa de les autoritzacions sectorials.

4. Comprovar si s'han efectuat modificacions substancials importants.

5. Altres comprovacions bàsiques d'interès.

Les actuacions d'inspecció es documentaran en actes d'inspecció i informes tècnics. Als programes anuals es podrà aprovar models normalitzats d'actes d'inspecció.

5. SEGUIMENT I AVALUACIÓ.

El seguiment i avaluació del Pla de verificació s'ha de portar a terme mitjançant indicadors de seguiment i l'elaboració d'una memòria anual.

5.1. Indicadors de seguiment

Els indicadors que es presenten a continuació s'estableixen com a eina principal per fer el seguiment del pla durant el seu desplegament. S'han determinat dos tipus d'indicadors. El primer grup té per finalitat avaluar el grau d'assoliment dels objectius del pla i el segon grup té l'objectiu d'avaluar el resultat de les verificacions i, per tant, el grau de compliment de la normativa per part dels titulars de les activitats.

Es recollliran, a banda de la inspecció de les activitats programades, el resultat de les verificacions realitzades de les noves activitats, així com de les denúncies presentades; tenint en compte que s'inspeccionaran el 100% de:

- Les comunicacions d'inici o trasllat d'activitats classificades a l'annex III.

- Les comunicacions d'inici o trasllat d'activitats de restauració (bar, restaurant, restaurant-bar i saló de banquets).

- Les comunicacions de transmissió d'activitats de les activitats de restauració.

* Indicadors per l'avaluació de l'execució del Pla:

* Indicadors per l'avaluació de les activitats verificades:

5.2. Memòria anual

La memòria és el document en el qual s'avalua el desenvolupament del Pla a partir dels indicadors establerts. S'hi expliquen el grau d'assoliment dels objectius establerts en aquest pla, les dificultats trobades a l'hora d'executar-lo i les conclusions a què s'arribi a partir de les inspeccions, i s'exposen propostes de millora per als anys vinents.

Aquesta memòria s'ha de redactar amb la finalitat de poder explicar als membres de la corporació municipal i al públic en general, de manera clara i entenedora, com s'està executant el pla i quins en són els resultats.

La memòria s'ha d'elaborar anualment i ha de tenir el contingut següent:

- Antecedents: definició i justificació de la redacció i aprovació del pla

- Objectius

- Activitats subjectes al Pla

- Aspectes materials objecte de verificació

- Descripció de les actuacions dutes a terme

- Incidències

- Valoració de l'execució del Pla per mitjà dels indicadors

- Valoració del resultat de les verificacions

- Propostes de millora

En la memòria corresponent a l'últim any del pla s'ha de fer una valoració global de la seva execució.

6. Revisió del Pla

S'ha de fer una revisió del pla en el cas que es produeixi un canvi en la normativa general de classificació i control d'activitats sobre la qual se sustenta el pla o si l'ajuntament disposa de més mitjans per dur a terme la verificació de les activitats. Així mateix, alteracions importants en les condicions d'execució del pla podrien conduir a la seva revisió.

Vic, 10 de febrer de 2025

La secretària

P. s.

Joan Costa Rosell

Vicesecretari